Efectes i riscos potencials sobre l’economia espanyola de la pujada de tipus d’interès del Banc Central Europeu

12/04/2023
Inflació i pujada tipus d'interés del BCE. Foto de Mauro Sbicego a Unplash

La invasió d’Ucraïna per part de Rússia va agreujar l’episodi inflacionari que ja patim a Espanya des de mitjans del 2021. Com a resultat d’aquestes tensions inflacionistes a l’economia de la zona de l’euro, el  Banc Central Europeu va prendre la decisió de fer un gir en la seva política monetària a partir del juliol de l’any passat, incrementant els tipus d’interès del 0 al 3,5% en poc més de sis mesos.

Efectes sobre l’economia d’una política monetària contractiva

Una política monetària contractiva té com a objectiu reduir les tensions inflacionistes en una economia. Els efectes previstos sobre l’economia de l’augment dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu són els següents:

  • Encareix els crèdits i préstecs que demanen les empreses i les famílies. Això afecta els agents econòmics que ja tenen préstecs, perquè hauran de pagar més interessos. I, per tant, tindran menys diners disponibles per consumir en béns i serveis.
  • Provoca una reducció de la demanda de crèdit. Amb uns tipus dinterès més alts, les famílies i empreses poden decidir no demanar un préstec o reduir limport del préstec que necessiten. Això porta a una reducció del consum i la inversió, cosa que alhora redueix la demanda agregada.
  • Haurien d’augmentar els tipus d’interès dels dipòsits bancaris, cosa que fomentaria l’estalvi i produiria un efecte addicional negatiu sobre el consum. Tot i que les circumstàncies actuals especials de la banca espanyola amb excessos de liquiditat han fet que fins ara els increments dels tipus d’interès no s’hagin traslladat als dipòsits bancaris.
  • Una pujada dels tipus d’interès pot provocar una apreciació de l’euro davant d’altres monedes, depenent de si els tipus d’interès s’han apujat en una menor quantia en les altres monedes. Perquè els inversors estrangers troben més atractiu invertir en països de la zona euro, ja que obtenen una rendibilitat més gran per la seva inversió.
  • L’apreciació de l’euro pot contribuir a reduir la inflació, perquè els productes importats són més barats. Però perjudica les exportacions perquè els productes espanyols es fan més cars per als compradors estrangers.

La reducció del consum, inversió i exportacions provoca una caiguda de la demanda agregada. Això, a la vegada, “refreda” l’economia i fa que les empreses ajustin preus a la baixa per no perdre quota de mercat. Però també afecta negativament el nivell de producció agregada duna economia.

Evolució de la inflació y del PIB a Espanya

Des del començament de la pujada de tipus el juliol del 2022, la inflació s’ha reduït a Espanya des del 10% fins al 3,3%. Aparentment, sembla que la reducció de la dada d’inflació general indica que les tensions inflacionistes s’estan reduint. Però si observem la inflació subjacent aquesta ha augmentat des del 5,5% el juliol del 2022 fins al 7,5% assolit aquest mes de març. La inflació subjacent exclou els preus dels carburants i els aliments frescos, que són més volàtils, i per tant exclou els factors transitoris d’inflació. És l’indicador de preus que els bancs centrals solen utilitzar com a referència per a la política monetària. Per què? Perquè reflecteix de manera més precisa la situació estructural de l’evolució de preus en excloure els béns més volàtils. L’escalada creixent de la inflació subjacent ens indica que hi ha un risc evident d’un gradual enquistament de la inflació en el teixit productiu.

D’altra banda, el creixement del PIB l’any 2022 va ser del 5,5% i va superar la majoria de les previsions econòmiques. Tot i això, durant el segon semestre de l’any, el creixement va ser només del 0,4%, la qual cosa coincideix amb la política monetària restrictiva del BCE. Dins dels components de la demanda agregada, la inversió va ser la més afectada per la pujada de tipus, i va experimentar una reculada del 2% el segon semestre, seguida de les exportacions, que van recular el 0,7%. En canvi, el consum de les famílies va augmentar un 0,9% durant el mateix període, cosa que és una dada sorprenent. No obstant això, si ens enfoquem en el darrer trimestre del 2022, podem observar una reculada del 0,8% en el consum de les famílies. Això el que ens indica és que finalment la pujada de tipus sí que està afectant aquest consum.

Les fallides de Silicon Valley i Credit Suisse

La inflació a la zona de l’euro és del 8,5%, molt lluny de l’objectiu del 2% del Banc Central Europeu. I el creixement del PIB l’any 2022 va ser del 3,5%, tot i que a l’últim trimestre el creixement va ser un escàs 0,1%. Aquestes xifres ens indiquen que encara estem per sota del nivell de tipus dinterès necessari per acostar la inflació a lobjectiu del 2%. Pujades addicionals dels tipus d’interès provocaran reduccions addicionals del consum i la inversió i, per tant, de la demanda agregada de manera que el risc d’entrar en recessió augmentaria.

A més, les pujades dels tipus d’interès triguen mesos a transmetre’s a l’economia. Per tant, el Banc Central Europeu no pot saber si les pujades han estat excessives fins que és massa tard i les principals economies de la zona de l’euro, inclosa l’espanyola, estiguin possiblement sumides en una recessió profunda. Però l’error contrari també podria tenir conseqüències greus. Una pujada de tipus insuficient podria provocar que les pujades de preus es traslladin als salaris ia les expectatives dels agents econòmics. I això donaria lloc a una espiral de preus i salaris que seria molt costosa de revertir.

Les  fallides de Sillicon Valley Bank i Credit Suisse han generat preocupacions sobre una possible nova crisi financera. Això obliga al Banc Central Europeu a adoptar un enfocament més ampli en la política monetària, no només enfocant-se en la lluita contra la inflació sinó també en l’estabilitat financera. Això pot obligar el Banc Central Europeu a pausar, o com a mínim alentir, noves pujades de tipus d’interès, perquè hi ha el risc de causar danys estructurals als bancs més vulnerables, i pot provocar un efecte contagi a la resta d’entitats financeres. El risc per a l’economia espanyola d’una política monetària més laxa és evident. Amb una inflació subjacent propera al 8%, la inflació podria arribar a enquistar-se en el conjunt del teixit productiu donant lloc a espirals de salaris i preus ia una indexació de l’economia.

En cas que el Banc Central Europeu es veiés forçat a pausar les pujades de tipus per preservar l’estabilitat financera, seria important que el govern espanyol prengués mesures per enfortir la lluita contra la inflació. Per això, seria convenient implementar una política fiscal contractiva i reformes estructurals, com augmentar la competència en sectors clau de l’economia. Les reformes estructurals no només augmentarien la flexibilitat de preus, sinó que també fomentarien la creació d’empreses noves que podrien entrar a nous mercats i expandir-se més ràpidament.

(Visited 964 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, professor titular de la Universitat de València i investigador d'ERI-CES en les àrees de macroeconomia, microeconomia, economia del treball i teoria de jocs. És doctor en economia per la Universitat de València i ha sigut professor visitant en Tel Aviv University de Tel Aviv (Israel), Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) de Barcelona, University of Essex de Colchester (Regne Unit) i University of Amsterdam en Amsterdam (Països Baixos). Ha publicat diversos articles acadèmics en revistes nacionals i internacionals de prestigi i ha presentat ponències i comunicacions en nombrosos congressos i seminaris d’economia tant nacionals com internacionals.
Comentaris
Deixa un comentari