Els nous prevencionistes: més empàtics, resilients i amb un perfil directiu

No hi ha dubte que els riscos laborals han estat sempre presents a totes les empreses i institucions. De fet, la seva evolució al llarg dels darrers anys ha presentat reptes i desafiaments cada cop més complexos. Entre ells, podríem dir que la pandèmia ha estat un dels moments més crítics que ha viscut la professió en les darreres dècades. Un cop superada, l’objectiu ara és definir quin és el nou rol dels professionals de la prevenció de riscos laborals i les estratègies que han d’aplicar per complir la seva tasca en els propers anys.

VII Jornada de PRL i empresa

Els experts coincideixen que aquest nou rol requerirà un desplegament més gran del que habitualment s’ha anomenat “soft skills”, les capacitats que faciliten la interacció eficaç i harmònica amb altres persones. Per això, el professorat del màster universitari de Prevenció de Riscos Laborals de la UOC dels Estudis dEconomia i Empresa organitza la VII Jornada PRL i Empresa. Amb el títol “Les soft skills a PRL”, es tracta d’un esdeveniment que pretén reflexionar sobre aquests canvis en el rol del professional de la prevenció i dibuixar les línies mestres de l’evolució d’aquesta figura en el futur immediat. Durant la jornada parlaran persones expertes en la matèria per comprendre millor el paper de les “soft skills” en prevenció de riscos i compartir bones pràctiques que ja s’estan fent a diferents organitzacions. La trobada, que es realitzarà el proper dimarts 23 de maig de 10 a 12.30 hores, tindrà lloc de forma presencial a la ciutat de Barcelona. 

La figura del prevencionista està canviant a marxes forçades. De fet, segons  César Sánchez, director de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals (Foment del Treball Nacional), “està passant d’una posició més tècnica a una de més propera a la direcció, cada vegada amb més demanda per part dels ocupadors” . Tot això succeeix, en part, per la proliferació dels  entorns VUCA: Volàtils, Incerts (per “uncertain” en anglès), Complexos i Ambigus, que cada cop més estan a l’ordre del dia amb totes les seves implicacions tant a l’àmbit organitzatiu com a personal.

“Després de més de 25 anys on la seguretat i la salut dels treballadors ha necessitat un intens treball tècnic i normatiu per fixar unes condicions laborals adequades, i una aposta clara per la integració de la seguretat i salut laboral en el conjunt de l’activitat de qualsevol institució, la situació d’avui ha canviat i calen perfils de direcció i gestió integrats als nivells de presa de decisió de les empreses”, apunta Xavier Baraza, director en funcions dels Estudis dEconomia i Empresa de la UOC.

No només la pandèmia ha sacsejat amb força la situació del mercat laboral actual. “La crisi ambiental i energètica o els problemes de subministraments de matèries, entre d’altres, evidencien com qualsevol situació, per llunyana que pensem que sigui, ens pot afectar en tots els àmbits: social, organitzatiu i personal”, apunta Sánchez. En aquests nous entorns, on qualsevol esdeveniment rellevant que passi en una part del món pot afectar ràpidament la resta, les organitzacions acaben sent peces clau d’un gran entramat. A més, aquestes institucions i empreses s’estan convertint en sistemes cada cop més complexos, compostos per un major nombre de peces que coexisteixen, conviuen i funcionen de manera interconnectada.

D’aquesta manera, el rol del professional de seguretat i salut s’enfronta a uns reptes que van més enllà del simple compliment legal i de “fer les organitzacions més segures”. Segons el director de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de Foment, “la realitat actual és que aquests professionals tenen una feina molt més complexa i amb implicacions cada cop més elevades a molts nivells de l’organització. El seu propòsit actual és donar suport a la direcció en, entre altres propòsits, la implantació de processos de seguretat que permetin assolir els objectius de seguretat”.

Les soft skills: un element clau

Els professionals de la prevenció de riscos laborals (PRL) exerceixen, sens dubte, un rol cada vegada més crític, que alhora esdevé més complex i assumeix responsabilitats més grans a diferents nivells organitzatius. A més de l’acompliment adequat de les competències tècniques en matèria de seguretat i salut laboral -també referides com a “hard skills”-, cal desenvolupar i posar en pràctica competències transversals que fins ara no tenien tant de protagonisme. Aquestes són les anomenades “soft skills”, en què s’inclouen capacitats com el lideratge o la comunicació assertiva, per desenvolupar funcions de nivell superior en aquesta mateixa disciplina.

Les “soft skills” són més fonamentals que mai per fomentar una cultura de prevenció a l’empresa, involucrar els treballadors en la identificació i gestió de riscos i establir relacions de confiança amb els responsables de la presa de decisions. Entre les múltiples aportacions a l’empresa o la institució, aquestes habilitats poden ajudar a prevenir situacions d’estrès i conflicte, reduint així el risc d’accidents laborals.

Lideratge, negociació i resiliència

“És imprescindible que les ‘soft skills’ estiguin presents en aquest ‘know-how’ del tècnic de prevenció de riscos laborals per saber moure’s en una organització, poder moure palanques i comunicar en aquest rol de mànager de la prevenció”, explica Neus Alcaide, coordinadora tècnica del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. Entre les competències més importants cal destacar també la capacitat de negociació, el lideratge, l’empatia amb la persona treballadora, la resiliència al dia a dia i la correcta presa de decisions.

Avui en dia, amb una forta irrupció de les macrodades i l’abundant informació de seguretat disponible, la capacitat de cerca, anàlisi, selecció i síntesi d’informació també acaben sent elementals. “Aquesta anàlisi s’haurà de fer utilitzant el pensament crític, perquè ens ha de permetre discriminar entre l’abundant informació disponible i seleccionar aquella que ens permeti prendre les millors decisions”, conclou Alcaide.

Ja no cal, per tant, un o una professional de la PRL especialista en tots els àmbits. Cada cop més es demanen professionals amb un perfil més proper al management, un coach de la direcció que lideri els temes de prevenció i sigui capaç d’assessorar i posicionar l’organització, des d’una perspectiva de veritable cultura preventiva, per obtenir bons resultats en matèria de seguretat i salut laboral.

“Totes aquestes competències situen el prevencionista als consells de direcció i administració de les institucions. Complementàriament, aquesta figura també s’ha de nodrir d’un conjunt de coneixements vinculats a la direcció i l’administració d’empreses”, detalla Baraza.

Màster en PRL de la UOC: un motor de canvi

Per continuar promovent aquesta correcta formació dels professionals de prevenció de riscos laborals, la UOC compta amb un màster especialitzat que fa anys que recull èxits. El màster universitari de Prevenció de Riscos Laborals, que compta amb 960 graduats a dia d’avui, té un caràcter professionalitzador orientat a fer que l’alumnat doni respostes a les necessitats de les organitzacions en matèria de seguretat i salut laboral.

“Els continguts, així com la participació de professionals de la prevenció en actiu a diferents sectors, fan que contínuament s’actualitzin els reptes a què s’enfronten els alumnes, els coneixements i habilitats que ajudem a desenvolupar. Això també ens permet millorar les competències professionals dels alumnes i que puguin ser competitius laboralment, i aportar valor allà on vagin”, explica Dalilis Escobar Rivera, directora dels estudis.

En aquesta mateixa línia, està previst que el programa evolucioni properament cap a una oferta encara més ajustada als canvis que vivim avui i als que vindran en un futur a curt i mitjà termini, i abastarà tant la capacitació per a la presa de decisions en seguretat i salut laboral com un itinerari encaminat a la investigació. En paraules de la directora, aquesta evolució “respon clarament a l’objectiu de reforçar l’evolució de la pròpia disciplina, cosa que és una necessitat reconeguda per la majoria dels professionals de l’àmbit”.