El negoci del turisme dark o tanatoturisme

Aquest article és un resum del Treball Final de Grau “Turisme Dark. “Viatjant per trobar la mort”. El necroromanticisme com a negoci en la indústria turística espanyola”, desenvolupat per Victor Calderón Fajardo, estudiant del Grau en Turisme de la UOC y premi al millor TFG del curs 2019-20 dels Estudis d’Economia y Empresa.
Recentment, Victor Calderón també ha publicat l’article Dark Tourism: Death as a new tourism business in Spain – Turismo dark: la muerte como nuevo negocio turístico en España a la revista Internacional de Turisme y Empresa RITUREM.

Amb aquest treball d’investigació s’apuntalen de forma rigorosa els orígens, la evolució i les bases conceptuals del sui generis tanatoturisme o turisme dark. Es pretén desvetllar la orfandat existent en la literatura i en els estudis acadèmics sobre la matèria a Espanya. A posteriori, es fixen uns objectius d’investigació interrelacionats i encadenats a quatre hipòtesis referents a la possible estigmatització del consumidor dark i a la factibilitat de la exploració del turisme dark a Espanya. Finalment, la originalitat, la innovació i el llegat d’aquesta investigació en fonamenten en l’enlluernament d’un nou sistema de categorització, classificació, inventari i espectre d’intensitat de recursos dark. A més, en la importància de l’ús de recursos endògens dorments en la importància del uso de recursos endògenes dorments dark pel desenvolupament i la transformació territorial. Això s’exemplifica amb creació ad hoc d’una ruta per la província de Saragossa i Terol, i amb cursos per especialistes. Complementàriament per estructurar i vertebrar de forma seqüencial tots els objectius, les hipòtesis i el llegat, es fan al·lusions rellevant a la possible comercialització de productes dark a Espanya, a les consideracions ètico-jurídiques, al tractament de màrqueting dels recursos dark, i es conclou amb una extensa radiografia del perfil i del gran calidoscopi de motivacions que comprèn als usuaris del turisme dark.

Què és el turisme dark?

El turisme dark o tanatoturisme pren la seva arrel del grec, thanatos (que significa mort), i implica la visita d’escenaris de guerres, cementiris, camps de concentració, catacumbes, llocs d’assassinats, escenaris de fenòmens paranormals i altres desastres provocats per l’home i, inexorablement, relacionat amb la mort.

El turisme dark s’ha vingut utilitzant com un terme inclusiu general per qualsevol forma de turisme i es relaciona amb la mort, amb el patiment, les atrocitat o els crims (aquesta idea conceptual es comença a forjar a finals del segle XX). Existeix des de fa segles i és una part integrant de la historia i una eina per naturalitzar a la mort. Es retrotreu a l’Antiguitat per l’atracció per les peregrinacions i la mort d’individus d’importància religiosa i mística, tot i que el primer exemple modern és a l’Anglaterra del segle XVII on s’organitzen trobades per presenciar les execucions públiques. Igualment, a la França dels segles XVIII i XIX on es popularitzen les visites a les morgues a París o les escapades per presenciar les morts per guillotina.

Per què el turisme dark? 

• Pot ser una estratègia de producte nova, capaç de rejovenir destins madurs, fomentar l’atractiu de destins turísticament “en coma” a través de l’ús dels seus recursos endògens.

• L’oportunitat de pluralitzar el model productiu de la realitat turística espanyola tant peculiar i poc diversificada, cap a altres tipus de turisme menys predominants, massius y clàssics.

• És una línia d’investigació molt innovadora, visionaria, ja que no s’ha explotat a nivell acadèmic de forma rigorosa a Espanya.

• És possible interpretar que el turisme dark pot ser un catalitzador de canvis capaç de donar usos a recursos en temps volàtils, crítics o convulsos.

• Ofereix la oportunitat de deixar una innovació i un llegat que serveixi a altres para avançar en aquest, amb un enorme potencial, però orfe.

Les hipotèsis, els objectius i el llegat de la investigació

Els objectius, les hipòtesis i la innovació en aquest treball d’investigació es troben encadenats, són interdependents i estan interrelacionats. Tots convergeixen en l’acció de dotar un estudi, estructurat, vertebrat i teixit de capítols que s’assimilen de forma seqüencial fins a les conclusions finals. A través del següent quadre resum es pot apreciar com s’ha articulat tot el treball d’investigació.

_{Font pròpia}

Metodologia per etapes

A la primera etapa es va utilitzar una metodologia qualitativa. Per elaborar uns plantejaments que reflecteixin la evolució i les incògnites actuals, a las societats occidentals i turístiques s’ha recorregut a: articles acadèmics rigorosos de revistes científiques, capítols de llibres, articles de premsa, webs temàtiques, articles de revistes especialitzades en la indústria turística com Hosteltur i investigacions originaries dels autors més importants de la matèria publicades com Seaton o Stone recollits en bases de dates com Dialnet o Google acadèmic.

A la segona etapa es va utilitzar una doble metodologia. Per un costat, una metodologia qualitativa en forma d’entrevista a un col·lectiu professional configurat per un elenc variat d’escriptors, investigadors, guies de turisme i professors relacionats amb la indústria turística i, per l’altre, una metodologia quantitativa a una mostra molt heterogènia i representativa de turistes i viatgers amb diferents graus de coneixement. A la metodologia qualitativa les dades es va recopilar mitjançant l’anàlisi de les entrevistes i es van tabular amb una observació directa. Mentre que, amb la metodologia quantitativa, les dades es van tabular en forma de gràfics, figures, infografies, quadres o taules.

A la tercera etapa es va aprofitar d’una metodologia qualitativa. La plantilla o quadre de classificació que s’ha creat ad hoc pretén establir-se com la primera eina tècnica que ofereixi les pautes per una correcta identificació, classificació i categorització de recursos destinats al turisme dark. La seva finalitat és que les províncies, a través dels seus patronats de turisme, puguin identificar enclavament amb l’objectiu de dissenyar paquets turístics que complementin, diversifiquin o impulsin l’activitat turística.

Principals conclusions

• El turisme dark existeix des de fa segles i és una part integrant de la història i una eina per naturalitzar a la mort (Ex. La França del s. XIX amb reunions per presenciar execucions per guillotina o escapades al dipòsit de cadàvers.

• Les motivacions (interrelacionades) del turisme dark són diverses com les formes que dibuixa un calidoscopi. Interessos històrics, culturals, por l’insòlit, per l’inusual, per rendir honors, pel pur entreteniment, pel plaer de la desgracia (schadenfreude)…

• S’ha demostrat que el turisme dark és inclusiu a altres. El component històric i cultural pot ser perfectament part integrant del propi desenvolupament del turisme dark.

• L’enlluernament del nou espectre dark (darkmeter), la taula classificatòria i la fitxa que s’ha creat ad hoc, és la escala de grisos necessària para interpretar, classificar i comercialitzar els recursos. Les classificacions clàssiques no havien evolucionat amb el matis de grisos actual i era un totum revolutum.

• S’ha evidenciat, amb + 100 exemples concrets posicionats amb mapes de categories, que existeix gran quantitat de recursos dark en el món i, que en els països que els comercialitzen rebin un gran volum de turistes dark que els generin avantatjosos beneficis.

• El turisme dark pot ser un detonant de canvis capaç de donar usos a recursos endògens dorments en temps volàtils, crítics o convulsos en la industria turística espanyola. Pot resultar interessant pel ressorgir de determinats territoris “en coma”. P. ex. “Espanya Buidada”.

• El turisme dark, com potencialitat territorial, aconseguiria efectes transformadors territorials. Per exemple: evitar l’èxode, la despoblació, la marcada estacionalitat, la rehabilitació del patrimoni històric i cultural, una millor qualitat de feina o almenys el que serveixi de ressorgiment d’àrees i despertar-se de la letargia de post crisi.

• Mentre que a Espanya els recursos turístics dark tot just són explotats i, inclús, es fomenta el tabú, la vergonya i s’estigmatiza, altres països si els comercialitzen en l’era hipermèdia i de la hiperconnectivitat.

• Les administracions no poden denegar l’autorització a desenvolupar productes turístics dark per qüestionaments ètics, subjectivitat, ni arbitrarietat. La denegació únicament estaria motivada si s’argumenta que no se cumpleix l’interès públic (control ex ante).

• És una investigació innovadora i visionaria perquè el turisme dark és el futur. El poder viure experiències personalitzades, autèntiques, desiguals, sui generis o a la carta en un entorn segur. És una realitat que marcarà i que serà el catalitzador, i un maremàgnum revolucionari en la indústria turística.