Com comunicar l’emergència climàtica

Els desastres climàtics han augmentat un 80% en aquest segle, segons un estudi de l’oficina de les Nacions Unides Reducció del Risc de Desastres (UNDRR) publicat al 2020. Així, notícies sobre onades de calor, temporals, sequera, incendis i borrasques conviuen a les capçaleres dels mitjans de comunicació amb trobades internacionals d’alt nivell com la COP 24, manifestacions de joves per mitigar el canvi climàtic, o publicacions vinculades amb l’emergència climàtica com l’informe anual IPCC. Quin és el rol del periodisme i la comunicació en aquest escenari? Quins reptes tenen els professionals de la informació a l’hora de comunicar sobre aquesta problemàtica?

La comunicació sobre l’emergència climàtica consisteix a informar i educar la ciutadania sobre aquesta problemàtica. La manera com comuniquem sobre el canvi climàtic afecta i moldeja la percepció de la ciutadania a l’hora d’entendre i pensar tant el problema com les seves solucions. 

A continuació, reflexionem amb Francesc Ponsa, periodista i professor col·laborador del Màster universitari del Màster en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC i Marta Narberhaus, periodista i professora col·laboradora del Màster universitari en Periodisme i Comunicació Digital: dades i noves narratives de la UOC sobre el repte de comunicar l’emergència climàtica de manera efectiva i eficient, i apuntem algunes recomanacions pels professionals de la informació i de la comunicació a l’hora de comunicar i informar sobre aquests temes.

Reptes de comunicar l’emergència climàtica 

Vetllar per un periodisme rigorós i de qualitat

Els comunicadors tenim la responsabilitat de mantenir l’emergència climàtica en l’agenda pública i mediàtica mitjançant un periodisme rigorós i de qualitat. Això és clau per generar debat social i pressionar perquè els poders públics prenguin mesures al respecte, segons Francesc Ponsa, periodista i professor col·laborador del Màster universitari en Periodisme i Comunicació Digital: dades i noves narratives.

Desinformació i negacionisme climàtic

La propagació de les fake news i la desinformació en l’àmbit científic no és cap novetat, i les seves conseqüències, tampoc. D’aquí, l’especialització en aquest àmbit d’associacions que vetllen per la verificació de dades (fact-checking), com Verificat Clima o Maldito Clima.

 Segons Alexandre López-Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, segurament el principal problema de la suma de desinformació i el negacionisme científic en general sigui la desconfiança que intenta crear a la societat en general. “Hem passat d’una veritat objectiva i demostrable a una veritat subjectiva, en funció dels nostres valors i la nostra ideologia, com passa amb el canvi climàtic o el creacionisme”, explica el també autor del llibre «Bulos científicos: de la tierra plana al coronavirus» a Oberon Libros.

La propagació del negacionisme climàtic a Europa compta amb la complicitat de diversos agents. Un d’ells són els think tanks europeus o organitzacions que generen coneixement per influir en els responsables polítics, els mitjans de comunicació i l’opinió pública. La professora Marta Narberhaus ha participat al projecte ThinkClima,  liderat per la Dra. Núria Almiron de la UPF, que es dedica a estudiar justament la vinculació d’aquests think tanks amb el negacionisme climàtic. Aquests, tot i que es considerin organitzacions no partidistes, tenen vincles amb fundacions i partits.

Un exemple és el cas de l’alemany EIKE, per exemple, amb partits liberals, conservadors i escèptics amb el clima, que ha intervingut al Bundestag alemany atacant el consens climàtic en una mostra clara de com think tanks i actors polítics proven d’establir un “contra-públic” emprant estratègies de retrocés mitjançant la incorporació del coneixement “expert” a un entorn polític formal. “Els periodistes i comunicadors han de conèixer aquests lligams i interessos per tenir tota la informació i poder explicar què hi ha realment darrera de la informació sobre el clima” explica la periodista i investigadora.

 Informació per passar a l’acció

Segons Marta Naberhaus no es tracta només de comunicar de manera honesta sobre el tema, sinó d’apostar per informació que cridi a l’acció i mostri exemples d’iniciatives, empreses, canvis de consum i d’hàbits que eduquin i formin en un canvi d’actitud que propiciï un canvi també en l’audiència. “Una societat informada és una societat que pot decidir i canviar cap a un model més sostenible. Els mitjans encara han de tenir aquesta funció informativa, però també formativa i educativa”, argumenta.

Francesc Ponsa ens remet al llibre La nueva guerra climàtica: la lucha por recuperar nuestro planeta de Michael Mann, qui defensa que l’evidència científica ha vençut a la desinformació climàtica. No obstant, ens trobem en una situació on els negacionistes volen desviar l’atenció del problema i entorpir les solucions i endarrerir l’assumpció de polítiques públiques per fer front a l’emergència climàtica. 

Així, Ponsa apunta: “En aquest nou escenari el periodisme ha de promoure la freqüència i la qualitat de la informació sobre l’emergència climàtica, incidir en l’impacte però també en les causes i les solucions i enfocar-ho des del punt de vista de la justícia climàtica per plantar cara a la desinformació que generen els obtruccionistes.”

Recomanacions a l’hora de comunicar l’emergència climàtica  

Tal com indica el periodista Ben Matthews a l’article How to effectively communicate about climate change, no hi ha només un enfocament per comunicar sobre els múltiples reptes del canvi climàtic: “cada nou repte és una oportunitat per millorar com expliquem i presentem la informació i les accions per combatre’l”.

A partir d’aquest i altres articles sobre comunicar la crisis climàtica, juntament amb aportacions del periodista i professor Francesc Ponsa, recollim algunes recomanacions per periodistes i comunicadors per comunicar l’emergència climàtica: 

Les paraules importen: emprar una narrativa adequada 

L’extensió i la gravetat dels efectes del canvi climàtica ha donat lloc a una nova narrativa amb expressions més precises i intencionals com “crisi” o “emergència climàtica”. Les expressions inoques o eufemístiques no tenen cabuda. El temps passa. Com explica en aquesta peça d’El Mundo el periodista ambiental Antonio Cerrillo, “A La Vanguardia vam decidir seguir el camí traçat per The Guardian i optar per anomenar-lo ‘crisi’ o ‘emergència’ climàtica”. 

Comunicar amb el llenguatge, metàfores i analogies adequades

En un article anomenat Hopelessness Theory and the Approach System: Cognitive Vulnerability Predics Discreases in Goal-Directed Behaviour, els científics van descobrir que sentir-se desesperançat davant d’una situació s’associa cognitivament amb la inacció i prediu una disminució del comportament dirigit a un objectiu.

Com escriu Victoria Herrmann a The Guardian, les narracions del dia del judici final sobre el canvi climàtic no funcionen: “L’adaptació al canvi climàtic només funciona quan tenim esperança en el futur i creiem que les comunitats ambientalment vulnerables tenen l’agència per actuar. En lloc de presentar històries de víctimes indefenses i un futur inevitable de derrota, hauríem d’informar sobre els herois del canvi climàtic que estan fent tot el possible per evitar aquest escenari del dia del judici final”.

Aquesta és la idea que defensa la periodista Queralt Castillo a l’article Parlar d’emergència climàtica no és suficient a MediaCat: “Si presentem el canvi climàtic com inevitable i irreductible, la població incorporarà aquest discurs i no pressionarà la classe política. S’ha d’intentar trobar l’equilibri entre informar de manera crítica i, alhora, constructiva.”

Explicar històries i mostrar evidències a través d’imatges visuals i escenaris vivencials

Explicar i compartir històries és una de les eines més importants que tenim per demostrar que el canvi climàtic està passant i podem fer-hi alguna cosa.

Les històries expliquen com donem sentit al món on vivim i ens ajuden a compartir fets, coneixements i experiències sobre les causes i els efectes del canvi climàtic.

Trobar un equilibri amb la informació científica i el vocabulari tècnic

La investigació del CRED mostra que els comunicadors haurien d’evitar, sempre que sigui possible, l’ús d’argot, termes científics complicats i acrònims. En comptes d’això, es recomana emprar paraules que tinguin sentit per al públic.

Escollir adequadament les fonts informatives

L’elecció de les fonts informatives a l’hora de comunicar l’emergència climàtica s’ha de fer amb el màxim rigor i responsabilitat. Algunes de les institucions o organismes més actius pel que fa a la producció informativa poden tenir interessos ocults com, per exemple, obstruir les polítiques públiques per mitigar els efectes del canvi climàtic o generar infoxicació. 

L’estudi Dominant counter-frames in influential climate contrarian European think tanks liderat per la Dra. Núria Almiron (UPF), on ha participat Marta Naberhaus, analitza els principals laboratoris d’idees obstruccionistes. Aquestes institucions no són fonts informatives de fiar. Cal citar sempre les basades en evidències científiques. 

No confondre el temps amb el clima

Un dels errors més habituals a l’hora d’opinar sobre l’emergència climàtica és confondre el ‘temps’ amb el ‘clima’. Ambdós es refereixen a condicions locals de temperatura, precipitacions, etc; però la diferència és l’escala temporal. 

El temps (meteorologia) es refereix al moment actual mentre que el clima comprèn un període de diversos anys. En aquest article a El Confidencial, el periodista ambiental José Luis Gallego ho explica de forma molt entenedora: “El clima seria una pel·lícula sencera, mentre que el temps meteorològic és només un ‘frame’: la foto d’una escena”. El temps que ha fet durant una setmana (per exemple, una borrasca o una DANA) no té res a veure amb l’evolució del clima en el seu conjunt.

Fer seguiment dels casos que expliquem

Quan un fenòmen advers és noticia, ocupa titulars durant dies i després cau en l’oblit. Tal com explica la periodista Queralt Castillo a MediaCat, fer seguiment és clau en la comunicació de l’emergència climàtica perquè crea consciència cap a la ciutadania.

Acostar-se a la realitat del públic

“Quan escrivim sobre canvi climàtic hauríem d’apropar la realitat territorial que s’hi veu afectada” apunta encertadament Queralt Castillo a MediaCat. Cal informar sobre l’impacte de l’emergència climàtica arreu, però si també expliquem temes vinculats a la crisis climàtica de l’entorn més proper dels lectors, possiblement la població començarà a mirar-se l’emergència climàtica amb uns altres ulls.