Disrupcions en les cadenes globals de valor i el futur de la globalització

2 juliol, 2021
globalización retos UOC

Reconstruint la globalització: el futur de les cadenes globals de valor és el tercer diàleg del CiclRetos, una iniciativa de la Xarxa Territorial de la UOC, que té com a objectiu reflexionar sobre els reptes que les organitzacions, l’educació, l’economia i la societat en conjunt hauran d’afrontar en els propers anys, des d’una perspectiva que incorpori el valor de les experiències, els punts de vista i les realitats locals.

Durant la pandèmia s’ha fet evident que els nostres sistemes de producció i comerç estan desequilibrats i són completament asimètrics. Vivim en un món interconnectat, en què l’augment de la demanda d’un producte o una matèria primera tenen un impacte global. Hem descobert a més que s’ha abandonat la producció en sectors clau i la nostra sobirania productiva no és tal.

D’aquí sorgeixen algunes preguntes, segons va explicar en la presentació Mònica Llorens Vall-llossera -Delegada de la UOC a Aragó-. Qüestions com: ¿hem de replantejar-nos la globalització?, i si haguéssim de produir i comerciar de forma diferent?, hem de posar en crisi el model global de cadenes de valor i subministrament?

Va conduir la conversa Álvaro Sierra, fundador i editor en cap d’Hoy Aragón. Van participar-hi Nieves Agreda –Subdirectora de la Cámara de Comercio, Industria y Servicios de Zaragoza– i Albert Puig –director del Màster Universitari en Anàlisi de l’Entorn Econòmico de la UOC–. Va comptar amb la col·laboració d’Impact Hub Zaragoza i Jorge Azcón, l’alcalde de Zaragoza, va donar la benvinguda a l’acte

El moderador Álvaro Sierra amb els ponents Albert Puig i Nieves Agreda

Transició cap a un nou model

La primera qüestió que es va abordar és si la globalització està en crisi o els problemes que hem viscut estan causats de forma conjuntural per la pandèmia.

Nieves Agreda no considera que la globalització estigui en crisi perquè ni podem ni hem de renunciar-hi. Vivim, això sí, una transició cap a un nou model, una cosa que va començar a debatre amb la crisi de 2008 i l’ha incentivat la covid pel tancament de l’activitat productiva en molts Estats i la carestia en l’aprovisionament de matèries primeres i productes que necessita la indústria.

Albert Puig va recórrer als indicadors de globalització per confirmar com ha canviat el panorama. Entre la dècada dels 80 i 2010, el creixement del comerç mundial era el doble del creixement del producte mundial i les inversions estrangeres augmentaven a un ritme molt superior al comerç i la producció. Però a partir del 2010, aquests ritmes es van frenar, el que va portar a alguns a parlar de desglobalització o globalització ‘alentida’. La pandèmia va arribar quan estàvem analitzant aquestes dades, i va afegir nous interrogants i factors de debat.

Escurçar les cadenes globals

Però estan preparades les empreses per a un nou canvi després de l’esforç tan gran de deslocalització que han realitzat?

Segons Agreda, abans de la pandèmia ja havien començat a produir-se relocalitzacions i la tornada de la producció a territoris més propers. Però el viscut aquest any ha despertat inquietud cap al comerç internacional i els seus riscos. Les cadenes seran cada vegada menys globals per apropar els subministraments en la mesura del possible, ja que els plans de les empreses s’han vist molt trastocats pels problemes amb les matèries primeres i les fluctuacions de preu, com va passar amb el coure, el ferro, l’acer, la fusta, els plàstics …

Puig va recordar que el funcionament de les cadenes globals de valor es basava en el just in time: necessitaves alguna cosa i ràpidament ho tenies. Abans de la covid ja s’estaven escurçant aquestes cadenes, però la pandèmia ha provocat una crisi de subministraments i ha trencat el just in time. També hem tornat a parlar de sectors estratègics. Tenim la percepció que no pot ser que necessitem màscares, per exemple, i no les tinguem. Tot això ha fet que passem del just in time al just in case: produirem per si de cas ho necessitem.

Els valors compten

La següent qüestió va fer referència als valors sobre els quals es va construir la globalització i si hem de replantejar conceptes com el de cost i incloure-hi criteris ambientals.

Puig ha defensat que el model de la globalització es basava en l’eficiència i la competitivitat, i ara cal anar un pas més enllà. Hem valorat l’èxit dels països en funció del comerç, les exportacions o les inversions directes. Hem convertit aquestes xifres, que són instruments per a alguna cosa, en fins en si mateixos i ara toca començar a veure el comerç o les inversions com a palanques de transformació i canvi.

Agreda va comentar que el factor preu ja no és l’únic criteri que es té en compte en prendre decisions, tant per part de pimes com de grans empreses. La sostenibilitat, les polítiques d’igualtat o la responsabilitat social cada vegada es tenen més en compte, i això passa en tota la cadena, perquè cal demostrar que aquests valors es respecten en cada baula.

Necessitem ordre en la globalització

Puig va explicar que durant 30 anys la globalització es va basar en la frase: La millor política industrial és no fer política industrial, i ara això està en dubte. Després de trenta anys de globalització desordenada, interessa posar una mica d’ordre i coordinar millor els processos. Cal deixar que les empreses competeixin entre si, però també que els poders públics cooperin i es coordinin perquè, davant els reptes globals, no tenim una governança global i fins ara aquesta tasca ha estat en mans de poders privats i grans multinacionals. Si no hi posem remei, el resultat serà una altra recessió i una major desigualtat.

També dins de la UE les empreses reclamen ordre, segons va assegurar Agredeixi, i cal seguir llançant aquest missatge. Com UE tenim l’oportunitat de guanyar capacitat de negociació i generar aquestes polítiques que estem reivindicant. La UE és un paraigua que hem de potenciar, ja que és l’única alternativa que tenim per competir amb els grans gegants americans i asiàtics.

Puig va afegir que la UE és una petita globalització i si es mostra capaç de reduir les desigualtats i desequilibris que hi ha, pot esdevenir una bona guia per pensar models de governança global.

Protegir-se de la Xina

Agreda va defensar que quan la gran fàbrica xinesa es posa en marxa, la resta vam començar a patir escassetat de matèries primeres. Xina, a més, va ser el primer país a patir la pandèmia però també el primer a reobrir la seva indústria, i es va produir un acaparament de béns productius per part seva. Per això, en alguns casos, sí caldria desenvolupar polítiques industrials que garanteixin el funcionament de la nostra indústria amb decisions i inversions que van més enllà dels estats.

Reduir la dependència de la Xina, segons Puig, suposa alguns riscos. Perquè pot convertir la globalització en un conjunt d’unitats molt tancades, que es relacionen poc i actua cadascuna per la seva banda. Hi ha possibilitat fins i tot de desembocar en tot un seguit de guerres comercials. Davant d’això, Puig aposta per un multilateralisme diferent i per utilitzar el comerç com una eina per a la convergència productiva a escala mundial.

Conclusions

Per acabar, Álvaro Serra va demanar a tots dos participants que proposessin un titular o unes conclusions de l’debat.

Agreda va parlar de la necessitat de convertir aquest repte en una oportunitat. Hem de fugir de les decisions precipitades i buscar una anàlisi en profunditat i una visió a llarg termini. Les decisions que prenguem ara marcaran el futur de la globalització. Convé, per tant, tenir molt en compte que no hi ha solucions úniques: haurem de pensar en global i, al mateix temps, atendre a la realitat i les necessitats de cada territori.

Puig va concloure recordant la necessitat d‘incloure en aquesta nova fase de la globalització als 7.500 milions de persones que hi ha al planeta, cosa que no va passar en l’anterior etapa.

El diàleg complet es pot veure aquí.

(Visited 101 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Periodista y escritor.
Comentaris
Deixa un comentari