Eulàlia Tort: “La clau dels ‘lobbies’ és la transparència i el control”

22 novembre, 2022
eulalia-tort_uoc Eulàlia Tort, professora col·laboradora del Màster universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments.

Eulàlia Tort és especialista en gestió del canvi i habilitats de comunicació. Periodista amb més de 15 anys d’exercici professional i coach des del 2017. Ha desenvolupat part de la seva trajectòria professional al tercer sector, assessorant organitzacions en assumptes públics i incidència. Pel que fa a la seva formació, Eulàlia és Doctora en Filosofia (URL); Màster en Gestió Cultural (UB) i Llicenciada en Ciències de la Comunicació i també en humanitats. Com a coach, certificada a l’Associació Espanyola de Coaching. Eulàlia compagina la seva activitat professional com a consultora amb la formació en empreses i la docència. Actualment és professora col·laboradora de l’assignatura Lobbism & Public Affairs del Màster universitari de Comunicació corporativa, protocol i esdeveniments de la UOC. Amb ella parlem de lobbies i la seva rellevància en l’àmbit de la comunicació corporativa.

Què són els lobbies i com funcionen? Quin és el seu objectiu?

Abans que res,  deixeu-me dir que la paraula lobby té mala fama i és una cosa que em sembla profundament injusta així doncs fer lobby és, des del meu punt de vista, un imperatiu democràtic. Com afirma Juan Francés en la seva obra ¡Qué vienen los lobbies!, el lobby no és més que la defensa d’uns interessos particulars davant els poders establerts, duta a terme d’una manera directa per les empreses i organitzacions afectades, o a través d’intermediaris. En definitiva, si em permets, els ciutadans, individualment o a través de grups d’interès tenim el dret democràtic a interactuar amb les autoritats per presentar els nostres punts de vista sobre les decisions públiques a tots els nivells. I en això consisteix fer lobby o exercir influència. 

Llavors per què els lobbies tenen tan mala fama? 

Un responsable públic no té per què tenir la capacitat de saber-ho tot sobre un assumpte o preveure les conseqüències d’una normativa. Per això, és rellevant que tots els actors involcrats puguin donar la seva opinió. En el fons, fer lobby es tracta d’ajudar al Govern en els canvis normatius o reguladors i de cridar la seva atenció sobre els aspectes concrets.

Ara bé, una cosa és la teoria i l’altra la pràctica. La mala fama és causada per la falta de transparència amb la qual de vegades es du a terme l’exercici d’incidència política. És democràtic que el poder mantingui un diàleg amb els actors involucrats en una nova normativa. El problema és que sovint són només les grans empreses o els actors més potents econòmicament els que tenen accés al poder: els lobbies  millor organitzats i amb més recursos són habitualment els que tenen millors connexions. La clau està en la transparència i el control. És necessari que la societat sàpiga com operen els lobbies, quines relacions mantenen amb els poders (especialment l’executiu i els partits polítics) i amb quina mesura contribueixen al resultat de les polítiques. 

Quin aprenentatge destacaries del teu pas per les diverses organitzacions no governamentals per les quals has treballat?

El tercer sector té molt a aportar a la societat. Darrere de cada organització existeix una causa que mereix tota la nostra atenció i sempre amb col·lectius que veuen vulnerats alguns dels seus drets. La meva experiència s’ha centrat en persones de risc d’exclusió social, persones grans i infància i, amb tots ells, he reafirmat la importància de la incidència política. Desenvolupar programes d’acció social és important perquè si una persona no té on menjar o dormir difícilment podrà defensar els seus drets. Però un cop duta a terme aquesta acció més assistencialista, arriba el repte de la transformació de les estructures que han possibilitat aquesta situació d’exclusió. Els canvis duradors, a llarg termini i de gran impacte passen per la incidència política, pel desenvolupament de polítiques i programes que donin cobertura a les necessitats de les persones en risc d’exclusió social. I per això, és imprescindible la capacitat d’anàlisi i d’interlocució amb els actors polítics.

L’èxit d’una estratègia de lobby depèn de la seva capacitat de comunicar.

Tenint en compte la teva extensa experiència laboral, que t’ha enriquit més a escala personal i professional?

Per mi és important la coherència entre la vida personal i la professional. En aquest sentit, contribuir a que persones amb situacions complicades vegin millorades les seves circumstàncies, m’omplen d’energia i donen sentit a l’exercici professional a pesar de les adversitats (que no són poques).

Per últim, quin consell els donaries als alumnes que volen trobar feina en aquest sector un cop acabin els seus estudis?

Es diu que tota estratègia d’assumptes públics o lobby, per tal de ser exitosa, ha de tenir un 20% de comunicació, un 20% de dret, un 20% de política, un 20% d’economia i un 20% de diplomàcia. Així, l’èxit d’una estratègia de lobby dependrà amb bona mesura de la capacitat de comunicar persuasivament (ser capaç d’analitzar el poder, als stakeholders, desenvolupar missatges…). Els alumnes del Màster Universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments tenen molt a aportar en els despatxos d’agències d’assumptes públics o treballant directament amb organitzacions en la defensa dels seus legítims interessos davant els poders públics. 

(Visited 49 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari