Disseny web accessible per a no deixar ningú enrere

Des del disseny tenim el poder i la responsabilitat d’abordar aspectes socials com la sostenibilitat, la inclusió, l’atenció a la diversitat o l’accessibilitat, entre d’altres. Quan escollim una tipografia, una combinació de colors, incloem una imatge o decidim on col·locarem cada element d’un disseny, no només estem prenent decisions estètiques, sinó que també facilitem o dificultem que persones amb alguna discapacitat, per raons d’edat, circumstancials​​, etc. puguin accedir al contingut.

Així doncs, cal que des de l’àmbit del disseny coneguem quines necessitats tenen les persones per a les quals dissenyem, quines barreres es troben en accedir a determinats continguts o quines ajudes tècniques fan servir per accedir als entorns digitals, per poder crear recursos digitals (llocs web, aplicacions mòbils, interfícies interactives…) que no deixin a ningú enrere i que el nombre més gran de persones pugui accedir a allò que volem comunicar. Cada elecció que fem des del disseny pot fer accessible o inaccessible el nostre projecte per a un grup concret de persones. Segons Kat Holmes (2021), experta en educació i recursos per al desenvolupament del disseny inclusiu, “la participació no requereix un disseny en particular, però el disseny en particular pot impedir la participació”.

Si tenim en compte que l’Organització Mundial de la Salut va calcular que, el 2023, 1.300 milions de persones (1 de cada 6 persones a tot el món) pateixen una discapacitat important, podem entendre la magnitud de la responsabilitat de la qual parlem.

El procés de disseny, doncs, com dèiem, esdevé una eina estratègica clau en la societat contemporània, amb responsabilitat ètica, social i cultural, que obliga a saber posar-se a la pell de la persona usuària per saber quines són les seves necessitats reals. A aquest element se suma el fet que, en les darreres dècades, han aparegut directrius i bones pràctiques que han generat el marc necessari per a una societat més inclusiva, provocant canvis en la pràctica de dissenyadors i dissenyadores, que l’han orientat cap a una major accessibilitat i inclusió. A aquest context, també s’ha d’afegir que les institucions públiques han de complir legalment amb uns requisits d’accessibilitat, molts estretament relacionats amb el disseny. Per sort, les normatives estan canviant i s’estan adaptant a una realitat diversa i sensible a tota mena de capacitats.

Per tal de conèixer aquest context i aprendre a aportar-hi solucions des de l’àmbit del disseny, hem creat el curs online de Disseny web accessible.

Aclarint conceptes. Diferències entre: disseny inclusiu, disseny accessible i disseny universal.

Aquests tres conceptes tenen molt en comú i, en realitat, la línia que els separa és molt fina.

El disseny inclusiu té com a objectiu eliminar barreres i facilitar la vida per a qualsevol persona, tenint en compte un espectre ben ampli de diversitat que pot abordar qüestions de gènere, lingüístiques, culturals, generacionals, etc.

Un disseny accessible es focalitza en una característica concreta de la diversitat. És aquell que persegueix que els productes, serveis i entorns els puguin utilizar el nombre més gran possible amb independència de si presenten o no una discapacitat. Si parlem específicament de disseny web accessible, els estàndards que hi estan relacionats se centren a aconseguir que el contingut sigui perceptible, operable, comprensible i robust, així com que les persones puguin participar activament en aquests entorns.

El concepte de disseny universal (també anomenat disseny per a tothom o disseny inclusiu) es refereix al disseny de productes, serveis i entorns per a totes les persones sense necessitat d’adaptacions o dissenys específics (Connell et al., 1997). Aquesta aproximació es concreta set principis que s’han de complir perquè una interfície es consideri universal: l’ús equiparable per no segregar o estigmatitzar els usuaris, la flexibilitat per acomodar-se a les característiques, capacitats i preferències de cada persona, que sigui simple i intuïtiu, que la informació sigui perceptible perquè les capacitats sensorials de cada persona no esdevinguin una barrera, tolerant a errors per minimitzar els riscos i conseqüències derivats de l’ús, que comporti un esforç físic moderat, i que tingui unes dimensions apropiades a les característiques físiques de cada persona.

Per la seva banda, les ajudes tècniques (tecnologies de suport o productes d’assistència) són productes o serveis específics que permeten a les persones amb discapacitat salvar determinades barreres en la interacció amb alguns productes de consum general, fins i tot quan aquests s’han dissenyat tenint en compte els principis del disseny universal. Alguns exemples en el món físic són les cadires de rodes, necessàries per a algunes persones inclús en un context arquitectònic accessible. En el context digital trobem lectors de pantalla, magnificadors de text, teclats adaptats o el capçal licornis, entre moltes altres.

El disseny universal i les ajudes tècniques són en realitat estratègies complementàries. Tot i que el disseny universal és una força que permet apropar les característiques del producte o servei al nombre més gran possible de persones sense adaptacions específiques, la realitat és que les ajudes tècniques són un complement indispensable i que, per tant, també s’han de contemplar en dissenyar per fer-ho tot compatible.

Com impulsar l’accessibilitat des del disseny

Per tal d’incorporar la mirada accessible en el procés de disseny, tenim a les nostres mans moltes opcions que, combinades entre elles i, segons les necessitats específiques de cada projecte, ens permetran dissenyar per a tothom. De manera inicial i abans de posar-nos a treballar en l’estructura i formalització d’un projecte de disseny, podem seguir els consells següents:

• Cal que incorporem la inclusió i l’accessibilitat des de l’inici del projecte, no com un aspecte secundari a revisar o adaptar al final del procés de disseny. Si hi pensem des de l’inici, com quan decidim la tecnologia o els materials a utilitzar, ens podem estalviar molt de temps i diners.
• Hem d’eliminar la idea preconcebuda que l’accessibilitat és un element que entorpeix el procés de disseny. Tot i que és una fase que requereix una dedicació de temps, l’hem d’equiparar al que destinem a cercar un material més sostenible, traduir els textos a diferents idiomes, cercar referents formals o qualsevol altra part del procés que tinguem ja integrat.
• És imprescindible envoltar-nos i treballar amb persones que tinguin un perfil d’usuari similar a les quals ens dirigim, amb habilitats rellevants –com menys habituals millor– per construir de manera conjunta. Dissenyar a partir de les nostres pròpies capacitats ens redueix la mirada amb prejudicis i estereotips que no acostumen mai a ajustar-se a la realitat.
• No ens hem de limitar a complir allò que indica la normativa, de manera literal, en termes d’accessibilitat. Si anem més enllà i verifiquem què és exactament el que necessiten les persones usuàries, ens aproximarem a l’experiència concreta i la testejarem d’una manera més directa, fet que l’ajustarà al màxim a la realitat.
• És necessari identificar els desajustos que pot haver-hi entre les habilitats de les persones a qui ens volem dirigir i les possibles incompatibilitats amb la solució de disseny que volem proposar.
• És bàsic pensar i dissenyar una varietat de formes de participar de l’experiència que proposem, evitant una única solució, fixa, perquè el nombre més gran de persones possible se’n pugui sentir part.

Un cop tinguem clares aquestes bases, existeixen una gran quantitat d’estratègies, eines i protocols que podem aplicar des del disseny per a crear webs accessibles per tal que tothom pugui arribar als continguts que volem mostrar. Des d’una acurada arquitectura de la informació i composició dels elements gràfics, tenint en compte la jerarquia, la semàntica, l’elecció i ús de la tipografia, la maquetació de la pàgina, els formats, les mides i les proporcions, un bon ús del color i el contrast​, els recursos gràfics per sintetitzar i millorar la comunicació (tant en la imatge fixa com en moviment)​ o la visualització de dades. Aquests elements seran clau per a crear un disseny web accessible.

Amb un canvi de mirada i la incorporació d’elements clau per a l’accessibilitat, des del disseny tenim el poder de trencar murs i afavorir que moltes més persones arribin a la informació i els continguts que volem mostrar.