Els efectes de Trump

Mercat global.

Les empreses catalanes “formen part d’aquestes cadenes globals i per tant en patiran les conseqüències”, afirma Josep Lladós, sotsdirector de recerca del departament d’estudis d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Les empreses grans tenen la possibilitat de reestructurar les seves operacions, deslocalitzant el valor o l’activitat en un altre lloc, però això no ho pot fer una empresa petita. Tot i això, la gran notarà abans els efectes”, assegura Lladós.Des del març, quan Washington va imposar aranzels a la importació d’alumini i acer, el reguitzell d’amenaces posades en pràctica ha estat constant. “De l’escalada en les tensions comercials en surten perjudicades les empreses, i també en poden sortir perjudicades de retruc les empreses catalanes”, explica Yuriy Rudyuk, advocat especialitzat en comerç internacional del despatx Van Bael & Bellis, amb seu a Brussel·les i oficina també a Ginebra. Segons Rudyuk: “Hi ha pimes catalanes que no exporten directament al mercat nord-americà, però són subministradores de parts de productes a altres països de la UE. Per exemple, subministren peces al sector de l’automoció a factories d’Alemanya, i aquestes factories exporten els productes als Estats Units. De retruc, aquestes pimes es veuran afectades si l’escalada continua, perquè afectarà les comandes que es fan amb una previsió de mesos.”

Rudyuk, col·laborador de Pimec a Brussel·les, assenyala que la UE és conscient que aquesta situació és molt més complicada de trampejar si l’empresa és petita o mitjana, i “per això ha creat un departament d’ajuda (help desk) perquè les pimes puguin estar informades en tot moment del que està passat”, perquè, assegura Rudyuk, “és molt important conèixer exactament el que està passant per poder actuar en conseqüència”.

Involució.

El FMI ja va alertar el juliol passat que una escalada de les tensions comercials podria restar fins a cinc dècimes al producte interior brut (PIB) mundial el 2020. “Els Estats Units han iniciat accions comercials que afecten un ampli grup de països i s’enfronten a represàlies per part de la Xina, la Unió Europea, els seus socis del TLCAN (Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord) i el Japó, entre d’altres”, va assegurar Maurice Obstfeld, economista en cap del FMI. I hi va afegir que “l’àmplia expansió global que va començar fa dos anys s’ha estancat” i els riscos han augmentat “a curt termini”.També l’OCDE va advertir que elevar els aranzels a l’altura dels que hi havia als anys noranta tindria un impacte molt negatiu sobre l’economia mundial, i arribaria a reduir en un 14% el nivell de vida previst per al 2060. Aquests efectes pronosticats per l’OCDE només es basen en els derivats de l’oferta, sense tenir en compte què passaria en quant a pèrdua de confiança o d’inversions. Poc després de l’advertiment de l’OCDE, Agustín Carstens, director general del Banc de Pagaments Internacionals (BPI), va confirmar que en el dia d’avui “ja existeixen indicis que l’augment de les pressions proteccionistes ha perjudicat la inversió”.

Fins i tot la Reserva Federal (Fed) va considerar que la política comercial proteccionista dels Estats Units “ha intensificat” la incertesa i els riscos per a la seva pròpia economia, especialment en el sentiment empresarial i la inversió privada.

L’economia financera.

Els mercats financers anaven actuant segons allò que el govern de Trump anava verbalitzant. “Eren percepcions que creaven expectatives”, indica Lladós. “Mentre anava fent declaracions, es va retirar de l’acord climàtic de París, va aturar l’acord transatlàntic, però no va fer res en economia. En canvi, els grans bancs, aquells que decideixen allò que passa en els mercats financers, que no es mouen per expectatives, sinó que fins i tot influeixen en aquestes i, per tant, mouen els mercats, van recollir els beneficis del que el govern nord-americà deia que faria però que encara no havia fet, i el mercat es va reconfigurar”, afirma. I insisteix: “Ara ja no és el que diu, sabem el que fa. I amb la seva política expansiva el que aconseguirà és crear més inflació i augmentar el dèficit”. Per Lladós, Trump “té com una obsessió per desfer el llegat Obama en l’àmbit financer.”L’economia real, en canvi, “treballa sobre la inversió productiva i, si les expectatives són bones, s’inverteix”, indica Lladós. Segons ell: “El que ha passat és que hem trencat un gran actiu perquè Trump és un irresponsable, que no vol dir que no sigui intel·ligent, perquè ho fa per beneficiar qui creu que ha de beneficiar, els seus.” La multilateralitat funcionava. “I ens ha costat molt aconseguir-la”, afirma Lladós. Els Estats Units, assegura, es poden permetre aquest atac a la multilateralitat perquè tenen un mercat gran i llaminer “però també hauran de carregar amb els efectes negatius que aquest trencament els ocasionarà, uns efectes que són negatius per a tots”, diu.

La gran obsessió de Trump és l’elevat dèficit comercial. “Sempre l’ha tingut perquè és una economia que estalvia molt poc i inverteix molt. Això realment és un problema si no ho pots finançar, però els Estats Units no han tingut mai cap problema de finançament perquè tenen uns mercats de capitals enormement atractius i, a més, és una economia molt atractiva per ser-hi dins i, per tant, no només hi arriba inversió financera, també productiva”, explica Lladós.

L’aplicació d’aranzels té efectes positius per a les empreses que estan protegint, però només és un efecte temporal, perquè incrementa el preu de manera artificial per als productes que venen de fora, fet que acaba pagant el consumidor nord-americà. Però el veritable problema que ha creat un dèficit comercial alt no el resolen els aranzels perquè, indica Lladós, “és un problema de productivitat lligada a un canvi tecnològic”, i assegura que això només es pot corregir “augmentant la productivitat i invertint més en tecnologia”.

Producció fragmentada.

Àsia és el mercat on s’han traslladat moltes empreses nord-americanes. Allà van trobar salaris més baixos i condicions laborals impensables al seu territori. El preu, però, va ser la transferència tecnològica. “Primer els xinesos copiaven, però després van aprendre a fer-ho i fins i tot ara ho arriben a fer millor que la resta”, explica Lladós. Per això, en tot aquell ball d’aranzels contra suposats enemics del mercat nord-americà, Trump ha assenyalat especialment la Xina per les que ha qualificat d’injustes pràctiques comercials i pel robatori de propietat industrial.“La producció s’ha fragmentat moltíssim i hi intervenen moltes empreses per fer un sol producte, sobretot perquè la digitalització permet coordinar tot el procés a distància. Ara la clau és el valor que té cada peça i potser la que té més valor es fa a Singapur, mentre que la seu de l’empresa per a la qual treballa està a Silicon Valley. Serà aquesta la que acabarà sent la perjudicada pels aranzels que apliques a les importacions de Singapur”, comenta Lladós.

En vista d’aquest creixent proteccionisme del govern dels Estats Units, la UE intenta reafirmar els seus pactes comercials. En els últims mesos ho han fet amb la Celac (Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys), amb el Japó –un pacte comercial que estava aturat des de final del 2006– i la Xina. Altres socis han reaccionat a la política comercial proteccionista de Trump reafirmant o signant nous acords multilaterals, com ara la cimera dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) que va tenir lloc a Sud-àfrica a final de juliol, en què es van comprometre a reforçar el lliure comerç multilateral. Tot és poc per mostrar el rebuig a la unilateralitat de Washington.

Tots són enemics.

La UE també ha estat centre dels excessos verbals del president nord-americà, que fa encara no un mes va dir: “Bé, crec que tenim molts enemics. Considero que la UE és un enemic, per allò que ens fa en el comerç. No ho pensaries sobre la UE, però és un enemic.” I va indicar, a més, que Rússia “és enemiga en certs aspectes” i la Xina és un “enemic econòmicament parlant”. Poc després va aclarir que això “no significa que siguin dolents, significa que són competitius”.Trump castiga amb aranzels però intenta suavitzar alhora aquestes intervencions comercials. “Estimo aquests països”, va dir amb referència als socis de la UE. “Respecto els líders d’aquests països però, en un sentit comercial, realment s’han aprofitat de nosaltres, i molts d’aquests països són a l’OTAN i no estaven pagant la seva part.” En aquesta guerra comercial s’endinsa també en la geopolítica. Per això alguns analistes es pregunten si amb tot plegat Trump no estarà buscant canvis en algunes normatives comercials dels seus socis i, fins i tot, contractes avantatjosos per a la seva economia. Lladós opina: “Fa la sensació que estem jugant a un joc molt tàctic i potser penses que el que fa ho fa per negociar altres acords més beneficiosos per a les empreses nord-americanes, però després veus que l’escalada no va en aquest sentit.”

La Xina, de moment, ha aprofitat cimeres i reunions amb representants de mig món per refermar la seva política aperturista de mercat i mira d’aplicar mesures contra la política d’aranzels de Trump que li permetin mantenir un creixement econòmic sostingut. De moment, Pequín va respondre d’igual manera a la primera onada d’aranzels de Washington, que va incloure un càstig del 25% a les importacions xineses per valor de 34.000 milions de dòlars. Poc després, el govern de Trump va implantar nous gravàmens als béns importats de la Xina, per valor de 200.000 milions de dòlars, als quals Pequín va respondre de la mateix manera, gravant productes nord-americans per igual valor. Si l’escalada persisteix, Pequín podria optar també per altres mesures aranzelàries i pressionar i obstaculitzar de manera burocràtica l’activitat de les empreses nord-americanes al país, a més de restringir el flux de turistes cap als Estats Units.

La Xina, però, es podria guardar un últim as a la màniga i seria el de vendre part de la seva reserva de bons de deute dels EUA per perjudicar directament Washington, una mesura que tindria conseqüències negatives a escala global.

Per si l’escalada s’incrementa en els pròxims mesos, Pequín ja ha començat a diversificar les seves importacions, reduint els aranzels a la soja a altres països, per no encarir el cost de la producció d’aliments a la seva població. Aquesta decisió no sembla que sigui casual. Els EUA són un dels dos proveïdors de soja a escala mundial, juntament amb el Brasil, i la Xina és el màxim comprador, amb una quota total del 60% sobre el total d’importacions. Amb els aranzels a la soja, “els grangers dels EUA perdran competitivitat en el mercat d’exportacions i necessitaran trobar altres compradors”, fet que impactarà en els seus comptes de resultats i alhora podria perjudicar Trump de cara a les eleccions de mitjan mandat del novembre pròxim, va indicar Carsten Menke, analista de matèries primeres del banc suís Julius Baer. Les àrees agrícoles i industrials del país van ser decisives en la eleccions presidencials que van portar Trump a la Casa Blanca el 2016.

Tensions internes.

De moment, el govern dels Estats Units ha hagut de reaccionar als neguits dels agricultors i a final de juliol va llançar un pla valorat en 12.000 milions de dòlars per compensar-los dels perjudicis ocasionats pels aranzels d’altres països en represàlia als aprovats pels president Trump. El govern també haurà de fer front a les queixes dels productors lactis. Més de seixanta empreses i grups de productors lactis dels Estats Units van demanar al president la suspensió dels aranzels metal·lúrgics a Mèxic perquè les represàlies comercials d’aquest país afecten directament el seu negoci.A Trump se li obren focs en molts sectors del seu mercat intern. Veient la resposta de la UE de posar aranzels a les importacions de motocicletes Harley-Davidson nord-americanes, entre altres productes, i la insinuació d’aquesta empresa que obriria una factoria a Europa, on l’any passat va vendre 40.000 unitats, fet que va convertir el mercat europeu en la segona font d’ingressos de la companyia, Trump va amenaçar-los d’imposar “un gran impost” sobre les vendes de Harley-Davidson als Estats Units. Alhora, també va assegurar que el seu govern està negociant amb empreses internacionals de motocicletes perquè traslladin part de la seva producció al territori nord-americà.

La situació és tensa també en el mercat interior. Tant és així que la Cambra de Comerç dels Estats Units (USCC), que representa interessos de tres milions de negocis, li va plantar cara i va criticar durament la posició proteccionista de Trump, presentant un informe en què detalla el possible impacte d’aquests gravàmens en les exportacions de cada Estat, les mercaderies que sortiran més perjudicades i el total de llocs de treball que depenen del comerç global. Thomas Donohue, president de la USCC, va assegurar que l’intercanvi de sancions entre països “només condueix a una guerra comercial que costarà llocs de treball i danyarà el creixement econòmic dels Estats Units”. L’objectiu per ell és “el comerç lliure i just, però aquesta no és la manera de fer-ho. És hora de revertir el rumb i adoptar enfocaments més intel·ligents i efectius per abordar les preocupacions comercials amb els socis”.

Des de la Xina, la portaveu del Ministeri d’Exteriors, Hua Chunying, va ser contundent: “Els Estats Units s’han disparat un tret al peu.” Chunying va recordar com, per exemple, companyies com ara General Motors i Apple venen més a la Xina que als Estats Units, alhora que va esmentar també el fet que dos terços de les exportacions tecnològiques de la Xina són productes de companyies estrangeres fabricats a aquest país, motiu pel qual “la guerra comercial danyarà els interessos dels dos països”.

Acció coordinada.