Crisi energètica europea: riscos i solucions

13 setembre, 2022
Crisis energética europea

L’estació de tardor que estem a prop d’estrenar aquest any ve carregada de molta incertesa. A les altes taxes d’inflació no vistes en els darrers quaranta anys, la perspectiva d’uns tipus d’interès més alts i l’amenaça d’una frenada econòmica s’uneix la incertesa sobre el subministrament d’energia per part de Rússia, i per això una crisi energètica ja és un escenari contemplat tant per la Unió Europea com pel Banc Central Europeu.

La recent cancel·lació del subministrament de gas rus Europa Occidental pel gasoducte Nord Stream 1 no fa més que augmentar la sospita que la cancel·lació total del subministrament de gas rus a Europa els pròxims mesos és un escenari més que possible. Tot i que durant els últims mesos els països europeus s’han anat proveint de gas, de manera que els tancs d’emmagatzematge de gas estan a una capacitat del 80% de mitjana, un tall total del subministrament buidaria els tancs abans dels dos mesos, fins i tot si estiguessin a una capacitat del 100%, per la qual cosa indubtablement hi hauria problemes de subministrament tenint un impacte econòmic negatiu important.

El Banc Central Europeu a les seves previsions econòmiques ha inclòs un escenari advers que contempla la cancel·lació total del subministrament de gas rus a Europa. Aquest organisme preveu en aquest escenari una duplicació dels preus europeus del gas; els preus del petroli també s’incrementarien un 65%. Els preus dels aliments a escala mundial augmentarien gairebé un 30%. Pel que fa a l’impacte sobre el creixement econòmic europeu, aquest escenari comportaria un impacte negatiu d’1,5 i 3,8 punts percentuals al PIB real del 2022 i 2023, respectivament. El 2022, la taxa de creixement anual del PIB continuaria sent positiu per efectes d’arrossegament positius, però el creixement intertrimestral seria negatiu per al segon semestre del 2022 i principis del 2023.

Espanya seria un dels països menys afectats per la disrupció del subministrament de gas rus, amb un impacte negatiu del punt percentual del PIB.

D’altra banda, l’impacte econòmic no seria el mateix a tots els països de la Unió Europea, atesos els diferents nivells de dependència de les importacions russes d’energia entre països. Segons un article recentment publicat al Fons Monetari Internacional, els països més afectats serien Hongria, Eslovàquia i Txèquia, on una disrupció del subministrament de gas tindria un impacte negatiu per sobre dels 4 punts percentuals al PIB. Els efectes sobre Alemanya serien menys severs que als països anteriors, però encara molt significatius i per sobre dels dos punts percentuals. Espanya seria un dels països menys afectats amb un impacte negatiu d’un punt percentual del PIB, donat l’accés alternatiu a les importacions de gas liquat procedent d’altres països.

La qüestió següent és quines mesures addicionals poden prendre les autoritats econòmiques tant espanyoles com europees per minimitzar l’impacte negatiu d’una disrupció del gas rus. Ja s’han pres mesures que incentiven l’estalvi d’energia de les famílies i les empreses, com ara nivells de temperatura mínims i màxims per a la calefacció i l’aire condicionat. A escala europea, RePowerEUés el pla de la Comissió Europea que conté mesures que estalvien energia i redueixen la dependència de les importacions d’energia russes. Tot i això, altres mesures adoptades per la majoria dels països europeus, inclosa Espanya, van en la direcció contrària d’incentivar l’estalvi, ja que limiten el preu que paguen els consumidors per l’energia. Un exemple recent és la reducció de l’IVA del gas. Una alternativa millor des del punt de vista de l’estalvi energètic és oferir una compensació dirigida a aquelles famílies vulnerables que no es poden permetre pagar preus superiors per l’energia.

A banda de fomentar l’estalvi energètic, les mesures addicionals que haurien de prendre els governs han d’anar dirigides a continuar assegurant subministraments a través dels mercats mundials de gas liquat, intentar reduir els colls d’ampolla a les infraestructures de distribució de gas, preveure un pla d’emergència per compartir subministraments entre països de la Unió Europea. En aquest sentit, el rebuig recent de França al gasoducte MidCat entre Espanya i França ens indica que encara queda molt camí per recórrer.

La crisi energètica que es pot presentar els propers mesos donaria lloc a una crisi econòmica severa de la qual Espanya no en quedaria al marge. Igual que va passar a la pandèmia, la capacitat d’acció de la Unió Europea seria posada a prova i la solidaritat entre països més necessària que mai. Si la Unió Europea actua amb una sola veu de forma ràpida, eficaç i solidària entre països, certament l’impacte econòmic serà menor.

(Visited 31 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, professor titular de la Universitat de València i investigador d'ERI-CES en les àrees de macroeconomia, microeconomia, economia del treball i teoria de jocs. És doctor en economia per la Universitat de València i ha sigut professor visitant en Tel Aviv University de Tel Aviv (Israel), Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) de Barcelona, University of Essex de Colchester (Regne Unit) i University of Amsterdam en Amsterdam (Països Baixos). Ha publicat diversos articles acadèmics en revistes nacionals i internacionals de prestigi i ha presentat ponències i comunicacions en nombrosos congressos i seminaris d’economia tant nacionals com internacionals.
Comentaris
Deixa un comentari