Els supermercats fantasma: “Agafa la comanda i corre”

8 abril, 2022
supermercado-fantasma

El protagonista de la nostra història ultima el detall de la compra al supermercat i prem el botó d’“enviar” al seu flamant i últim model de smartphone. Es rep la comanda a l’aplicació del supermercat fantasma i el temps comença a córrer. Només disposem de dos minuts per preparar la comanda. Presses, curses, ubicacions indicades de forma precisa al terminal de la persona que recull els articles, tic, tac, lliurament de la comanda al rider, tic, tac, sortida del repartidor del súper i només queden vuit minuts per al lliurament a domicili. Arribarà a temps el repartidor? Sorgiran problemes a l’entrega?

Encara que sembli el guió d’una pel·lícula de suspens, és una realitat que cada dia viurem més a les nostres ciutats i amb què haurem d’aprendre a conviure molts de nosaltres. És el dia a dia, o, més ben dit, el minut a minut dels nous supermercats fantasma, una nova realitat amagada a les ciutats, però que, com si es tractés d’una gota d’oli, es propaga de forma silenciosa, però a bon ritme, a les societats més industrialitzades.

Ens trobem amb una nova manera de fer la comanda d’alimentació, begudes, neteja, etc., de forma fàcil i ràpida des del nostre telèfon intel·ligent. No és l’habitual compra en línia que podem sol·licitar al nostre supermercat de confiança o bé a aquell que ens fa una promoció millor o té el producte que necessitem. Es tracta de poder disposar de la compra ara mateix, en un temps molt més curt que la resta de supermercats, que anomenarem tradicionals, no poden servir.

En 10 minuts, després de realitzar la comanda i enviar-la a la botiga, obtindrem el producte sol·licitat al nostre habitatge, ni més ni menys. És el temps màxim que els nous supermercats fantasma ofereixen com a ganxo per captar clients, un temps que ens permet preparar un plat mentre ens arriba l’ingredient que ens falta, o pensar el dinar a les 12h del migdia per tenir-lo totalment a punt a les 13h; en un obrir i tancar els ulls disposarem dels ingredients necessaris portats directament del supermercat a la porta de casa nostra.

Per si no en tinguéssim prou amb la invasió de cuines fantasmes que hem tingut l’últim any, ara se’ns presenten els supermercats fantasma, encara que Halloween hagi passat fa poc, aquest tipus d’establiments fa temps que ha trobat un lloc a les nostres ciutats i colant-se per la porta del darrere. Si alguna cosa comparteix amb les Dark Kitchens, ja analitzades en un altre article d’aquest bloc, és que els dos negocis comparteixen una característica: no es veuen, no tenen una presència entre nosaltres que els defineixi, encara que els veïns propers als immobles on se situen la seva presència sí que es nota i se sent: més riders, més moviments de persones i sobretot més problemes de convivència entre aquestes empreses nascudes del món digital i les persones.

ienda, Pilas, Estantes, Valores

Si parem un moment a analitzar el negoci (amb permís dels 10 minuts que tenim per lliurar la comanda, la realitzarem a càmera lenta per veure els moviments amb més precisió) veurem que no és realment una novetat, encara que sí que porta algunes innovacions respecte als serveis a què estem més acostumats.

Com funcionen els supermercats fantasma?

El primer és realitzar la comanda des del mòbil o un ordinador, cosa que estem més que acostumats a realitzar (pràcticament tots els supermercats ofereixen l’opció de compra en línia i entrega a domicili), fins aquí res de nou al servei.

El següent pas és quan es lliura la comanda, aquí és on rau la gran diferència que abordarem en dos grans escenaris (sí, el rellotge corre i els 10 minuts passaran sense adonar-nos-en, però estem a càmera lenta i podem abordar el servei des de diversos angles), la gestió de la mateixa comanda i el lliurament a domicili:

  • En un supermercat tradicional s’iniciarà la gestió de la comanda quan l’hagin de lliurar, normalment a l’aplicació ens donaran una franja lliure per al lliurament, per la qual cosa l’usuari final indicarà quan li va bé o quan hi ha un buit lliure al supermercat. Fins i tot tenim un temps màxim per poder fer canvis d’última hora, afegint o traient articles.
  • Al supermercat fantasma la comanda es realitza en els 120 segons després de rebre’l a l’aplicació informàtica del local. Primera i gran diferència.
  • El lliurament de la comanda del local tradicional sortirà amb la resta de lliuraments programats del dia, per la qual cosa el recurs estarà més amortitzat i tindrà una ruta preestablerta, estalviant costos de transport a l’empresa.
  • Al supermercat fantasma el lliurament s’efectua en els 8 minuts següents a tenir la comanda preparada, el rider surt exclusivament per a la nostra comanda. Segona gran diferència: els recursos logístics es donen sent un sol usuari, amb el consegüent augment de personal i viatges.

Vistes les dues grans diferències bàsiques, passem a veure com es construeix un supermercat fantasma i quines diferències presenta davant dels tradicionals:

El sector online ens ha permès escurçar tots aquests períodes de temps, com ja es va analitzar a l’article “Ho veig, ho compro, ho tinc” d’aquest mateix bloc, per la qual cosa a tots els sectors es va consolidant la tendència a distribuir el producte adquirit pel comprador en el menor temps possible, buscant la màxima “felicitat” en el mínim temps, com si gaudir de comprar i adquirir un producte fos una mica obsolet o perdut a la memòria del temps.

  • Un supermercat fantasma és un local de petites dimensions situat en un punt estratègic d’una gran ciutat (per ara, ja aniran creixent cap a ciutats més petites amb el temps) i on els lineals estan distribuïts per números i lletres, de manera que quan la comanda arriba a la botiga, el sistema ordena de forma lògica la comanda i evita que es facin viatges entre els lineals que no siguin productius. En altres paraules, el sistema informàtic realitza un sistema de rutes basat en la posició dels articles segons la seva situació de manera que en els dos minuts de què disposa la persona que recull la comanda faci el mínim de moviments per tancar la comanda i eviti passar-ne dues vegades pel mateix lloc, es busca la màxima eficiència i mínim temps en el recorregut per fer la comanda (recordem, encara que a costa de ser pesats, que només es disposen de dos 2 minuts).
  • En un supermercat tradicional ens trobem amb una disposició “lògica” dels productes, de manera que tindrem ordenats els articles per temes i és el mateix usuari el que fa els moviments al local.
  • En una ciutat trobem diversos tipus de locals tradicionals, des dels més petits de barri als més grans que s’ubiquen més als afores de les ciutats o als centres comercials, de manera que és l’usuari qui decideix on es fa la compra en funció de necessitats.
  • Un supermercat fantasma és un local relativament petit on els lineals tenen l’espai just per passar amb el carro i on l’espai és un cost addicional. No estan oberts al públic ni pensats per donar un servei obert al consumidor final. Per poder arribar a com més usuaris millor de les ciutats hi ha un gran nombre de locals dispersats pels barris, de manera que en els 8 minuts que té el rider pugui arribar a totes les destinacions referenciades al local en qüestió, per tant, com més gran és la ciutat, més locals es necessitaran. Com que són locals “fantasmes” no hi ha una comunicació externa que sigui un supermercat, només cal un local ben situat i amb un mínim de metres quadrats per ser candidat a supermercat fantasma.

Finalment, ens queda analitzar el motiu d’aquests nous jugadors al mercat de la distribució a domicili. Estem en una societat on la màxima és: “ho veig, ho compro, ho tinc”, de manera que no hi hagi pràcticament temps entre el desig de tenir un producte i poder-lo gaudir. No hi ha un temps d’espera en la compra, no hi ha un interval d’espera entre analitzar el producte i gaudir-lo, el concepte d’espera ha passat a la història i sembla com si la necessitat d’obtenir qualsevol producte sigui una cosa immediata.

Quin impacte tenen aquests serveis?

En aquests nous serveis es deixen de banda molts impactes negatius que no hauríem de passar per alt. El primer és l’estrès que provoca només tenir dos minuts per preparar la comanda i vuit per lliurar-ho. Aquestes empreses (algunes nascudes a països com Turquia, d’altres són nacionals), no tenen en compte el problema que pot arribar a causar als seus treballadors aquest impacte d’oferir el servei en un temps determinat. La major part de la comunicació cap al potencial client el principal reclam és, precisament, aquest període de temps de lliurament, tendint a ser pràcticament nul entre la compra i el lliurament. S’ofereixen també vals regal o descomptes incentivant la compra a les seves botigues fantasmes.

Un altre impacte que sembla que no es té en compte és el cost de cada entrega, tant físic com mediambiental. Per a cada comanda cal fer un lliurament, encara que es realitzi amb bicicleta o moto elèctrica, el cost implícit en producte, temps i energia és molt alt comparat amb una distribució més àmplia que realitzen els supermercats tradicionals o a la compra setmanal o mensual realitzada pel mateix individu sigui de manera personal o en família.

L’impacte a la comunitat, al barri, és un altre problema a què s’enfronten aquest tipus d’empreses, arribant el cas més radical de situar un local en una zona pacificada de trànsit, en un carrer de vianants, amb el consegüent problema de riders entrant i sortint a tota velocitat. La mateixa qüestió de les cuines fantasma, però en aquest cas augmentat, ja que necessitem més locals a cada ciutat.

És realment necessari sol·licitar una comanda de compra i tenir-ho a casa en 10 minuts? Som conscients com a consumidors del cost físic i mediambiental que això significa? Cal prendre aire i analitzar les conseqüències dels nostres actes i veure els impactes que aquests creen al nostre entorn. Aprofundir en decisions com si cal disposar d’una comanda en menys de 10 minuts és una decisió racional o bé podem esperar a obtenir-ho més endavant o, en cas d’extrema necessitat, seria millor sortir al carrer i fer una passejada fins a l’establiment, comprar el producte i tornar a casa, segur que es pot obtenir més felicitat en aquest passeig que asseguts al sofà esperant el timbre per aixecar-se i recollir la comanda enviada 10 minuts abans. Amb aquestes decisions ens ajudarem a nosaltres mateixos, al planeta i a aconseguir una mica més els desitjats objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides.


Fonts:

Gorillas: https://gorillas.io/es?utm_source=google&

Getir: https://getir.com/es/

Dija: https://es.dijanow.com/

Directo al paladar: https://www.directoalpaladar.com/actualidad-1/probamos-dija-getir-gorillas-nuevos-supermercados-fantasma-que-compiten-llevar-tu-compra-a-casa-solo-10-minutos/amp

El Economista.es: https://www.eleconomista.es/nacional/amp/11208779/Asi-es-Dija-el-supermercado-del-futuro-que-opera-en-Madrid-la-compra-en-10-minutos-o-te-regalan-3-meses

(Visited 151 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses. Professor col·laborador de l'assignatura Direcció de màrqueting del Grau en Màrqueting i Investigació de Mercats dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Comentaris
Deixa un comentari