Oportunitats per atraure joves i no tan joves al món rural

L’encariment de l’habitatge a les ciutats i l’expansió i millora de la connectivitat poden marcar un punt d’inflexió en la despoblació de les poblacions rurals i afavorir el seu creixement. Sobre aquest tema en van reflexionar Toni Romero, director de la Xarxa Territorial de Catalunya i Balears a la UOC, i Mireia Font, gerent del Consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya, en la conferència online Oportunitats per atraure joves i no tan joves al món rural, organitzada en motiu de la Fira d’Ocupació de la UOC.

L’envelliment de la població a les zones rurals sumat a la progressiva pèrdua d’habitants als pobles en favor de les zones urbanes s’ha convertit, des de fa temps, en un dels principals reptes de les administracions “per tal de garantir un relleu generacional que asseguri el futur del territori”, afirma Romero. Però les circumstàncies dels últims anys –principalment el difícil accés a l’habitatge– han provocat que molta gent decideixi retornar a les seves poblacions d’origen “o bé iniciar un nou projecte de vida i arrelar-se a una zona rural”.

Mireia Font se suma a la conferència online no només com a Gerent del Consorci Gal, sinó també “una mica en representació de tots els grups Leader de Catalunya”. Tal com ella mateixa va assegurar, per parlar de les diferents eines que s’han creat “per facilitar el retorn de joves al món rural i també dels no tan joves”.

Qué són els grups Leader?

Els grups Leader són unes estructures d’acció local que la Comissió Europea va crear a la dècada dels 80. Es va plantejar que una part del pressupost no es gestionés des de Brussel·les, sinó des dels mateixos territoris, i es va fer una prova pilot que va funcionar i segueix vigent. Els reglaments de la Comissió Europea reforcen el paper d’aquests grups i la seva metodologia d’actuació. Aquests grups són consorcis cofinançats per la Unió Europea, però on els fons es gestionen des del mateix grup. Un fet que Font descriu com “una mica una rara avis dins de tot aquest marc de fons estructurals”.

Catalunya compte amb onze grups Leader que estan a les zones rurals i un dotzè que està en una zona pesquera –Associació Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava–. Una distribució que inclou el 73% del total de la superfície de Catalunya, “però, en canvi, això representa només el 10% de la seva població”, aclareix la gerent del Consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya.

Malgrat que s’ofereix unes dades que indiquen que la densitat de població mitjana a les zones rurals és de 32,7 habitants per quilòmetre quadrat, “això no és molt real”, assegura Font. Aquestes dades inclouen capitals de comarca com Olot, Montblanc, Amposta, la Seu o Puigcerdà. Però, si no s’incloguessin, aquesta xifra “cauria en picat”.

Els ajuts a les empreses són una de les accions més conegudes dels grups Leader. Font explica que disposen de “640.000 euros anuals per donar a empreses del món rural”, siguin noves o existents, sempre que “vulguin fer inversió i que apostin per treballar i viure a les zones rurals”.

Paral·lelament als ajuts a empreses, els grups Leader treballen en projectes de col·laboració entre grups de la mateixa zona, d’altres països o regions i, també, en projectes estratègics (un a l’any per grup), com Odisseu, que “ara mateix és el projecte estrella”, assegura Font.

Projectes per incentivar l’ocupació rural

L’objectiu d’Odisseu és revertir el problema de la manca de joves a les zones rurals, on “hi ha una fuga de talent molt important”. Es tracta d’explicar als joves que sí que es pot viure a les zones rurals i que s’hi poden desenvolupar determinades professions que sembla que no hi tindrien cabuda. De fet, moltes empreses estan tenint dificultats per trobar professionals a les zones rurals malgrat que estan disposades a oferir treball i “apostar pel talent”.

Una de les eines d’Odisseu és la plataforma Retorna, que permet posar en contacte “joves que volen venir a treballar a les zones rurals amb empreses que ofereixen feina”, afirma Font. Retorna, on ara mateix hi ha inscrits uns 650 joves, “podria ser una simple borsa de treball”, però la seva característica rellevant és que les empreses que hi ofereixen feina són de l’entorn rural.

Els grups Leader també fan activitats com jornades de networking amb l’objectiu que els assistents puguin relacionar-se i donar-se a conèixer a l’entorn rural. Són iniciatives a les que hi acudeixen empreses buscant perfils i persones buscant feina, així que la tasca dels Leader és “fer match i lligar-los”, detalla Forn. En aquest context, també s’ha creat el projecte Cowocat Rural, una forma de treball col·laboratiu per potenciar una xarxa de coworking a les comarques de la Catalunya rural.

El foment de l’emprenedoria és una altra de les tasques que duen a terme els grups d’acció local. Concretament, Font explica l’exemple de l’acció de matchfunding realitzat a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran i recorda que “és interessant que també es pugui emprendre més enllà de treballar”.

A través de la iniciativa Arrela’t, es van escollir sis projectes emprenedors de sis comarques diferents i se’ls va donar suport a través d’una “campanya de micromecenatge i de l’administració pública” per reactivar el teixit socioeconòmic de la zona. Es tracta d’una acció molt potent, ja que mai “s’havia entrat directament a ajudar els joves i les joves a emprendre a les zones rurals” i, a més, totes les empreses que hi ha participat “han trobat els diners que necessitaven per tirar endavant” gràcies a aquesta doble aportació de l’emissió pública més fons privats.

Una altra de les accions rellevants dels grups Leader és Pràcticum Odisseu, un programa de pràctiques “en el que la UOC està treballant amb nosaltres”, apunta Forn. Es tracta d’una iniciativa que té com a objectiu que els estudiants universitaris puguin fer pràctiques remunerades a l’estiu (mínim 300 hores) a zones rurals en tasques relacionades amb la seva formació. El programa, que compta amb el suport d’AGAUR, va costar molt de posar en marxa, però “ara es ven com un exemple de bones pràctiques”. Els estudiants que s’hi apunten no tenen límit d’edat i la meitat de la seva remuneració és subvencionada, motiu pel qual “el cost per a l’empresa és mínim”.

Lluny de la creença habitual, l’oferta de feines del Pràcticum no es limita al sector turístic. En les últimes edicions, s’han convocat places d’administració, dret i economia, màrqueting, enginyeria d’informàtica, agronomia, veterinària i ciències ambientals. L’impacte de la iniciativa és doble: als estudiants, més enllà d’experiència, el Pràcticum els hi desperta interès per la zona, un fet que després pot acabar repercutint en la inserció laboral.

Una altra de les accions llançades pels grups Leader és el Viure Rural, una idea que sorgeix d’anar una mica més enllà de trobar feina, i és que s’hi llisten recursos no només laborals, sinó relacionats amb l’oci, els esports, la mobilitat o les telecomunicacions distribuïts per les diferents zones rurals de Catalunya. D’acord amb aquesta iniciativa, també s’han creat manuals d’acollida per oferir a la gent que vol venir a viure al món rural i ara s’està treballant en una tercera fase que té com a objectiu que els grups Leader funcionin com a antenes d’acollida: “si algú vol venir a viure aquí, que contacti amb el grup Leader, que coneix les empreses i el territori i pot ajudar”.

Parlar amb la gent del territori i fer ús de les antenes d’acollida capitanejades pels grups Leader és fonamental. Font insisteix a dir que cal “un assessorament personalitzat”, perquè no totes les zones rurals catalanes són iguals. Informar-se de les coses bones “i també de les no tan bones” és un primer pas per descobrir les diferents oportunitats que el món rural ofereix als joves… i als no tan joves.