Francisco Jerez: “El turisme haurà d’adaptar-se al canvi climàtic en els pròxims anys, sent la protecció i cura del patrimoni natural i cultural una prioritat”

1 març, 2023
Francisco Jerez, estudiant del Màster Universitari de Turisme Sostenible i TIC de la UOC. La seva investigació ha rebut la distinció extraordinària al millor TFM atorgada per REDINTUR. Francisco Jerez, estudiant del Màster Universitari de Turisme Sostenible i TIC de la UOC. La seva investigació ha rebut la distinció extraordinària al millor TFM atorgada per REDINTUR.

Francisco Jerez ha desenvolupat la seva carrera professional en el sector privat hoteler, com a gerent de la patronal d’Hotels i Apartaments Turístics de La Manga i el Mar Menor (HOSTETUR). I també en el sector turístic públic, com a tècnic de producte i promoció i cap de l’àrea de qualitat turística a Turisme de la Regió de Murcia.

És llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació – Psicologia per la Universitat de Múrcia. Encara que també ha realitzat estudis de màster en gestió integrada de qualitat, medi ambient i prevenció de riscos laborals i de direcció empresarial. A més, té formació com a auditor de sistemes de qualitat turística i ha realitzat cursos de doctorat. Actualment, el seu dia a dia es desenvolupa entre aules, ja que és professor de la Facultat de Turisme de la Universitat de Múrcia.

Hem tingut l’oportunitat de tenir-lo com alumne en el Màster Universitari de Turisme Sostenible i TIC de la UOC. El seu Treball de Final de Màster ha estat “Resistències i resiliència en la Mar Menor. Una anàlisi de narratives sobre la base de la Teoria de l’Enquadrament d’Acció Social”. Avui parlem amb ell de la seva recerca i de la distinció extraordinària al millor TFM atorgada per REDINTUR.

El turisme des de l’òptica de la sostenibilitat

Per què vas decidir ampliar la teva formació i cursar aquests estudis a la UOC?

Des que es va posar en marxa aquest màster, em va cridar l’atenció. No només perquè estava centrat en turisme sostenible, sinó també pel seu format de docència en línia, el pla d’estudis i la qualitat del claustre docent i investigador. D’altra banda, com a professional amb 30 anys d’experiència en el sector turístic i professor de turisme, volia ampliar coneixements en l’àmbit de la sostenibilitat turística i la seva aplicació a la Regió de Múrcia. A més a més, dels tres perfils d’especialització vaig triar el de recerca perquè em donés la possibilitat de realitzar un doctorat a posteriori.

Què és el que més valores de tot el que has après en aquest Màster?

He ampliat els meus coneixements i m’ha donat una nova perspectiva del turisme des de l’òptica de la sostenibilitat. M’ha facilitat una visió nova de la gestió i planificació de les destinacions turístiques. La seva sostenibilitat depèn, per una banda, de cuidar el seu medi natural. I, per altra, de minimitzar els possibles impactes negatius en les comunitats locals i garantir una activitat econòmica sostenible i respectuosa amb l’entorn. Recentment, a la UOC, m’han distingit amb el Premi Extraordinari al Millor Expedient Acadèmic del Màster.

L’objectiu del meu treball era analitzar les narratives i les contra-narratives al voltant de la crisi derivada de la degradació ambiental de l’ecosistema del Mar Menor en un marc d’activisme digital a YouTube.

 

El Mar Menor i La Manga, al límit de la seva supervivència

El teu treball es va centrar en les “Resistències i resiliència en el Mar Menor. Una anàlisi de narratives sobre la base de la Teoria de l’Enquadrament d’Acció Social”. Quina va ser la motivació que et va portar a triar aquest tema?

El Mar Menor i La Manga són la principal destinació turística de la Regió de Múrcia, tots dos són una mateixa realitat biogeogràfica i geo-turística. És un espai natural sotmès a multituds de pressions antròpiques que l’ha portat al límit de la seva supervivència ambiental. Això compromet la sostenibilitat sociocultural de les comunitats locals i la sostenibilitat econòmica dels principals sectors empresarials de la zona, afectant la reputació com a destinació turística rellevant.

Des del primer moment, em va fascinar el sorgiment de moviments socials de resistència a partir de la situació de deterioració mediambiental del Mar Menor que va començar el 2016. Em vaig preguntar què és el que fa que gent anònima s’organitzi i formi un moviment de protesta d’aquestes característiques i únic a Europa. També em suscitava interès i preocupació la situació de la recuperació de la llacuna salada, a la qual hi estic vinculat personal i professionalment.

Quin és el principal objectiu del treball?

Analitzar les narratives i les contra-narratives al voltant de la crisi derivada de la degradació ambiental de l’ecosistema del Mar Menor en un marc d’activisme digital a YouTube. Aquesta anàlisi es realitza utilitzant la teoria de l’enquadrament de l’acció social de Benford i Snow (2000). Això permet comprendre d’una manera més holística la complexitat de significats que les persones i les institucions han creat al voltant del col·lapse eco-social del Mar Menor.

També s’indaga en les relacions i confrontacions de poder presents en aquestes narracions. A més a més, uns altres dels aspectes que s’investiguen en el treball és el valor i protagonisme que té el turisme en la crisi del Mar Menor. Així com el paper que exerceixen les emocions i els valors eco-feministes en el sorgiment d’aquests moviments socials de resistència.

Vas viure algun moment dur durant la realització de la investigació?
Aquest és un treball complex, no només per la metodologia qualitativa utilitzada, sinó també pel poc temps del qual disposava per a portar-lo a bon port, tan sols tres mesos. Durant els moments àlgids de la recerca, vaig haver d’afrontar el desenvolupament de les activitats i els lliuraments del TFM que exigeix la UOC, amb els problemes de salut dels meus pares, un aspecte que no em va ajudar precisament en la concentració ni en l’ànim per a posar-me dia rere dia davant de l’ordinador.

I si analitzem la part positiva… Amb quins bons records et quedes?
He gaudit i après molt. He aprofundit en tots els aspectes relatius a la situació de deterioració del Mar Menor, la seva problemàtica i les seves conseqüències com a destinació turística i els moviments socials de resistència sorgits en els últims anys. A més, sens dubte, em quedo amb el suport i supervisió per part de la meva tutora Soledad Morales, sense la qual aquest TFM no hauria estat possible.

Aquests moviments de resistència sorgeixen des d’una població majoritàriament resident de la zona. I amb una important presència femenina en la seva representació i valors eco-feministes. A més de mostrar una forta vinculació emocional amb el Mar Menor.

 

Els moviments de resistència locals com a resposta resilient

Quines són les principals conclusions del treball?

L’anàlisi indica que el cas del Mar Menor és únic. Mostra que una crisi de fallida d’un ecosistema fa que un conjunt de persones s’auto-organitzi en moviments de resistència de base local com una resposta resilient. I es connecti a l’àgora de l’activisme digital de les xarxes socials amb els moviments de justícia ecològica a escala internacional. Així mateix, la recerca ha tret a la llum importants troballes en relació amb la conformació d’aquests moviments socials de resistència. Són moviments que sorgeixen des d’una població que en la seva major part són residents de la zona, amb una important presència femenina en la seva representació i amb valors eco-feministes. A més de mostrar una forta vinculació emocional amb el Mar Menor.

Per què la teva recerca aporta un punt de vista nou?

Aquest treball afegeix una cosa nova a l’Acadèmia. Perquè les narratives (gobernamentals) i contranarratives (moviments de resistència organitzats de base social) s’han estudiat tradicionalment en destins urbans. Però no en destinacions turístiques de costa en el qual sorgeixen moviments socials com a resposta resilient i de resistència davant la deterioració d’un espai natural. Vull, a més a més, reconèixer el valor i el compromís de la gent per a conformar un moviment que es va iniciar en plena pandèmia, pràcticament sense suport institucional, sense recursos econòmics. I tot i això, van aconseguir que una Iniciativa Legislativa Popular es convertís en una Llei que atorga drets a existir per se a un espai natural. Un important aspecte que només tenen les persones i les empreses o corporacions, i que constitueix la seva major consecució i fita històrica en l’àmbit europeu.

Com fer sostenible una destinació turística

Recentment, has rebut la distinció extraordinària al millor TFM atorgada per REDINTUR. Què ha suposat per a tu aquest reconeixement?

És el reconeixement a un treball que s’ha realitzat en condicions familiars complicades. Quan mires cap endarrere i veus tot el que ha suposat el màster, i en concret el TFM, em sento molt orgullós pel treball desenvolupat. Per a mi ha estat un honor que la xarxa de postgraus de 26 universitats de REDINTUR reconeguin el meu treball. Em sento molt feliç en veure que la meva recerca sobre el Mar Menor ha tingut una gran repercussió, i ha estat valorada a través d’aquest premi extraordinari.

Segons el teu punt de vista, què és el que fa falta per a conscienciar a la societat de la necessitat de desenvolupar una activitat turística responsable, sostenible i respectuosa?

La clau està en la governança participativa i democràtica. Parlar i parlar. Tots els agents interessats que intervenen en un destí han de ser capaços d’arribar a acords a través del diàleg. Sent conscients que preservar i protegir el recurs natural del qual depèn l’activitat turística és fonamental. Fer sostenible una destinació turística implica minimitzar impactes de les activitats antròpiques que es desenvolupen en aquest. I per això, tots els actors implicats han de posar de la seva part, tant per a assumir costos com per a renunciar a unes certes qüestions que tinguin més impacte en la zona.

Una mirada envers el futur del turisme

Com veus el sector del turisme a 10 anys vista?

El turisme haurà d’adaptar-se al canvi climàtic en els pròxims anys. Això comporta que la protecció, la preservació i la cura del patrimoni natural i cultural sigui una prioritat. Perquè és el manteniment sobre el qual s’assenten la majoria de les activitats turístiques. Sense naturalesa, sense patrimoni, difícilment pot haver-hi economia, ni turisme, i menys turisme sostenible.

D’altra banda, la digitalització i la intel·ligència turística són una prioritat que han de concretar-se en la transferència del coneixement a tots els nivells turístics. No obstant això, no han de fer-nos perdre de vista que el turisme és un sector on el factor “persona” és clau. El turisme es basa en persones que interactuen amb persones en destinacions turístiques i, per tant, és fonamental cuidar aquest aspecte.

I, finalment, el turisme ha de ser respectuós amb el patrimoni cultural i cuidar el medi natural on s’assenten les comunitats amfitriones, per no banalitzar ni infravalorar el seu llegat i els seus costums.

(Visited 207 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora de continguts
Comentaris
Deixa un comentari