Maartje Roelofsen: “Airbnb ha fet que la gent es replantegi el significat de la paraula llar”

10 octubre, 2022
Maartje Roelofsen

(Please find below the interview in English )

En l’última dècada, les plataformes turístiques com Airbnb han guanyat una popularitat considerable i, al mateix temps, han generat preocupació pel seu impacte en la vida urbana, l’habitatge i el sector formal de l’allotjament. La investigadora postdoctoral Maartje Roelofsen, dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, va començar a estudiar aquest tipus de plataformes l’any 2014, quan feia la tesi doctoral. Des d’aleshores ha investigat en l’àmbit del turisme, la geografia i la planificació.

Al seu últim llibre, Hospitality, Home and Life in the Platform Economies of Tourism, investiga com les plataformes digitals en l’àmbit del turisme i l’allotjament han canviat el món social i material, i analitza les repercussions d’aquestes plataformes a escala de ciutat, de la llar i de la vida quotidiana de les persones.

Per què t’interessen les plataformes turístiques com Airbnb?

M’interessa l’impacte de la plataforma en la vida diària de la llar, així com en la d’aquells que viuen prop d’aquestes llars Airbnb. Com a clienta, el que m’impactava més cada vegada que m’allotjava amb gent a casa seva eren qüestions com, a part dels diners, què motiva les persones amb relativament poca experiència en el sector a oferir la seva vida privada i els seus espais íntims per allotjar desconeguts; com canvia aquesta nova economia la manera de relacionar-se amb les seves llars; com influeix en les relacions dins de la família i quines implicacions té en les feines domèstiques; com es reparteixen aquestes feines, i si es genera alguna desigualtat en el repartiment d’aquestes tasques.

Amb quin objectiu vas escriure el llibre?

Més que estudiar la plataforma com un element de programari “neutre” que simplement guanya comissions per connectar amfitrions i hostes, volia saber com pot una plataforma mitjançar, prioritzar i desautoritzar determinades interaccions. Una plataforma que té la seu a San Francisco, que opera a tot el món, com entén exactament l'”hospitalitat” i com la valora? Què espera una plataforma (implícitament) que faci la gent a casa seva? Com responen els usuaris a aquesta mediació digital?

El llibre intenta respondre aquestes preguntes i posar realment el focus en el nivell més íntim de la vida quotidiana. Però també va més enllà d’aquest nivell íntim i mostra de quina manera les interaccions diàries a les cases d’Airbnb afecten els veïns, els barris i tota la ciutat.

Els amfitrions han normalitzat aquesta pràctica fins al punt que tota la seva vida social, la seva rutina diària i les seves obligacions econòmiques, com la hipoteca, en depenen.

El llibre es basa en anys d’extens treball etnogràfic sobre el terreny i explica la teva pròpia experiència com a clienta.

Una llar és molt més que una casa física; són també les relacions socials i emocionals que tenen lloc en aquest espai. Per a mi era important mostrar al llibre que les llars i l’hospitalitat, en aquestes economies de plataforma, no només són el resultat de l’esforç d’un amfitrió. Les llars Airbnb també es construeixen amb interaccions socials entre amfitrions i hostes, que són diferents en cada reserva que es fa. Fins i tot, encara que els amfitrions no convisquin a la casa amb els hostes, aquests continuen sent agents importants en l’esforç de crear una llar, en com es relacionen amb els veïns i, també, amb els treballadors domèstics, els administradors de l’immoble i altres persones que a vegades es contracten per fer les feines.

En la meva recerca vaig optar, en la majoria de casos, per estades en les quals convivia amb els amfitrions a casa seva. Durant aquestes estades, la pràctica recurrent era negociar les fronteres internes de la casa; hi havia espais en què jo o l’amfitrió no entraríem, perquè es consideraven llocs “màxims” de privacitat i intimitat. Per exemple, durant la visita per ensenyar l’allotjament, els amfitrions gairebé mai em van ensenyar el seu dormitori, i aquest espai quedava estrictament fora dels meus límits. Com jo, alguns amfitrions admetien que es quedaven a la seva habitació durant la major part del temps per evitar molestar i que els molestessin.

Allotjar viatgers en un habitatge privat a canvi de diners no és precisament una novetat. És una pràctica que existeix des de fa milers d’anys. En la teva opinió, quins són els aspectes nous que ofereixen plataformes com Airbnb?

El paper de les plataformes digitals en el disseny i l’oferta de programari per treballar en aquestes economies, treure’n profit i crear monopolis, acumulant grans quantitats de capital per especular i moltíssim poder en el procés. Des que es va crear l’any 2008, milions de persones de tot el món han decidit adaptar de manera important la seva vida quotidiana i la seva llar per obtenir guanys a través de la plataforma. Alguns amfitrions amb qui he parlat hi són des de fa més d’una dècada, i han normalitzat aquesta pràctica fins al punt que tota la seva vida social, la seva rutina diària i les seves obligacions econòmiques, com la hipoteca, en depenen.

També s’ha documentat que s’han apropiat de la plataforma actors que no tenen res a veure amb la retòrica de “compartir casa teva” ocasionalment, en la qual s’ha basat durant molt de temps la maquinària de promoció de la plataforma. Amb la plataforma, els propietaris, les agències immobiliàries i altres professionals han pogut convertir l’allotjament residencial de llarga durada en un allotjament turístic a curt termini, la qual cosa els ha permès incrementar els seus guanys i evitar les obligacions legals a llarg termini amb possibles inquilins que, en realitat, el que necessiten és un habitatge al lloc on treballen i tenen la seva vida. Molts governs són còmplices d’aquesta pràctica i, des de fa molt temps, miren cap a una altra banda per no veure l’expansió de la plataforma.

Ser propietari d’un habitatge s’ha normalitzat com a mitjà per guanyar diners, promogut per les polítiques governamentals i, amb una especial intensitat, pel sector immobiliari.

En aquest sentit, al llibre parles de les “hipoteques amigables” d’Airbnb.

Sí, es promouen a través de la plataforma i els bancs relacionats. Si segueixes Airbnb a les xarxes socials, hi trobaràs nombroses publicacions que normalitzen la compra d’un segon habitatge o de diversos habitatges per obtenir-ne beneficis. Poden fer-ho perquè ser propietari d’un habitatge s’ha normalitzat com a mitjà per guanyar diners, promogut per les polítiques governamentals i, amb una especial intensitat, pel sector immobiliari.

Al meu entendre, Airbnb era un cas interessant d’estudi perquè provocava que les persones es replantegessin el seu concepte de llar i com utilitzaven aquest espai; encara que no formessin part d’aquesta economia, molts havien de bregar-ne amb els efectes.

Dius que la plataforma redefineix el significat de llar tant per a l’amfitrió com per al client, i el relaciona amb la reputació i el consum col·laboratiu.

En la seva forma més bàsica, Airbnb converteix les llars en una mercaderia, i en modifica també l’ús i el significat. També crea expectatives, per exemple en relació amb la neteja: normalment, els clients d’Airbnb esperen un nivell de neteja i de complements que els mateixos amfitrions no acostumen a tenir quan no hi ha clients. Això no sol passar en les plataformes en què no intervenen diners en l’intercanvi. Per exemple, alguns amfitrions d’Airbnb que he entrevistat tenen experiència en couchsurfing. Quan allotjaven couchsurfers, no es preocupaven per oferir la neteja típica d’un hotel i se centraven més en els aspectes socials de l’hospitalitat.

En molts casos, tenir un desconegut a casa teva canvia les relacions socials i emocionals a la llar. Els convivents, pares i fills, tendeixen a acordar com es comportaran i interactuaran amb els hostes, i de quines tasques s’ocuparà cadascun. Les persones adapten la seva vida quotidiana i les seves interaccions per deixar espai als hostes i que aquests tinguin una experiència “agradable”. La reputació i els sistemes de revisió fan un paper important en aquest sentit. Estimulen les persones a mostrar una conducta hospitalària d’acord amb uns estàndards determinats, tot i que no queda gaire clar què vol dir exactament “conducta hospitalària”, i hi ha un gran marge d’interpretació.

És una paradoxa: no volem un apartament d’Airbnb al nostre edifici, però ens allotgem en un Airbnb quan viatgem a l’estranger.

Aquesta ambivalència sobre Airbnb l’he trobat sovint en les meves converses amb amfitrions i hostes d’Airbnb. Gairebé tots els amfitrions d’Airbnb amb qui he parlat són conscients de l’impacte negatiu d’aquesta economia en l’assequibilitat i la disponibilitat d’habitatge a la seva ciutat. També em diuen que, a vegades, se senten incòmodes amb els seus veïns per l’impacte que té la presència dels seus clients. Cal tenir en compte que la majoria són amfitrions que lloguen una habitació de casa seva o que només ocasionalment lloguen tot l’apartament on viuen. Normalment, tenen un sentit de la responsabilitat cap a la comunitat on viuen i no es regeixen únicament pel benefici econòmic.

No obstant això, continuen triant utilitzar la plataforma i paguen comissions a Airbnb i (implícitament) contribueixen al seu creixement, malgrat que hi ha alternatives com la plataforma Fairbnb. Tret que les autoritats (locals) canviïn la normativa, el més habitual és que considerin acceptable continuar oferint casa seva a la plataforma. En menor mesura, he parlat amb amfitrions d’Airbnb que senten “vergonya de treballar amb Airbnb”. Senten que són còmplices d’una economia que en alguns casos, paradoxalment, va en detriment de la seva pròpia manera de guanyar-se la vida i de la dels altres.

Gairebé tots els amfitrions d’Airbnb amb qui he parlat són conscients de l’impacte negatiu d’aquesta economia en l’assequibilitat i la disponibilitat d’habitatge a la seva ciutat.

Afirmes que Airbnb també ha generat contracultures.

Sí, grups socials que ara prefereixen formes d’allotjament turístic no basades en el benefici o l’intercanvi monetari. O grups que han revalorat el caràcter formal i l’oferta estandarditzada d’hotels i motels, on simplement entres i surts, sense cap inversió emocional, i on hi ha menys ambigüitat sobre quins espais es poden utilitzar i quins no. Exemples de formes de turisme més ètiques n’hi ha molts, però és a les mans dels governs i dels mitjans de comunicació promoure’ls i impulsar-los. En part, Airbnb ha crescut tant perquè, amb els anys, ha rebut un gran impuls dels mitjans de comunicació, que han promocionat el seu negoci. I ha aprofitat el poder acumulat per exercir pressió, per influir en la legislació en benefici propi.

Llavors, amb Airbnb “casa nostra és el món”?

La llar en l’economia Airbnb és una aspiració o un desig, i depèn de les pràctiques dels amfitrions i els hostes, moltes vegades a costa de les pràctiques habituals que fan que una persona se senti com a casa: no tenir (relativament) cap límit en les seves interaccions i moviments. Encara que aquest desig de sentir-se “a casa” mentre es viatja es pot satisfer amb Airbnb, sens dubte també ha contribuït a generar la sensació de sentir-se estranys “en aquells residents que ara, sense voler-ho, es veuen obligats a compartir les seves vides [i veïnat] amb visitants de curta durada i turistes que normalment contribueixen poc a les pràctiques i relacions duradores que es necessiten per crear una sensació de llar”.

Al llibre, i en un estudi recent amb la meva companya Kiley Goyette, també aporto una crítica feminista a la idea que Airbnb és una cosa “nova”, que en certa manera les llars i la mà d’obra domèstica han adquirit una importància sobtada en l’economia de plataformes perquè els remuneren per això. És una idea equivocada. Les llars, la feina domèstica i la cura sempre han estat essencials, productives i necessàries per a la feina remunerada en el sistema capitalista, però sempre han estat infravalorades des d’un punt de vista ideològic.


“Airbnb has provoked people to reconsider the meaning of home”

During the last decade, tourist platforms such as Airbnb have gained significant popularity and at the same time, they have raised serious concerns about their impact on urban life, housing, and the formal accommodation sector. Postdoc researcher at UOC’s Faculty of Economics and Business Maartje Roelofsen started to study this type of platforms in 2014, when writing her doctoral thesis. Since then, she has been researching in the fields of tourism, geography, and planning.

In her last book, “Hospitality, Home and Life in the Platform Economies of Tourism”, she explores how digital platforms in the realm of tourism and hospitality have shaped social and material worlds and analyses the impacts of those platforms on the scale of the city, the home and the everyday life of individuals.

Why your interest in tourist platforms such as Airbnb?

I am interested in the platform’s impact on everyday life at home, and those living close to those Airbnb-ed homes. As an experienced guest, something that really struck me every time I stayed with people in their homes was: aside from money, what motivates people with relatively little experience in hospitality to offer up their private lives and intimate spaces to accommodate strangers? How does this new economy change the way they relate to their homes, how does it shape relations within the household and what implications does this have for domestic work? How is this work divided and are there any inequalities that drive these divisions of labor?

What was your aim when writing the book?

Rather than considering a platform as a “neutral” piece of software that simply derives commissions from establishing connections between hosts and guests, I wanted to know how a platform mediates, prioritizes, and disallows certain interactions. How does a San Francisco-based platform, which operates its business globally, understand ‘hospitality’ precisely and how does it value it? What does a platform (implicitly) expect people to do in their own homes? How do users respond to such digital mediation?

The book tries to answer these questions and it really tries to zoom in on the very intimate scale of everyday life. But it also extends beyond that intimate scale and shows how daily interactions in Airbnb-ed homes affect neighbors, neighborhoods, and entire cities.

The book is based on several years of extensive ethnographic work field and you chronicle your own experience being hosted.

A home is not merely a material house, it comes about through the social and emotional relations that take place in that space. It was important to me to show in my book how homes and hospitality in these platform economies are not just the result of a host’s efforts. Airbnb homes are also made through social interactions between hosts and guests, which are different every time a new booking is made. Even when hosts do not stay with their guests in the home, guests remain important agents in home-making efforts, how they relate to neighbors but also to domestic workers, property managers and others who are sometimes employed to do the work.

For my research the large majority of stays concerned staying with hosts in their usual homes. Recurring practices during these stays were negotiating the internal borders of the home; there were spaces that me or the host would not enter during the stay because we considered them the “ultimate” places for privacy and intimacy. For example, during the home-introduction-tour, hosts would rarely show me their bedrooms, this space remained firmly off-limits to me. Like me, some hosts admitted that they would stay in their bedrooms during a stay most of the time to avoid disrupting or being disrupted by the other.

Hosting travelers in private accommodation for money is nothing essentially new. It has existed for millennia. So, which are, in your opinion, the novel aspects platforms such as Airbnb offer?

The role of digital platforms in designing and providing software to scale these economies, to capitalize on them and to create monopolies, accruing huge amounts of venture capital and power in the process. Since its establishment in 2008, millions of people around the world have decided to make fundamental adaptations to their everyday lives and homes to accrue income through the platform. Some hosts who I speak to have been doing this for over a decade and have normalized this practice to such an extent that they have made their entire social lives, daily routines, and financial commitments like mortgages dependent on it.

It is also well-documented how the platform has been appropriated by actors who have nothing to do with the casual “home-sharing” rhetoric that has long underpinned the platform’s promotional machinery. Utilizing the platform, landlords, property management agencies and other professional actors have been able to convert long-term residential housing into touristic and short-term accommodation, allowing them to increase their profits and avoid any long-term legal obligation towards potential tenants who actually need housing in places where they work and live. Many governments have been complicit in this practice and for long have turned a blind eye to the platform’s expansion.

In this sense, you talk in the book about “Airbnb-friendly mortgages”.

Yes, they are promoted through the platform and the related banks. If you follow Airbnb’s social media accounts, you will find numerous posts that normalize the purchase of second or multiple homes to extract profits out of them. They can do so because homeownership has been normalized as a means for making income, promoted by governmental policies, and heavily promoted by the real estate industry.

For me, Airbnb was an interesting case study in that it provoked people to reconsider how they understood home and how they re-appropriated that space; even if they were not part of that economy many were still confronted with its effects.

You state that the platform redefines the meaning of ‘home’, both for the host and the guest, and link it to reputation and sharing economy.

In its very basic form, Airbnb turns homes into a commodity, also changing its use and meaning. It also raises expectations, for example, in relation to cleaning: Airbnb guests tend to expect a level of cleanliness and amenities that the hosts themselves do not usually have when guests are not there. This is not necessarily the case for platforms where money is not part of the exchange. For example, some Airbnb hosts whom I interviewed had hosting experience on Couchsurfing. When they hosted Couchsurfers they were not concerned with the provision of hotel-like cleanliness standards and focused more on the social aspects of hospitality.

In many instances, having a stranger in the house changes the social and emotional relations at home. Housemates, parents and children, they tend to have agreements about how they behave and interact with the guests, and which tasks they each carry out. People adapt their daily practices and interactions to make space for a guest and to give the guest a “pleasant” experience. Reputation and review systems play an important role in this. They work to nudge people to perform hospitable behavior according to certain standards, although it is not explicit at all what “hospitable behavior” really is, there is an enormous space for interpretation.

It’s a paradox: we don’t want an Airbnb apartment in our building, but we do stay at Airbnb accommodations when travelling abroad.

This ambivalence towards Airbnb is something I have encountered in my conversations with both Airbnb hosts and guests. There are almost no Airbnb hosts whom I have interviewed who are not aware of the negative impacts of this economy on the affordability and availability of housing in their cities. They also tell me that they sometimes feel embarrassed towards their neighbors about the impacts of their guests presence. Keep in mind, these are mostly hosts who rent out a room in their home or only occasionally rent out the home in which they live. They usually have some sense of responsibility towards the communities they live in and are not merely driven by financial gains.

Yet, they still choose to use the platform and pay commissions to Airbnb and (implicitly) contribute to its growth, despite available alternatives like the platform Fairbnb. Unless they are presented with new regulations by their (local) governments, they often think it is acceptable to continue offering their homes on the platform. To a lesser extent, I have spoken to Airbnb guests who feel “Airbnb-shame”. They sense that they are complicit in an economy that in some instances is paradoxically detrimental to their own and other livelihoods.

Airbnb has also given rise to countercultures, as you explain.

Yes, social groups who now prefer forms of touristic accommodation that are not based on extraction or monetary exchange. Or groups who have revalued the formal character and standardized offering of hotels and motels; where you simply check in and out without expected emotional investment and where there is less ambiguity about the spaces we can and cannot transgress. Examples of more ethical forms of tourism are many, yet it is also up to governments and media to emphasize and encourage these. Airbnb has partially become so big because it has received an enormous platform in the media over the years to promote its business. And it has leveraged its accrued power to lobby, to influence legislation to its advantage.

So, Airbnb ‘Belong anywhere’?

Home in the Airbnb economy is an aspiration or desire and is shaped by the practices by hosts and guests; oftentimes at the costs of the habitual practices that make people feel at home: to be (relatively) unrestrained in their interactions and movements. While that desire to be “at home” while travelling may be satisfied through Airbnb, it has unquestionably contributed to feelings of unhomeliness among “those residents who now, unwillingly, have to share their livelihoods [and neighbourhoods] with short-term visitors and tourists who usually contribute little to the long-lasting relationships and practices that are needed to create durable feelings of homeliness.”

In the book and in a recent study with colleague Kiley Goyette, I also provide a feminist critique of the idea that Airbnb is “new”, that somehow homes and household labour now suddenly have significance in the platform economy because they are paid for. This is a flawed idea. Homes, housework and care have always already been essential, productive and integral to paid work under capitalism, but they have historically been ideologically devalued.


(Visited 112 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari