Tendències en Comunicació per 2023

20 desembre, 2022

Crisi postpandèmica del big data? Tik Tok dominant el format audiovisual? Des dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC hem definit les noves tendències al món de la Comunicació que marcaran aquest nou any, de la mà de professors i professores dels Estudis.

Plataformes audiovisuals en crisi? Back to the cinema!

Semblava que les plataformes en streaming audiovisuals aclapararien tota la producció audiovisual i que l’activitat social i cultural d’anar al cinema moriria. Però, l’Ignasi Gozalo Salellas, professor dels Estudis, no ho té gens clar, segons ell, venen nous temps dolços pel cinema i una certa contenció de les plataformes digitals (com a símptoma, direm la crisi de model de subscripció de Netflix). La postpandèmia ha girat la truita de les coses; per tant, no podem parlar de retorn a la normalitat sinó un canvi d’hàbits en el consum: del sofà i la hiperconnectivitat és possible que ens dirigim cap a un desig d’experiències més reals, menys serialitzades i més socialment compromeses. Adéu a l’apocalipsi ficcionada i benvinguda la preocupació pel col·lapse real.

By Geoffrey Moffett, on Unsplash.com

Reinvenció del match Sostenibilitat-Impremta

Quant al procés de producció gràfica es trobaran dos factors clau que ja han coincidit a mitjans i finals del 2022. Lluc Massaguer, professora dels Estudis ens aporta detalladament la seva anàlisi: En primer lloc, el tancament de grans fàbriques de paper (Arjowiggins ha tancat, Fedrigoni ha comprat Guarro Casas) se suma a les problemàtiques per aconseguir material per a impremta a causa de la pujada del preu de les energies i, per tant, també del transport, així com la situació que viu Europa arran de la guerra a Ucraïna. En segon lloc, l’emergència climàtica que estreny i ens fa cercar solucions tan sostenibles com sigui possible. La tendència, doncs, serà, primer, la valoració de si la impressió tal com l’hem conegut fins ara encara és factible (spoiler: no) i, segon, aplicar la creativitat a l’hora d’abraçar aquesta situació contextual i surfejar-la de la manera més honesta i eficient possible.

By Geoffrey Moffett, on Unsplash.com

L’èxit del vídeo curt a les xarxes socials

By S O C I A L . C U T, on Unsplash.com

La professora i investigadora, Silvia Martínez ens resumeix les tendències de les xarxes socials enguany al vídeo curt: No és novetat el protagonisme que té el contingut audiovisual a l’entorn social media. També és conegut el ràpid èxit que va assolir TikTok i com altres plataformes socials van incorporar un format similar centrat en els vídeos de curta durada i verticals. En un context d’alta competència per atraure l’atenció de l’usuari, aquest format pot resultar un important aliat. Aquest vídeo es consumeix de manera molt ràpida tant per la seva durada, perquè facilita la visualització des del mòbil i perquè el contingut també és més lleuger. El que això aconsegueix finalment és que l’usuari passi temps connectat mirant un vídeo darrere d’altre i fins i tot participar reaccionant al contingut (generant així noves converses o millorant la seva possible viralització).

Les plataformes social media, conscients d’aquestes característiques cerquen la manera d’aprofitar encara més les possibilitats que ofereixen. D’aquesta forma veiem com entren en joc els algoritmes i la manera de fer visible aquest contingut. És el cas de Meta on hem vist estratègies per incrementar el nombre de Instagram Reels o com es posicionaven aquest vídeos a l’inici del feed en Faecbook. També s’ha treballat la ‘recomanació’ de contingut per anar més enllà d’allò generat pels perfils que ja seguim. Per tant, el vídeo de curta durada continuarà com a tendència i veuren com s’aprofita i s’experimenta amb les opcions d’engagement que ofereix. 

Crisi del big data

El professor Ignasi Gozalo Salellas, ens explica que les companyies big data afronten una inesperada crisi postpandèmia, fruit d’un creixement insostenible (ara ho veiem amb Musk, però el gran creixement va ser el de Meta), però això no és futur sinó que ja és present. No oblidem que han passat molt desapercebuts els acomiadaments massius a Meta (antic Facebook) i anteriorment a Microsoft, entre d’altres. Podríem estar assistint a una bombolla 2.0 de mides molt més siderals que la bombolla puntcom dels anys 2000. 

El format d’àudio en el periodisme

La tendència creixent en consumir podcasts a Spotify, Google o Amazon ha produït un desenvolupament d’una àmplia gamma de formats digitals com els articles d’àudio, els flaixos informatius i els missatges d’àudio o l’àudio social, malgrat que encara no podem determinar si tindran un atractiu passatger o venen per quedar-se.

By Kate Oseen, on Unsplash.com

Candela Ollé Castellà,  professora dels Estudis ens explica que la inversió de les plataformes en eines que creen i editen breus històries en àudio, com una mena de TikTok per a àudio, els serveix per atraure joves audiències que tenen als vídeos nadius part del dia a dia. Els mitjans dedicaran més recursos a TikTok, Instagram i YouTube per atraure audiències més joves. I un exemple pioner, per vincular els joves amb els mitjans -encara que amb un format tradicional- és l’informatiu editat per joves a TVC el Dia mundial de la Infància.

 

Imposició de Tik Tok a la Publicitat

A l’àmbit de la publicitat,Mireia Montaña, directora Acadèmica del Màster Universitari en Estratègia i Creativitat en Publicitat, s’encarrega de posar-nos al dia.

Podem parlar dels nous formats audiovisuals que s’estan imposant gràcies a l’auge de TikTok i Instagram Reels. Els missatges publicitaris han de ser més senzills i clars, però alhora més impactants que mai, a causa de la disminució constant de l’atenció dels consumidors.

Tik Tok ha esdevingut una plataforma popular per a la creació i difusió de contingut audiovisual original. Aquesta aplicació ha canviat la manera com les persones consumeixen contingut en línia i ha impulsat la creació de nous formats audiovisuals, especialment en el món de la publicitat.

Un dels principals formats audiovisuals a TikTok és el lip-sync, en què els usuaris graven vídeos en què sincronitzen els seus llavis amb cançons populars o diàlegs de pel·lícules i televisió. Això ha portat a la creació d’una comunitat en línia de creadors de contingut que comparteixen els seus vídeos a la plataforma i han generat una gran quantitat de contingut original i divertit.

By Solen Feyissa, on Unsplash.com

Un altre format popular a TikTok és el desafiament, en què els usuaris participen en reptes o desafiaments que impliquen realitzar accions o balls específics. Aquests desafiaments poden ser creats per qualsevol usuari i es converteixen en tendència a la plataforma, la qual cosa porta a una gran quantitat de participació i generació de contingut.

Aquests nous formats audiovisuals han tingut un gran impacte al món de la publicitat. Les marques i empreses han començat a utilitzar TikTok com una plataforma per llançar campanyes publicitàries i desafiaments que involucren els usuaris. Això ha portat a la creació de contingut publicitari original i divertit que sʻajusta a lʻestètica i la cultura de la plataforma.

L’autenticitat als continguts i als perfils

La verificació de perfils ha estat un dels temes estrella a l’entorn social media durant les últimes setmanes de l’any 2022 i la Silvia Martínez-Martínez ens dona més detall . El canvi en el servei “checkmark” de Twitter ens ha donat algunes claus de les implicacions i modificacions que es poden produir al voltant d’aquesta comprovació o autenticació de la identitat. D’una banda, ha posat en evidència les exigències i els compromisos que ha d’adquirir la plataforma per garantir un servei de verificació. Per d’altra, ens ha mostrat vies per rendibilitzar o desenvolupar models de negoci que tinguin en compte aquesta opció. 

L’autenticitat també ve de la mà dels continguts. La reivindicació de vídeos, fotos,… més naturals que s’enfronta a l’ús excessiu de filtres i captures molt estudiades i treballades però que s’allunyen substancialment de la realitat per mostrar-nos una utopia inabastable està trobant alternatives en plataformes com BeReal. El fet que sigui la xarxa social la que determini el moment en què es pot capturar una imatge per publicar-la redueix aquestes opcions tan extremes d’edició i que es comparteixi justament l’espontaneïtat d’una realitat sense artificis. Un model que també es continuarà duent a terme aquest 2023.

By Josh Withers, on Unsplash.com

La Intel·ligència Artificial a l’art

Gemma San Cornelio sobre la IA i l’art: El programari DALL-E i la seva versió lleugera DALL-E mini són capaços de generar imatges a partir d’un text. La xarxa social viralitza aquest tipus de continguts, ja que molts resultats són d’una estranyesa curiosa o graciosa i són potencialment convertibles en mems. DALL-E mini dona joc a la imaginació i alguns resultats recorden les pintures de Francis Bacon, mentre que la versió de pagament de DALL-E s’acosta més a l’estètica d’un fotomuntatge surrealista o fantàstic. Tanmateix, això planteja qüestions ètiques quant a la veracitat de les imatges generades i com poden ser utilitzades.

Si un programa et torna el que demanes, donant vida a un briefing d’unes paraules o una frase, per què demanar-ho a un professional? Una tendència preocupant és el possible impacte que puguin tenir aquests programes per a les professionals creatives, com ara els dissenyadors gràfics, fotògrafs o artistes audiovisuals.

D’altra banda, altres veuen la possibilitat d’expandir la creativitat fins a altres nivells, ja que, si bé un programa d’aquestes característiques pot oferir una primera versió d’un encàrrec a partir de la cerca literal d’un text, el treball d’un artista pot portar a altres direccions, és a dir, que aquesta creativitat algorísmica pot comportar més creativitat, informada i guiada per una intel·ligència humana. Per tant ens podríem trobar només en una bombolla, ja que com hem demostrat la majoria dels consumidors a les xarxes socials, ens agrada consumir creativitats úniques i personals, ens agrada estar propers a l’art, i, per tant, conèixer a l’artista que hi ha darrere.

Generated by DALL·E 2

Relacions públiques i compromís social a les empreses 

L’equip de Comunicació Corporativa (Elisenda Estanyol Casals, Marc Compte Pujol, Ferran Lalueza) ens detallen l’última tendència de les relacions públiques davant la demanda més gran d’autenticitat i compromís social a les empreses per part de la ciutadania.

By airfocus, on Unsplash.com

En un context de crisi climàtica i d’importants injustícies socials, la ciutadania exigeix cada vegada més a les empreses i les institucions que s’impliquin i contribueixin a millorar el seu entorn. És per això que l’estratègia de relacions públiques hauria de passar per l’autenticitat, l’honestedat i la transparència. Una bona estratègia de relacions públiques ajuda a crear organitzacions més diverses, equitatives i inclusives que tenen un impacte positiu en la societat. El compromís mediambiental, social i de governança també repercuteix en una millora de la reputació i un benefici per al mateix negoci i, per tant, s’espera que sigui adoptat de manera cada vegada més generalitzada per les organitzacions del nostre entorn.

(Visited 173 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari