Innovació i equitat en el turisme: la visió de Doménica Barahona Canales

Des dels seus inicis en el turisme fins al seu actual rol com a gerent general d’ETUR i funcionària pública, Doménica Barahona Canales ha desafiat les expectatives i ha lluitat per la igualtat de gènere en la indústria turística. Aquesta jove equatoriana està transformant el turisme al seu país i més enllà

Amb 29 anys, un títol professional en Turisme, una especialització en Política turística per a les destinacions turístiques de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i cursant un màster d’Anàlisi Econòmica de la UOC també, Doménica Barahona Canales dirigeix la seva pròpia empresa denominada ETUR, una agència de viatges i operadora de turisme que va obtenir el 2023 el segon lloc a escala mundial en la cerimònia del Gender Equality Champion of the Year Award, organitzat per Equality in Tourism i Sustainable Hospitality Alliance en el marc de la fira ITB Berlin, Alemanya.

A més, aquesta jove equatoriana exerceix actualment com a funcionària pública a la província del Guayas, a l’Equador: “Hi estem desenvolupant diferents activitats que posin a la palestra la província dins de l’Equador i, sobretot, estem explorant coses que són molt innovadores: des de les competències en l’àmbit provincial, explorant temes com ara el turisme de negocis, fins al desenvolupament d’un eix de distribució que permeti que l’experiència no solament recaigui en la ciutat de Guayaquil, sinó que comenci a multiplicar-se cap a la resta dels cantons”. Així ho indica Doménica, que, a més, compta amb una àmplia experiència en la planificació turística i té una passió molt gran per la recerca, en què ha tingut oportunitats de treballar i aprendre de grans referents del camp, i d’escriure articles científics.

Per a Doménica, les situacions adverses s’han convertit en un impuls per treballar pels seus somnis. És així com va crear ETUR enmig de la pandèmia i va apostar per un turisme diferent, que obeeix a una cerca incansable de crear experiències entrelligades, no solament la personalització o entendre l’usuari, sinó també connectar-lo amb experiències altament importants econòmicament per a les comunitats receptores, que tinguin un impacte positiu dins del marc ambiental, i generar aquesta consciència del viatger aplicant el famós codi del turista que tant prepondera a escala mundial.

Amb una política de comerç just, garantint que tots els actors involucrats en el sector turístic tinguin una compensació justa, facilitant la vinculació laboral dels professionals del turisme amb una compensació adequada, obrint portes a comunitats minoritàries i reconeixent la seva feina, ETUR s’ha obert camí amb els seus clients i dins del sector del turisme. D’acord amb això, Doménica parla del triple impacte: “l’impacte social, econòmic i ambiental. És primordial pensar que cada acció té una repercussió, que és important treballar-la, i a ETUR estem creant productes que responguin a aquesta dinàmica a la ciutat en què visc, desenvolupant experiències que siguin molt més curtes, però més significatives, en les quals l’aspecte cultural és fonamental i on es busca tornar a connectar amb les comunitats i la naturalesa”, afirma l’actual estudiant de la UOC.

Quin va ser el desafiament més gran que vas afrontar durant el teu procés d’aprenentatge a la UOC i com el vas superar?

Jo crec que el desafiament més gran que vaig afrontar en les meves experiències dins la UOC va ser la virtualitat, perquè sempre havia estat molt lligada a la modalitat presencial. I, per descomptat, es requereix un bon maneig del temps. En els anys de la meva relació amb la UOC, crec que això em va servir per ser molt organitzada i constant.

Quins coneixements o habilitats adquirides en aquest procés d’estudi amb la UOC consideres que han estat més rellevants per al teu rol com a gerent general d’ETUR i ara com a funcionària pública del teu país?

Una de les coses que més em cridava l’atenció era manejar conceptes que no eren gaire coneguts. Crec que això va ser un boom, el fet de poder revisar el contingut. A més, crec que una de les eines més interessants que he pogut utilitzar i que vaig aprenent en la mesura que pugui és el tema de l’anàlisi econòmica, el fet de poder tenir aquesta capacitat de relacionar, de generar anàlisis, de tenir aquest criteri, per exemple, per als reports i, a partir d’aquí, prendre decisions. Crec que això marca molt l’experiència i sobretot aquest tipus d’habilitats que vas adquirint amb el temps. Ara no soc la mateixa llicenciada en turisme d’uns anys enrere; ara tinc un criteri altament tècnic en l’àmbit del turisme amb una complementarietat en termes econòmics, en termes estadístics. Per descomptat, això ha enriquit el criteri professional que tinc.

En la teva opinió, quins són els desafiaments més grans que afronten les dones dins de la indústria del turisme i com els poden superar?

Aquesta pregunta crec que és molt necessària i molt interessant. Com a professional del turisme puc compartir que el desafiament més gran que pot afrontar una cultura o una professional del turisme és la inserció laboral. És en primera instància molt complex no encaixar les dones en un lloc en particular, perquè normalment en el sector turístic, i així ho demostren els estudis a escala mundial, sempre encasellen les dones en temes de serveis. I, principalment, en serveis hotelers: les dones de la neteja o les cambreres, les tripulants de cabina, entre altres, quan les dones també poden ocupar llocs directius. Crec que el desafiament és aquest, promoure aquestes capacitats tècniques que permetin que les dones puguin decidir. D’altra banda, també ens trobem una situació molt preocupant quant a la igualtat de salaris. No solament en temes gerencials, sinó en qualsevol estament, crec que és necessari que existeixi una política empresarial dins del sector privat i que sigui reforçada, per descomptat, per polítiques de l’Estat en què es promogui el pagament de manera igualitària.

Cap a on creus que s’està movent el turisme?

A l’Amèrica Llatina som persones extremadament dinàmiques i amb un alt valor cultural i ambiental. Això fa que realment les experiències dins d’aquests països siguin molt interessants. En l’actualitat, el turisme de l’Equador s’està movent moltíssim en una aposta entre el que és senzill, pròxim i, sobretot, segur. D’acord amb això, és molt interessant veure com l’activitat turística s’enforteix, des de la reinvenció tant en el sector privat com en el públic.

Quin consell donaries a altres empreses turístiques o fins i tot a altres sectors econòmics que busquen millorar les seves pràctiques d’igualtat de gènere?

 Jo crec que aquest enfocament és una decisió. El meu consell seria que facin una revisió, que apostin pel diagnòstic. Moltes vegades es creu que és innecessari, però crec que és un moment d’introspectiva en què es pot veure realment quins són els aspectes positius, quins es poden millorar i, sobretot, apostar per la reinvenció i per la cohesió dins de l’empresa per treballar amb paràmetres de justícia i igualtat.

Quins són els objectius professionals a curt, mitjà i llarg termini que es planteja Doménica i com pretén aconseguir-los?

Bé, com a objectiu a curt termini que m’he traçat hi ha poder, per descomptat, gaudir del màster i graduar-me. Crec que és un procés bastant vertiginós i desafiador per a mi, pel camp d’expertesa i per la decisió de fer una incursió en un camí que no era gaire conegut per a mi i que ha implicat moltíssims compromisos. També espero, en la mesura que sigui possible, que totes les accions que s’han efectuat en aquests últims temps tinguin un impacte positiu en la comunitat. Crec que aquesta és la meva raó de ser com a professional. A mitjà termini, espero veure l’èxit de la destinació que represento, que pugui tenir un reconeixement palpable. En termes d’indicadors, per exemple, podria ser que augmenti la visita de turistes i visitants a la destinació del Guayas. I, a llarg termini, hi ha el creixement d’ETUR. Crec que és necessari pensar a llarg termini també en el que és d’un, en el que realment mostra una part diferent de la ja recorreguda, així que m’apassionen les dues coses que faig. Per descomptat, valorem aquesta insistència que tenim perquè els viatgers amb consciència vulguin viure experiències irrepetibles dins de l’Equador acompanyats de la meva empresa. Així doncs, auguro que serà un èxit i que podré mantenir-la en el temps.