Javier Galán (El País): “Buscàvem mostrar la batalla entre l’home, la naturalesa i el foc”

“Oportú, didàctic i clarificador. Una anàlisi forense d’un incendi, amb una narració que enganxa com un true crime“. Així va definir el jurat de la quarta edició dels Premis de Periodisme Mòbil MoJo Innova 2023, concedits per l’Agència EFE i la Universitat Oberta de Catalunya, amb el patrocini de Vueling, el reportatge “¿Cómo se controla un incendio?“, guanyador en la categoria Nacional. Es tracta d’un article en el qual els vídeos gravats per bombers i ciutadans tenen un paper predominant. “Sense ells no hauríem pogut reconstruir l’incendi i transmetre com el vivia la gent”, assegura Javier Galán, reporter en la secció de “Narratives visuals” d’El País des del 2021, i autor del reportatge premiat, juntament amb Luis Sevillano i Jacob Vicente. En aquesta entrevista, Galán revela l’anatomia d’aquest reportatge i el dia a dia del seu treball en un equip multidisciplinari per portar al públic noves maneres d’explicar històries.

Com sorgeix la idea del reportatge?

Aquesta temporada d’incendis no ha estat tan dolenta a la península, però el 2022 va ser un tema constant, i al diari volien que tractéssim històries sobre les conseqüències dels incendis, les sequeres i el canvi climàtic. En la nostra secció enfoquem els temes des de les dades i la visualització, i en aquest reportatge volíem mostrar, en un mapa, com es desenvolupava un incendi. La idea era trobar un incendi que s’hagués aturat a temps i sobre el qual hi hagués informació relacionada amb com es mou el foc, i els qui més bé recullen aquestes dades són els Bombers de la Generalitat.

En el lliurament dels premis, el jurat descrivia el reportatge com “un veritable true crime” sobre incendis. Teníeu aquesta referència al cap?

Em va sorprendre que ho diguessin així, ja que no ho havia pensat d’aquesta manera, però, quan parles amb els bombers, sempre tracten el foc com un enemic, com l’enemic que cal batre. Llavors, aquesta idea sí que la teníem al cap, la de plantejar una batalla entre els ciutadans que reben les conseqüències del foc, els bombers que s’enfronten al foc i el que el foc vol fer. Marc Castellnou —inspector dels Bombers de la Generalitat i cap del Grup d’Actuacions Forestals—, que és la persona que ens ha ajudat en aquest article, sempre diu que el seu objectiu és que el foc no faci el que vol fer. Nosaltres sí que buscàvem mostrar la batalla entre l’home, la naturalesa i el foc, i hem acabat disseccionant l’incendi com si fos un crim.

Què és el que t’ha sorprès més d’aquest acostament al treball dels bombers en els incendis forestals?

El que em va sorprendre més és que els Bombers de la Generalitat estiguessin prou organitzats per tenir protocols establerts per recopilar dades d’una manera precisa i adequada mentre estaven veient flames de 40 metres. Sense aquestes dades no hauríem pogut fer aquest tema, i que siguin capaços de recopilar-les quan estan lluitant contra el foc em va impactar molt.

A més, sobre els pròxims incendis, la història que em van traslladar és que, si no netegem els boscos, serà el foc que els netejarà. Si no traiem tot el combustible que s’ha acumulat als boscos durant aquest any en què no hi ha hagut tants incendis, serà combustible per a la temporada següent, i en el moment en què es desfermi el foc, serà més difícil de controlar.

Quin ha estat l’aspecte més complicat de tot el procés?

La part més complicada, i que va ser la que va endarrerir la publicació del reportatge, és que els tres membres de l’equip —Luis Sevillano, cartògraf; Jacob Vicente, desenvolupador web; i jo, que vaig fer el guió i vaig parlar amb les fonts— vam tenir baixes de paternitat i no hi havia manera que ens asseguéssim tots tres junts.

Respecte al reportatge en si, la dificultat més gran va ser unir tots els elements: aconseguir que els vídeos dels mòbils dels veïns i dels bombers que havien gravat el foc entressin en el reportatge en el moment precís en què el text els presentava. Això inclou seleccionar entre els més de dos centenars vídeos que teníem, tant dels veïns com dels bombers, i editar-los per explicar la història tan bé com fos possible. Un altre repte va ser tractar les dades, perquè els bombers les recullen en unes bases de dades pròpies i cal convertir-les per poder mostrar-les a l’editor del diari.

Què us va permetre fer el mòbil que, d’una altra manera, hauria estat molt difícil d’aconseguir?

N’és una part molt important, perquè aquests vídeos són els que han permès fer aquest reportatge i poder, per exemple, identificar i mostrar en quin moment precís els analistes dels bombers descobrien quin era el focus de l’incendi. Sense aquests vídeos no hauríem pogut reconstruir l’incendi de la mateixa manera. L’hauríem pogut mostrar al mapa, però són els vídeos els que et permeten transmetre com el vivia la gent: com observaven les flames des de casa seva o com els bombers tallaven el foc per evitar que arrasés el parc natural. Sense els vídeos, el lector hauria perdut una gran part d’informació per entendre el que passava.

D’altra banda, quins creus que són els reptes o els perills de l’aparició d’aquesta mena de vídeos en qualsevol succés, sobretot a les xarxes socials?

Ara tenim moltíssim més material audiovisual, però també complica les coses. En aquest reportatge, quan era al terreny, podia comprovar de primera mà on s’havien gravat els vídeos i, com que me’ls passaven directament els bombers o els veïns des del seu mòbil, sabia que eren vídeos que no havien estat modificats. En altres casos, com ens passa amb la guerra d’Ucraïna o a Israel, la quantitat de vídeos que reben els periodistes, i sense conèixer-ne la font, en complica molt la verificació i has de fer un filtratge molt més precís que abans.

El reportatge es va publicar l’abril del 2023, uns quants mesos després de l’incendi. Quant temps trigueu a preparar un reportatge com aquest? Com treballa la secció de Noves Narratives?

Objectivament, si no hi hagués hagut altres circumstàncies externes com les baixes de paternitat, en un mes de treball, sense ser a jornada completa, el podríem haver acabat. De fet, ja el teníem preparat per Nadal, però vam decidir esperar al primer gran incendi de la temporada del 2023 per publicar-lo.

Quant al treball a la secció, normalment responem a les peticions de la redacció o a temes d’actualitat, que s’han de produir per al mateix dia o per a l’endemà. A més, part de l’equip acostuma a treballar també amb una visió del pròxim cap de setmana o el següent, per tractar algun tema més en profunditat, moltes vegades també a petició de la redacció. I quan la redacció està més tranquil·la, anem treballant temes més atemporals o que demanen més temps o implicació dels membres de l’equip.

Quan es crea la secció i quin és el perfil dels components de l’equip? Trobes que la formació dels professionals de la informació ha d’evolucionar per poder abordar aquest tipus de reportatges?

La secció la va crear Mariano Zafra el 2019, i jo hi vaig entrar el 2021. Actualment està formada per infografistes, desenvolupadores, experts en dades i redactors. Els redactors també tracten dades, i els analistes escriuen textos, però, per aconseguir una narrativa visual adequada en el temps en què l’opinió pública n’està pendent, necessites treballar en equip amb experts en diferents àrees. No crec que hi hagi gaire gent capaç de fer la feina de tres perfils diferenciats per a un diari.

Entre els reportatges que signes al diari, els temes són molt diferents: esports, política, medi ambient… Quines són les dificultats i els beneficis d’aquesta varietat?

El gran desavantatge és que, quan caus en un tema nou, costa arrencar, i una vegada has publicat el tema, aquest coneixement en el qual eres expert —per exemple, en aquest reportatge, en què ho sabíem gairebé tot sobre incendis— s’esvaeix amb el temps. En el fons, la nostra especialització és saber com mostrar visualment qualsevol tipus d’informació. A més, quan ja vas tenint experiència, ja no parteixes tant de zero, perquè en el fons tens eines que pots aplicar a casos similars. A més, tenim material preparat sobre temes cíclics per parar el primer cop informatiu. Per exemple, en el cas d’incendis, eleccions o temperatures, ja tenim previst un treball previ amb mapes i altres visualitzacions.