Intel·ligència artificial i intel·ligència emocional: intentant lligar caps

En les darreres setmanes he rebut diferents inputs entorn d’aquests dos conceptes que m’han fet parar a reflexionar des de la visió d’una persona treballadora, professional del binomi formació i treball i no des d’una perspectiva acadèmica o científica, la qual cosa espero que em disculpeu.

El nostre company Josep Lladós a l’article titulat Treball humà i intel·ligència artificial: el desafiament de la complementarietat publicat al darrer número de la revista Oiknomics ens comenta que una de les claus de volta en la implantació de la IA serà la complementarietat en el seu ús als llocs de treball, és a dir, la intel·ligència augmentada. Aquesta aplicació de la IA és prou tradicional: augmenta la nostra capacitat fent-nos més ràpids, multiplicant la potència i qualitat dels nostres sentits … En definitiva, ens permet i permetrà treballar amb més qualitat.

Ara bé, sigui quin sigui el darrer motiu o raó de ser de la IA més enllà d’un legítim interès capitalista perquè ningú no diu que si treballem amb més qualitat, treballarem menys hores i cobrarem el mateix, si que em pregunto on estarà o sobre qui caurà la responsabilitat que els nostres llocs de treball incorporin la IA d’una forma eficient i, per tant, aportin més valor a les organitzacions amb les quals ens uneix una relació laboral?  En l’àmbit individual, de l’organització, serà compartida? Si és així, compatirem guanys i costos? Tot i que aquesta dualitat pot semblar artificial i em sembla evident que ambdós nivells es retroalimenten, penso que serà més fàcil pensar-ho a pams.

A escala individual: el company Lladós parla en el seu article de noves habilitats professionals i podem intuir que el repte al que hem de fer front es manifestarà a diferents nivells d’exigència de la persona treballadora que aniran des d’un nivell molt bàsic d’aprendre a fer servir la IA com una eina més integrada en uns processos determinats (ja ens diran en què i com),   a nivells més exigents com ser capaços d’albirar una oportunitat de millora en aplicar la IA tot i que necessitem el suport o l’acompanyament dels tècnics per ajudar-nos  a fer-ho possible o ser capaços, de forma gairebé autònoma, de redissenyar el nostre propi lloc de treball incorporant la IA a les nostres tasques o funcions. Queda clar que tot això dependrà, entre altres variables, de la complexitat i nivell de tecnificació del nostre lloc de treball, però penso que també d’altres variables.

A escala de l’organització: des d’un punt de vista operatiu la IA és una eina de treball més i, per tant, serà obligació de l’organització posar a disposició de les persones treballadores els mitjans tècnics, les oportunitats de formació i el suport i acompanyament necessari per a la seva implantació i,  des d’un punt de vista estratègic, impulsar i fer possible la necessària transformació dels llocs de treball per a poder respondre a les noves necessitats dels mercats. Fins aquí res a dir.

Però tornant a l’àmbit individual aquí és on se’m planteja una altra inquietud: quines seran aquestes noves habilitats, transversals i més complexes sens dubte, que han de facilitat els canvis? Ser capaços d’identificar les àrees de millora (raonament crític, orientació a resultats…) i implementar-les per exemple? Contindran elements tant cognitius com tècnics? Com les podrem entrenar? De moment només són preguntes.

Però inclús sent capaços de respondre a les preguntes anteriors: serà suficient o necessitarem també un altre tipus d’intel·ligència, l’emocional, que esdevingui l’element impulsor del canvi individual?

Fa poques setmanes vaig tenir ocasió de completar el nivell avançat del curs de la UOC Skills Lab d’Intel·ligència emocional (refresquem: definim intel·ligència emocional com la capacitat per reconèixer, comprendre i gestionar les pròpies emocions i les dels altres) i segurament l’apartat que més em va interessar i fer reflexionar va ser el que vincula IE a creativitat i innovació.

La recerca està demostrant l’estreta relació entre la IE i algunes habilitats que semblen molt crítiques per a la implantació de la IA com ara:

• La flexibilitat, obertura de ment
• Adaptació al canvi: segons el Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya la competència transversal més sol·licitada a Catalunya
• La gestió de l’estrès
• El treball en equip i la comunicació interpersonal
• La resiliència i la gestió de la frustració i del fracàs

Als que jo, agosarament, afegiria:

• Autoconfiança per sentir-nos capaços de fer-ho materialment, de reconèixer de forma assertiva i valorar positivament els nostres actius i també d’acceptar amb neutralitat les nostres limitacions a l’hora de prendre decisions, de prendre la iniciativa i d’expressar les nostres opinions.
• Iniciativa que fa referència a la predisposició a actuar proactivament no només davant les dificultats presents sinó anticipant les futures tot impulsant millores en els processos

Però inclús incorporant també aquestes dues al nostre portafoli d’habilitats personals i interpersonals, poder estaríem en disposició de tenir la ment ben oberta, de ser crítics i exigents amb la nostra pròpia feina per identificar les oportunitats de millora i inclús de ser capaços (de forma autònoma o amb el suport de l’organització) d’incorporar la IA, però ho faríem? O dit d’una altra manera ho voldríem fer? Què ens mouria a fer-ho? Una motivació personal (orientació a la qualitat, a l’assoliment…), una exigència de l’entorn immediat (un objectiu professional per exemple), un incentiu extern en forma de reconeixement dins l’organització? Segurament cadascú de nosaltres donaria una resposta personal i única combinant de forma diferent aquestes variables o afegint-ne alguna altra més.  

Que el canvi es faci realitat dependrà, en darrera instància, de la persona treballadora, tant si és conscient com si no de les possibles —i potser greus— conseqüències que pot tenir per a ella mateixa la dificultat d’adaptar-se al nou escenari. Valdria la pena tenir-ho en compte a l’hora de dissenyar les estratègies d’implantació de la IA a les nostres organitzacions i pensar també a enfortir o millorar d’altres aspectes que acaben explicant com ens comportem les persones als nostres llocs de treball. Fàcil de dir i molt complex de fer!