Anna Soliguer Guix: “Només un 12% de la població sent empatia pel turista”

10/04/2024
anna-soliguer

Quan arriba la temporada turística, comencen els conflictes entre veïns i visitants en moltes ciutats. Les queixes per part dels locals es repeteixen: soroll i aldarulls, sobretot a la nit, que impedeixen el descans; massificació dels barris i gentrificació; preus que es disparen; en alguns casos, conductes poc cíviques. I així un llarg enfilall de greuges.

La investigadora Anna Soliguer Guix, investida recentment doctora en Turisme per la UOC, estudia i analitza des de fa anys aquests dinàmiques que genera el turisme en els municipis i l’impacte té sobre els diferents grups de població. Assegura que les dones són les que acostumen a rebre’n més els efectes negatius i que set de cada 10 habitants no sent cap empatia pels turistes.

Soliguer és actualment membre del grup de recerca en Sistemes Innovadors de Monetització en Periodisme, Màrqueting i Turisme Digital (SIMPED), adscrit a la Escola Universitària Mediterrani (EUM) de la Universitat de Girona (UdG), així com també vinculada al Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE).

Hi ha turistes d’Airbnb, de Homexchange, de creuers, d’hotels, de càmpings… La percepció de la població és igual de tots ells?

La tipologia de turista té un paper crucial en la percepció i els efectes del turisme en els diversos contextos. Per exemple, les percepcions d’un ecologista, preocupat pel volum i la contaminació associada als creuers, es diferencien notablement de les d’un resident de Lloret de Mar, fart del comportament incívic dels turistes de l’oci nocturn i de la inseguretat que aquesta indústria els genera. Cada turista pot provocar diversos impactes i molèsties locals, i és essencial considerar aquestes diverses dinàmiques per abordar adequadament les preocupacions i les solucions relacionades amb el turisme en cada àmbit específic. La turismofòbia es dirigeix principalment contra aquells turistes que causen molèsties i empobreixen la vida quotidiana dels residents.

Aquesta turismofòbia, és un fenomen recent?

Sempre ha existit una certa aversió cap al turisme, especialment entre aquelles persones a qui no arriben els beneficis i per a qui la percepció dels costos sempre ha generat malestar. S’ha produït una pèrdua dels valors en la tipologia de turista, especialment en el respecte, que abans caracteritzaven la relació entre els visitants i els residents. I ara, gràcies als moviments socials a Barcelona, se’n pot parlar obertament, perquè abans era un tabú. Fora de Barcelona, aquests discursos encara no han emergit del tot, malgrat que s’observa una consciència col·lectiva antiturística respecte als impactes negatius associats a l’activitat turística que està al marge dels interessos de l’ecologia política i que, per altra banda, no impedeix ser turista. Un dels aspectes més problemàtics és l’oci nocturn i l’augment del turisme de baix cost, que genera molèsties més enllà del simple volum de visitants.

Una de les derivades que se solen percebre més negativament del turisme és la gentrificació dels barris.

Paradoxalment, no sempre  representa un fenomen negatiu; en ocasions, els barris en surten beneficiats, tot i que això depèn en gran mesura de la naturalesa de l’oferta turística i del perfil dels visitants que atreu. Tanmateix, els moviments socials que s’oposen al turisme sovint comparteixen un sentiment anticapitalista que es dirigeix contra el neoliberalisme i la gentrificació, percebuda com una força que expulsa els veïns dels barris convertint-los en zones per a les classes mitjanes.

Has analitzat les emocions de la ciutadania envers el turisme. Quines dades rellevants n’obtens? 

La resposta emocional és un factor psicosocial que influeix sobre l’actitud dels residents davant del turisme i dels turistes. I és necessari incorporar-la en el disseny de polítiques turístiques relacionades amb el sobreturisme i per gestionar les situacions que generen més estrès a la comunitat local. També s’hauria de tenir en compte el paper diferent de cada tipus de turista en l’actitud dels residents per tal de dissenyar mercats objectiu adequats. A més, cal incorporar les diferents sensibilitats dels residents davant dels impactes com a indicadors per a la gestió turística i reflexionar sobre si poden ser eines que millorin la participació ciutadana actual. Sense oblidar fer un seguiment temporal (evolutiu) de les respostes emocionals per evitar situacions d’acumulació d’estrès en el temps.

Afirmes a la teva tesi que el turisme impacte més negativament sobre les dones que sobre els homes.

En contextos on les societats experimenten una creixent degradació, és freqüent observar una conseqüent disminució en la qualitat de vida, amb una repercussió especialment marcada entre les dones, les quals sovint són les primeres a veure’s afectades per la pèrdua de llibertat. Aquesta dinàmica no es limita exclusivament a l’impacte del turisme, sinó que també es relaciona amb la tipologia de turista que atreuen determinades ofertes turístiques.

És important assenyalar que són les dones, particularment aquelles amb una alta formació acadèmica i d’edats més joves, les que perceben amb més acuitat els impactes negatius de l’activitat turística en els entorns estudiats. Aquestes situacions també les experimenten les turistes joves però elles només estan uns dies a les destinacions turístiques.

Alguns turistes, com els que es troben en estat d’embriaguesa o els jubilats avorrits, poden comportar-se de manera inapropiada i fins i tot amenaçadora envers elles. I per si no fos suficient, la proliferació de la pornografia pot tenir un impacte en la percepció errònia d’alguns individus, els quals poden confondre les prostitutes al carrer amb les dones que simplement passegen, com sovint succeeix.

Assegures que el turisme és fet pels homes per a homes.

Els homes no tenen la capacitat intrínseca de percebre els perills i el malestar que les dones poden experimentar en entorns turístics, ja que aquests fenòmens no representen una amenaça directa per a ells. Els discursos turístics, molts dels quals han estat configurats i influïts principalment per homes, han contribuït a normalitzar pràctiques d’assetjament a través de la festa i la promoció d’imatges femenines que reforçaven aquestes dinàmiques de poder. Cal remarcar, a més, que el problema no rau exclusivament en el turisme com a fenomen, sinó en la naturalesa de l’oci associat a les activitats nocturnes, el qual sovint genera comportaments incívics i mancances severes en el respecte cap a les dones.

Segons les dades que has obtingut, el 70% de la ciutadania ‘passa’ del turisme i només un 12% hi té empatia.

És revelador veure que només un 12% de la població se sent identificada amb el turisme, coincidint amb la proporció del PIB turístic. Aquest grup és probablement el que es beneficia econòmicament del turisme perquè els interessos activen l’empatia. D’altra banda, la majoria de la població passa per aquesta indústria sense obtenir beneficis i, en canvi, experimenta els impactes negatius associats al turisme. Aquesta discrepància entre els qui se’n beneficien i els qui pateixen els impactes negatius pot ser un punt clau a l’hora de considerar polítiques i mesures per gestionar el turisme de manera més sostenible i responsable.

Com sorgeix la idea de la teva tesi doctoral?

Des dels inicis dels meus estudis, vaig quedar fascinada per l’obra del professor Manuel Castells. L’any 2008, el professor Joan Miquel Gomis, a través de la ONG Turisme Just, em va oferir l’oportunitat de col·laborar en la coordinació del curs de Turisme Responsable a Catalunya i Amèrica Llatina, on vaig establir una connexió amb els moviments socials que Castells descrivia, en concret els manifestants a Barcelona. Vaig intuir que aquest moviment social del turisme responsable, que en aquell moment no tenia embranzida, acabaria essent significatiu per a mi en el futur, com ho ha estat.

Quina va ser la pregunta o hipòtesi de partida i quins objectius perseguies?

Volia saber si existia una base cultural i psicosocial que permetés explicar el posicionament i l’actitud de la comunitat local davant el turisme. Partia de la idea que l’actitud de  la comunitat local d’un lloc turístic envers el turisme es construïa socialment i de manera simultània i interrelacionada entre els diferents actors que la integraven. L’objectiu general va ser analitzar la construcció de la visió del turisme entre els diferents agents de la comunitat local en ciutats i destinacions turístiques, identificant diferències i patrons comuns i explorant els factors explicatius dels diferents posicionaments i actituds existents.         

Per què esculls com a casos d’estudi Barcelona i Lloret de Mar?

Representen dues destinacions turístiques diferents que experimenten una notable diversitat d’impactes negatius derivats de l’activitat turística. Tots dos municipis exhibeixen moviments de resistència i protesta en resposta als efectes adversos del turisme.

Després de la investigació que has fet, consideres que hi ha alguna manera de fer turisme sostenible i responsable?

La millor manera de fer turisme sostenible i responsable es quedar-se a casa i no anar a molestar. Una altra opció és fer turisme de proximitat, el que contribueix a millorar el problema. I sempre tenir present que és important no molestar als residents i contribuir a crear entorns respectuosos. Si els turistes generen benestar son molt benvinguts.

Lloret de Mar és un dels municipis més pobres de Catalunya, un fet que sembla paradoxal si es té en compte el gran volum de turistes que rep anualment i  que, en principi, hauria de suposar una font d’ingressos importants. 

Les situacions de pobresa són freqüents en els contextos de monocultiu turístic. Es produeixen a causa dels desequilibris distributius dels beneficis, els quals sovint es concentren en actors vinculats a la gestió pública i privada. Les estacionalitats induïdes contribueixen a l’augment de la pobresa en moltes comunitats. Les fluctuacions econòmiques i l’atur temporal que se’n deriven no són beneficiosos per a la població local.  A Lloret de Mar, aquesta realitat es veu accentuada pel gran influx d’immigració. Com a resultat, els residents locals es troben cada vegada més empobrits estadísticament. A més, el cost de vida elevat, els ingressos econòmics limitats, la temporada turística cada vegada més curta, i els impostos a la classe treballadora precaritzada contribueixen a aquesta situació.

Per què vas decidir fer un doctorat en turisme a la UOC?

A la UOC vaig començar amb els estudis de Turisme, i posteriorment vaig seguir amb el Màster en Societat de la Informació i el Coneixement i el Màster en Anàlisi Política. Durant els estudis de turisme, vaig tenir l’oportunitat de fer un cafè amb el professor Joan Miquel Gomis, amb qui col·laboràvem a l’ONG Turisme Just. Aquesta trobada em va captivar completament, inspirant-me a seguir una carrera acadèmica. Va ser llavors que vaig decidir amb determinació que em convertiria en doctora. La UOC ofereix la possibilitat de no desplaçar-me i això m’encanta. A més, la sensació de llibertat que dona treballar al meu aire no té preu. La meva experiència a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha estat excepcional i em considero part integral d’aquesta comunitat acadèmica. Amb entusiasme, espero trobar una manera de continuar col·laborant amb la UOC en el futur.

(Visited 210 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari