L’impacte econòmic de la guerra a Ucraïna

2 març, 2022
ucrania ucraïna

El conflicte entre Ucraïna i Rússia tindrà un impacte negatiu en l’economia mundial i l’economia espanyola no serà una excepció. De fet, a les economies de la Unió Europea l’impacte previsiblement serà major que a altres àrees econòmiques no només per la major dependència energètica del gas i petroli provinent de Rússia sinó també pels majors lligams comercials que ens uneixen amb Rússia.

Des del punt de vista macroeconòmic, el conflicte afectarà de manera substancial a les principals magnituds macroeconòmiques que mesuren l’activitat econòmica: la inflació i el PIB. Respecte al comerç internacional, podem preveure una desglobalització de l’economia mundial.

Efectes sobre la inflació

El conflicte ha tingut efectes sobre el nivell de preus des d’abans inclús de començar la invasió de Rússia a Ucraïna. El preu del gas i del petroli començà a pujar en el moment que començaren les sospites d’una possible guerra entre els dos països. Aquesta pujada es va accelerar exponencialment a partir de l’endemà a la invasió amb una pujada del 60% del preu del gas en un sol dia i amb preus superiors als 100 dòlars del barril de petroli Brent en els dies posteriors. A més a més, la pujada del preu del gas té un efecte arrossegament sobre el preu de l’electricitat. Aquestes pujades dels preus de l’energia seguiran sostenint-se amb el temps mentre duri el conflicte.

Per tant, hi ha un increment inicial sobre el nivell general de preus provocat per la pujada dels preus de l’energia i els combustibles. Aquest increment de preus anirà estenent-se com una taca d’oli sobre la resta de béns i serveis de l’economia espanyola mentre duri aquest conflicte, ja que l’energia és un factor de producció per a fabricar qualsevol bé o proveir qualsevol servei i per al transport de mercaderies des de les fàbriques cap als punts de venda als consumidors és necessari utilitzar combustibles.

Un factor addicional que provocarà una pressió afegida sobre els preus seran les sancions econòmiques a Rússia. Tot i que Espanya no està en una situació tan vulnerable com altres països europeus (com per exemple Alemanya, que es troba entre els primers països importadors i exportadors de Rússia i Ucraïna) sí que importem fonamentalment de Rússia combustibles i petroli amb un valor de 2.000 milions d’euros, alumini, productes químics inorgànics i fertilitzants, mentre que d’Ucraïna importem productes per valor de 2.400 milions d’euros, fonamentalment cereals com gira-sol, blat de moro i blat. El producte més afectat seria el blat de moro, ja que importem al voltant del 30% de blat de moro que consumim.

Tant la pujada dels preus de l’energia i combustibles com la pressió afegida sobre els preus de les sancions econòmiques a Rússia eleven el risc de començar una espiral inflacionista amb una inflació que podria traspassar la barrera del 10% depenent de la duració del conflicte. Hem de recordar que venim de mesos de pujades de preus constants degut al coll d’ampolla en les cadenes de subministrament post-pandèmia i a la pujada constant dels preus de la energia i que la dada provisional de l’INE de inflació interanual al mes de febrer és del 7,4%. Per tant, no es pot descartar en absolut taxes d’inflació per damunt del 10%. La clau serà, com he dit abans, la duració del conflicte.

Efectes sobre el PIB

El conflicte afectarà negativament a la taxa de creixement del PIB per a l’any 2022. Com a mostra, FUNCAS rebaixava la taxa de creixement prevista el 2022 del 5,6% en quatre dècimes. Altres serveis d’estudis anaven més enllà i ja estimaven la rebaixa en més d’un punt percentual.

A quins components del PIB afectaria?

  • En primer lloc, la inflació més elevada provocada pel conflicte i comentada prèviament erosionaria la capacitat de compra de les llars i, per tant, afectaria negativament al consum privat.
  • En segon lloc, l’enemic més gran de la inversió és la incertesa i la desconfiança. Per tant, el conflicte afectaria negativament a la inversió. Un element addicional que afectaria negativament a la inversió seria que el Banc Central Europeu (BCE) es veiés forçat a aplicar una política monetària restrictiva amb pujades d’interès per combatre la inflació.
  • Per últim, també es veurien afectades negativament les exportacions no només per la impossibilitat d’exportar a Rússia per les sancions econòmiques sinó també per què es retallarien les exportacions cap a països més afectats per l’escalada bèl·lica com Alemanya.

Efectes sobre el comerç internacional

És probable que en els pròxims anys caminem cap a una desglobalització de l’economia amb creixements del comerç mundial per davall de les taxes de creixement del PIB. Podem trobar-nos amb un món cada vegada més polaritzat amb dos blocs oposats: Rússia i la Xina per un costat i la Unió Europea i els Estats Units per l’altre. D’aquesta manera, podem trobar-nos amb una major regionalització del comerç amb majors intercanvis comercials amb països de la mateixa regió i menors intercanvis comercials amb països de diferents regions.

Per últim, m’agradaria finalitzar ressaltant que aquest conflicte ha tret a la llum les febleses de les economies europees i de l’economia espanyola en general. Les nostres economies són extremadament dependents de les energies fòssils i és necessari que s’abordi com a objectiu prioritari un pla viable i factible per a passar a un model econòmic basat en energies alternatives, ja no només per una economia més sostenible i menys contaminant sinó també per una qüestió de supervivència econòmica.

(Visited 280 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, professor titular de la Universitat de València i investigador d'ERI-CES en les àrees de macroeconomia, microeconomia, economia del treball i teoria de jocs. És doctor en economia per la Universitat de València i ha sigut professor visitant en Tel Aviv University de Tel Aviv (Israel), Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) de Barcelona, University of Essex de Colchester (Regne Unit) i University of Amsterdam en Amsterdam (Països Baixos). Ha publicat diversos articles acadèmics en revistes nacionals i internacionals de prestigi i ha presentat ponències i comunicacions en nombrosos congressos i seminaris d’economia tant nacionals com internacionals.
Comentaris
Deixa un comentari