L’aprenentatge servei en l’àmbit universitari o com enfortir la vinculació amb l’entorn

El passat 10 de juliol va tenir lloc la VII Jornada Aprenentatge Servei (ApS a partir d’ara) que organitza la Xarxa catalana (ApSUCAT) on estem representades totes les universitats catalanes. Durant la jornada vàrem tenir l’ocasió de conèixer experiències, reflexionar i construir propostes centrades en aquesta metodologia d’ensenyament aprenentatge.

Tal com recull l’Observatori Europeu de l’Aprenentatge Servei a l’ensenyament superior, l’ApS és una activitat acadèmica (bàsicament de docència) de tipus pràctic, sempre en col·laboració i de la mà d’una entitat social que es reconeix com a veritable partner, amb un objectiu de servei a la comunitat (sigui intervenint directament en els usuaris finals o en l’entitat), que treballa sobre una necessitat real detectada, que incorpora necessàriament un element de reflexió per part de l’estudiantat i en què l’estudiantat fa sentir amb força la seva veu.

L’ApS, com a una metodologia d’ensenyament aprenentatge es pot aplicar en diferents activitats docents: una assignatura transversal i optativa per a totes les titulacions de la universitat, una assignatura “de contingut” optativa o obligatòria per una titulació en concret o dins el paraigua de les assignatures de pràctiques o dels treballs finals de grau o màster.  Aquesta activitat docent pot, alhora, beure de i alimentar una fecunda activitat de recerca que, partint de grups de recerca pot arribar inclús,  com és el cas de la Universitat de Barcelona, a la creació d’una càtedra ad hoc.

Els guanys que aporta l’ApS són múltiples i per a tots els que hi intervenen, tant en l’àmbit personal, social, institucional i acadèmic.  Entre d’altres: enforteix els vincles amb l’entorn, afegeix un propòsit social a l’activitat acadèmica altament motivador per a cert perfil d’estudiantat i també de professorat, contribueix a la transferència de coneixement, millora el posicionament de la universitat, millora la qualitat de l’ensenyament en vincular-se amb necessitats reals identificades…

A hores d’ara ja hi ha molt de camí fet i disposem de prou recursos per situar-nos i valorar com fer les primeres passes. La Xarxa Catalana ha editat diverses guies en català (especialment interessants la primera, Fer aprenentatge servei a la universitat i també la que fa referència a Les experiències d’Aprenentatge Servei a les pràctiques externes curriculars). També Observatori Europeu publica una Guia de bones pràctiques i instruments d’autoavaluació per gestionar la qualitat de l’Aprenentatge Servei.

Igualment, és ben cert, però, que és una metodologia molt exigent en recursos perquè requereix una feina prèvia d’identificació de les entitats socials i de les seves necessitats, i, per a cada projecte en concret, d’una anàlisi de les possibilitats d’esdevenir activitats d’aprenentatge de qualitat en els diferents marcs acadèmics com ara TFG/TFM, assignatures de pràctiques o de continguts, del disseny (sempre en col·laboració amb les entitats socials) dels mecanismes de seguiment i també d’avaluació tant de l’estudiantat com del mateix projecte des de les seves múltiples perspectives (eficiència, eficàcia, qualitat, rendibilitat de la inversió, possibilitats de continuació, de repetició…).

Tenint en compte que es tracta de projectes petits on només poden participar un nombre reduït d’estudiants, sigui per la capacitat operativa de les mateixes entitats socials, de la disponibilitat dels actius acadèmics, o per la dificultat de fer encaixar la vida real dins el calendari acadèmic (i molts cops per tots aquests factors alhora), sembla bastant obvi que aquesta metodologia d’ensenyament aprenentatge requereix un fort suport i lideratge institucional per part de les universitats fruit del convenciment profund de les seves bondats en termes acadèmics i socials.  Cal impulsar aquesta metodologia dins els projectes d’innovació docent i la conseqüent posada en marxa d’iniciatives concretes que acostin les entitats a la universitat, incentivin la participació del professorat i dotin dels recursos necessaris.

En aquesta línia, algunes universitats més avançades en la institucionalització de l’ApS disposen des de fa anys d’una unitat transversal de suport que, per exemple, organitza un “mercat social” on les entitats exposen les seves necessitats, ofereix formació interna, coordina les iniciatives transversals, lidera l’edició de materials de suport, coordina la participació en projectes europeus… Tot allò que l’ApS requereix i que no és pura docència.

L’ApS a la UOC

La UOC també treballa en aquesta línia des de l’Àrea d’Aliances, Comunitat i Equitat i en aquests moments hi ha nombroses iniciatives acadèmiques que apliquen l’ApS destacant els Treballs Finals participatius, projecte ja molt ben consolidat, o d’altres més recents com ara el Banc de reptes per al món rural. Tindrem ocasió de mostrar alguns d’aquests projectes i d’altres a les comunicacions que el professorat de diversos estudis (Ciències de la Informació i Comunicació; Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació; Dret i Ciència Política; Economia i Empresa) presentarà en el XII Congreso Nacional de Aprendizaje Servicio el mes de setembre.

Des dels Estudis d’Economia i Empresa parlarem de la nostra llarga i fructífera col·laboració amb Càritas, projecte pioner als nostres Estudis en matèria d’Aprenentatge Servei que ens ha permès, a petita escala, tancar el cercle virtuós: de la universitat a la societat i de la societat a la universitat i no només en clau de competències específiques sinó també en clau de competències transversals personals i interpersonals, destacant, per exemple d’entre aquestes darreres, la col·laboració intergeneracional entre el nostre estudiantat i les persones voluntàries de l’entitat, persones jubilades amb un gran bagatge professional, per no parlar del valor de l’equitat, garantint pràctiques a tot l’estudiantat interessat donat el fort compromís social de l’entitat. Un projecte realment rodó.

Us anirem informant, esperem que l’aprenentatge servei us sedueixi i engresqui tant com a nosaltres!