Astrid Desset: “La transformació digital no només es basa en la tecnologia, sinó també en les persones, els processos i les dades”

Astrid Desset pot enorgullir-se de ser una de les primeres estudiants de la UOC, ja que hi va iniciar els estudis poc després de la seva fundació. Des de llavors, la seva trajectòria acadèmica gairebé no ha tingut pauses. L’Astrid no només ha completat una enginyeria i un grau, sinó que també ha finalitzat el màster universitari d’Innovació i Transformació Digital amb honors. El seu projecte de màster, titulat “La transformació digital de les administracions públiques, des de la presa de decisions basades en dades fins a la incorporació ètica i sostenible de la intel·ligència artificial”, ha rebut el reconeixement com el millor treball de màster (TFM) de la seva promoció. Aquest èxit destaca no sols la seva excel·lència acadèmica, sinó també el seu profund compromís amb l’impuls de les tecnologies digitals dins del sector públic.

Has estudiat a la UOC una enginyeria, un grau i finalment un màster? Què destacaries d’aquesta experiència tan completa?

La meva experiència ha estat molt positiva, des que vaig començar fins ara, i estic parlant de molts anys de trajectòria, des dels inicis dels anys 2000. La UOC és una universitat de gran qualitat que exigeix molt. Els treballs requerits han de complir amb una sèrie de criteris estrictes, i sempre s’exigeix una bona qualitat.

Gràcies a la UOC he pogut arribar professionalment on soc avui i continuar creixent. Primer vaig cursar una enginyeria tècnica i després vaig avançar cap al grau. També vaig iniciar un màster en programari lliure, però per circumstàncies personals, no vaig poder completar-lo. No obstant això, recentment, he finalitzat el màster en Innovació i Transformació Digital.

Com ha influït l’aprenentatge adquirit durant la teva formació a la UOC en el teu desenvolupament professional?

La formació a la UOC ha tingut un gran impacte en el meu desenvolupament professional. Sovint, els treballs assignats ens demanen integrar la teoria estudiada en els mòduls amb la nostra experiència laboral. Aquesta connexió directa em permet veure aspectes de la meva professió que poden ser millorats o que ja s’estan fent bé. Aplico aquestes observacions i reflexions en els treballs i projectes (PACs) que lliuro. Hi ha una interacció directa amb gairebé totes les assignatures dels diferents plans d’estudis. En el meu cas, he triat formacions estretament relacionades amb el meu àmbit de treball. Tot i que això pot variar segons la persona, crec que la majoria dels alumnes opten per màsters o graus vinculats amb la seva professió. Així doncs, la formació a la UOC ha estat clau en la meva carrera professional, permetent-me aplicar directament l’aprenentatge en el meu entorn laboral.

Has estat guanyadora del premi millor Treball Final del Màster d’Innovació i Transformació Digital amb un projecte vinculat precisament a digitalització de les administracions públiques. Què et va motivar a triar aquest tema i quins eren els teus objectius?

La meva experiència de més de vint-i-cinc anys en el sector TIC, vint dels quals en l’administració pública, treballant en desenvolupament de sistemes d’informació, plataformes de visualització i analítica de dades, va ser clau en la tria del meu tema de treball de final de màster. He combinat aquest bagatge professional amb els coneixements adquirits a la UOC, no només en aquest últim màster, sinó també en els anteriors estudis. La meva principal motivació era fer un treball útil per a les administracions de diferents tipologies i mides, contribuint així a la societat i a millorar l’eficiència de la gestió pública, perquè el ciutadà estigui més satisfet amb els serveis que ofereixen les administracions.

El meu treball es va centrar en la intel·ligència artificial, explorant si les administracions s’estaven preparant adequadament per a la seva utilització, tenint en compte aspectes ètics i d’impacte social i mediambiental. També vaig avaluar com les administracions s’estaven transformant digitalment, la velocitat d’aquesta transformació, i com gestionaven les dades necessàries per a aquest procés. Moltes vegades, aquestes dades encara no s’estan compartint de manera òptima. Per tant, l’objectiu principal era crear un treball que, a més de complir amb els requisits acadèmics, fos realment útil per a l’administració pública.

Com vas decidir quines administracions públiques investigar i per què?

La meva decisió es va basar primer en Catalunya, ja que és l’àmbit que conec millor. També vaig buscar dades d’administracions estatals i internacionals, trobant-ne algunes, encara que no moltes. Vaig observar que la mida de l’administració influeix significativament en les seves accions i progrés tecnològic, per la qual cosa vaig decidir segmentar-les per mides i competències.

Per a les administracions locals i els ajuntaments, vaig dividir-les en tres grups: aquells amb menys de 20.000 habitants, els de 20.000 a 50.000, i els de més de 50.000 habitants. Aquesta segmentació es va basar en el fet que les diputacions (una altra forma d’administració local, però supramunicipals) ajuden els municipis més petits. Vaig entrevistar les quatre diputacions de Catalunya, ajuntaments de diferents mides i ubicacions, i alguns consells comarcals. A més, vaig recollir dades d’una administració del Regne Unit i d’una estatal que em va contestar l’enquesta.

La investigació va variar tant geogràficament com en nombre d’habitants als quals aquestes administracions presten serveis. Vaig arribar a la conclusió que hi ha una relació directa entre la mida de l’administració i els seus avanços tecnològics. Les més grans estan clarament més avançades gràcies als recursos que tenen. Tot i això, hi ha administracions petites molt proactives que han realitzat iniciatives realment impressionants. Però, en general, es pot veure una tendència clara on la mida de l’administració influeix en el seu desenvolupament tecnològic.

Vas trobar alguna diferència significativa en la manera com les administracions públiques aborden la transformació digital i la intel·ligència artificial en funció de les seves característiques, tipologies o territoris?

Sí, vaig detectar algunes diferències significatives. Una de les principals és que moltes administracions encara no tenen estratègies sòlides en marxa pel que fa a la recopilació de dades, la governança de les dades i qui accedeix a aquestes. Curiosament, aquestes mateixes administracions ja estan duent a terme proves amb intel·ligència artificial, la qual cosa em va semblar una mica contradictòria.

Moltes d’aquestes proves s’estan realitzant per comprendre millor les capacitats de la intel·ligència artificial i com preparar les dades per als seus algoritmes, però tot això es fa sense un pla de transformació digital ben establert. Per exemple, les diputacions estan molt avançades en el tema de les dades i la Generalitat de Catalunya està implementant una governança efectiva de les dades. Però en altres administracions, sobretot les més petites, aquest progrés no s’ha vist tant.

Un altre aspecte destacable és la diferència en funció de la mida de les administracions. Els ajuntaments grans, com Barcelona, estan compartint dades a través de plataformes d’intercanvi i interoperabilitat, però la majoria de les administracions més petites necessiten ajuda urgent per abordar aquest repte.

Quin va ser el cas d’ús o prova pilot que més et va cridar l’atenció durant la teva investigació? Per què?

Un dels casos que més em va cridar l’atenció va ser el projecte del CIDO i de la Diputació de Barcelona. Es tractava de la classificació automatitzada dels anuncis publicats en el Butlletí Oficial de la Província mitjançant algoritmes d’aprenentatge automàtic. Abans, aquests documents havien de ser revisats manualment i s’havia d’elaborar un resum de cada un. Ara, l’algoritme d’IA entrenat amb un conjunt de dades històriques de més de 20 anys i la classificació que se n’havia fet, és capaç d’elaborar en pocs segons el resum de les publicacions i anuncis oficials que pugen a la plataforma i de precatalogar-los com a ajuts, oposicions o altres. Això ha estalviat moltes hores de treball manual, permetent que els empleats es dediquin a tasques més qualitatives.

Un altre projecte molt interessant va ser el xatbot de l’Ajuntament de Rubí, implementat durant les eleccions. Aquest xatbot va ser entrenat per respondre preguntes freqüents dels ciutadans sobre les eleccions, com ara el lloc de votació o si els havia tocat ser membre de mesa. El xatbot va evolucionar per incloure una àmplia gamma de consultes, ajudant a descongestionar l’Oficina d’Atenció Ciutadana, sovint col·lapsada per aquestes preguntes.

Quins van ser els principals reptes i dificultats que van trobar les administracions públiques a l’hora d’incorporar algoritmes d’intel·ligència artificial en els seus sistemes d’informació?

En el context de les administracions públiques, especialment en organitzacions petites i mitjanes, un dels reptes més destacats és el maneig de la gran quantitat de dades que generen. Aquesta realitat es fa evident quan ens fixem en l’enorme volum de dades que aquestes entitats acumulen. El processament ràpid d’aquestes dades exigeix infraestructures tecnològiques avançades, sovint implicant solucions basades en el núvol o l’ús de diversos computadors connectats simultàniament. Això representa no només un repte tècnic, sinó també una dificultat logística i de recursos perquè manca talent i graduats i graduades en l’àmbit de la intel·ligència artificial. Cal destacar que les administracions també tenen processos de contractació antics, que no tenen en compte les habilitats relacionades amb la innovació i la transformació digital que s’aprenen en els màsters com el que he cursat a la UOC.

A més, amb l’avanç del reglament europeu sobre ètica i ús de la intel·ligència artificial, que encara està en procés de ser aprovat, les administracions públiques es veuran obligades a complir amb un nou conjunt de normatives. Aquestes inclouran la necessitat de tenir plans de contingència per afrontar possibles efectes no desitjats i la realització de revisions periòdiques dels sistemes que utilitzen intel·ligència artificial. Aquesta nova regulació implica un esforç addicional per assegurar que l’ús de la tecnologia no només sigui eficient, sinó també èticament responsable i segur.

Com podrien les administracions públiques garantir un ús ètic, responsable, sostenible, segur i fiable de la intel·ligència artificial?

Les recomanacions principals són que tot el que es faci amb la intel·ligència artificial ha de ser ètic i ha de garantir el respecte als principis bàsics dels ciutadans de la Unió i als valors ètics. S’han de definir mecanismes per verificar que, quan s’utilitzen algoritmes d’IA, està complint amb tota la normativa aplicable, incloent-hi les relacionades amb la ciberseguretat, l’Esquema Nacional de Seguretat i la protecció de dades.

Els sistemes han de ser robustos tant des del punt de vista tècnic com social, i han de disposar d’un pla per mitigar aquests riscos i saber com actuar en cas que es materialitzin. A més, per oferir garanties a la ciutadania, és important transparentar i explicar en un lloc accessible què fa l’algoritme, descrivint els passos que segueix o, si no és possible, explicant el seu propòsit.

Paral·lelament, s’han d’obrir espais de participació ciutadana on les persones puguin expressar les seves preocupacions sobre com un algoritme pot vulnerar els seus drets i permetre que això sigui debatut i analitzat. Finalment, en els serveis que les administracions ofereixen a la ciutadania, sobretot quan són proactius i basats en dades personals, s’ha de donar a la gent l’opció d’escollir si volen utilitzar aquests serveis basats en les seves dades.

Com veus el futur de la transformació digital i la intel·ligència artificial en les administracions públiques?

Crec que ens trobem davant d’una finestra d’oportunitat crucial. Si aquesta oportunitat no s’aprofita correctament, pot tenir conseqüències molt negatives per a tothom. Però, si s’aborda de manera adequada, pot conduir a una millora significativa en la percepció ciutadana de l’administració, deixant de veure-la com a feixuga i obsoleta i veient més aviat les seves expectatives de servei públic satisfetes.

Si aquesta transformació es realitza bé, les administracions podrien ser més eficients i gestionar millor els recursos limitats que tenen. L’aplicació de la intel·ligència artificial en altres àmbits, com en la salut, ja ha demostrat el seu potencial, com per exemple en la detecció de càncer de pell mitjançant anàlisi d’imatge. Hi ha molts altres casos d’ús possibles que podrien accelerar i millorar l’atenció mèdica.

És important ser conscients dels riscos associats i comunicar-los adequadament a la ciutadania. La transformació digital no només es basa en la tecnologia, sinó també en les persones, els processos i les dades. Per això, és crucial dedicar esforços al maneig adequat de les dades i a atraure nous talents en aquest àmbit.

Si no s’aborda adequadament, correm el risc de continuar igual o fins i tot empitjorar la situació actual. En canvi, si es gestiona correctament, tenim l’oportunitat de transformar les administracions públiques en entitats eficients i ben valorades pels serveis digitals que ofereixen, tal com ja han aconseguit altres països.