Tres destinacions europees d’interès gastronòmic per a les vacances de la “nova normalitat”

15/07/2021
Foto: Valeria Boltneva en Pexels.

Ha arribat novament l’estiu a l’hemisferi nord i, amb ell, per a molta gent, les vacances. Seran unes vacances estranyes, sens dubte: les primeres després del més dur de la pandèmia, amb una bona part de la població de determinats països ja vacunada, però amb el procés encara incomplet i amb una certa por al cos que ha provocat, per exemple, que a escala internacional les vacances al propi país hagin estat fins a aquest moment les més triades i que bona part dels viatges d’estiu s’estiguin reservant a no gaire distància dels llocs de residència i amb menys antelació o previsió del que és habitual.

Un nou estiu estrany, sens dubte. Però recuperant (volent recuperar) a poc a poc les sensacions prepandèmia. I, entre elles, i juntament amb la relaxació en l’ús de les mascaretes, el fet de poder sortir, descansar, divertir-nos i, per descomptat, menjar i beure.

Seguint aquestes prerrogatives, en aquest article donarem algunes idees sobre possibles destinacions turístiques que són destacables, més enllà de per la resta d’atractius que tenen, per la seva gastronomia. I és que, fem el que fem durant les vacances (visitar monuments o museus, anar a la platja o la piscina, llegir a l’hamaca…), el que sí que és segur és que, com a mínim, menjarem tres cops al dia. I, ja posats, per què no gaudir-ne?

Sant Sebastià i la província de Guipúscoa

Foto: Kylie Paz (@kyliepreston) en Unsplash.

Sant Sebastià és la capital gastronòmica basca (amb el permís de la sempre bulliciosa i innovadora Bilbao). Les seves cuineres i cuiners (Juan María i Elena Arzak, Subijana, Arguiñano, Berasategi, Airaudo, Arregi, Mendizábal…) han convertit aquesta ciutat en un referent internacional. I és que, si establim un radi de 25 quilòmetres al voltant de la capital donostiarra, trobarem una concentració de fins a 18 estrelles Michelin —una de les més importants, sens dubte, a escala internacional.

Sant Sebastià, però, no és només famosa per l’alta cuina. Les societats gastronòmiques o txokos són petits clubs privats d’alta cuina casolana (masculina, principalment). Tanmateix, l’accés a aquests clubs depèn únicament de la invitació particular d’algun soci. Els bars de pintxos donostiarres, però, abunden i s’estenen per tot el barri vell i faran passar una bona estona a qualsevol visitant per la varietat, l’atenció i el preu que ofereixen. I és que els pintxos donostiarres són petites obres d’art gastronòmiques que reuneixen en molt poques mossegades tant la tradició de la cuina guipuscoana com els ensenyaments de la cuina basca més actual.

Una visita amb una mica més de temps, i especialment en temporada de sidra (a partir del gener), també ens pot portar a les sidreries guipuscoanes, amb epicentre a la localitat d’Astigarraga. Hi podrem degustar el típic menú de sidreria (mitjana de bou, truita de bacallà, bacallà fregit, amanida i sidra natural). Fora de temporada, les sidreries acostumen a continuar obertes com a restaurants. Això sí, en qualsevol cas, sempre val més anar-hi amb temps i gana.

El triangle Tolosa – Carcassona – Castellnou d’Arri i la ruta del cassoulet

Foto: DAT VO (@hoangdat302) en Unsplash.

A la regió francesa de Migdia-Pirineus, al sud del país gal, hi trobem l’interessant triangle format per les localitats de Tolosa (la capital regional), Carcassona i Castellnou d’Arri. Als eixos que delineen aquestes localitats hi ha la coneguda “ruta del cassoulet“: un (potent) plat de mongetes de varietats locals amb confitat d’ànec i saucisse de Tolosa, rematat al forn. És evident que és una especialitat d’època freda (de la tardor a la primavera), però actualment s’ofereix durant tot l’any, amb alguna variació dels ingredients.

Entre aquestes tres localitats del sud de França s’ha establert l’epicentre d’una ruta gastronòmica que mou milers de persones cada any a la recerca d’aquest plat tan desitjat, i és una opció especialment buscada durant les vacances d’hivern o primavera. Però si aquest plat ens sembla excessiu per a l’estiu, la regió segur que no decep en cap sentit.

Tolosa, la ville rose (dita així pel maó rosat que hi ha sovint a les construccions) és una ciutat universitària atractiva i bulliciosa amb una oferta gastronòmica impressionant i molt variada, amb una atenció especial al producte local regional. Cal esmentar, sobretot, els mercats de la ciutat, tant els populars i ocasionals a l’aire lliure com, especialment, el més modern i cèntric dels Halles Victor Hugo, a la planta superior del qual també podem trobar una concentració important de restaurants de cuina local i de mercat molt concorreguts, especialment (però no solament) a l’hora de dinar.

Per als amants dels formatges, no s’ha d’oblidar que als voltants del mercat podem trobar dos dels affineurs més famosos de França: Betty i, sobretot, Xavier, establiments que faran realitat els desitjos d’aquells a qui els agraden tant aquests ferments lactis.

Carcassona i Castellnou d’Arri són dues ciutats amb un patrimoni històric i artístic important i una oferta gastronòmica destacable. Hi podem afegir altres localitats que no ens hem de perdre, com Albi (la ciutat natal del pintor Toulouse-Lautrec i famosa pel seu castell) o la inoblidable Minerve, amb una impressionant arquitectura en el marc d’un paisatge espectacular i capital de la denominació d’origen vitivinícola del mateix nom.

Aprofitant la visita a la zona, també pot ser recomanable anar a les localitats de la DO Corbières, productores d’aquest conegut vi local. I, si es passa per allà, també val la pena fer una parada (llarga i tranquil·la) a Narbona, al restaurant Les Grands Bufets, un dels bufets lliures d’alta gamma més impressionants de tot França.

Budapest, Tokaj i altres regions vitivinícoles hongareses

Foto: Anna Hunko (@annahunko) en Unsplash.

Hongria és una de les grans desconegudes d’Europa. Budapest és la principal marca turística del país i, tot i així, i malgrat que és una de les ciutats més impressionants de l’Europa central, les visites a aquesta capital encara són lluny de competir amb les ciutats europees més populars. Això té avantatges per als visitants, que trobaran una destinació menys massificada que altres fins i tot a l’estiu (deixant de banda, evidentment, alguns moments específics i alguns landmarks de la capital).

Budapest va ser, juntament amb Viena, la cocapital del gran Imperi Austrohongarès. En queden com a testimoni les seves grans avingudes, palaus i edificis d’art-déco. Però Budapest també és una important destinació balneària internacional. Els seus famosos banys turcs, alguns dels quals daten del segle xv, com els Király o els Rudas, o els impressionants balnearis del segle xix, com els Gellért o els Széchenyi, són una visita ineludible per a qualsevol visitant.

En relació amb el tema que ens ocupa, cal destacar que Hongria és una gran productora i transformadora de determinats aliments. D’una banda, els vins, amb el dolç Tokaji al capdavant, però també els negres i blancs en regions com Eger, Villány o Balaton. De l’altra, l’ànec i els seus derivats (no tothom sap que Hongria és el segon elaborador i exportador internacional de foie del món, per darrere de França) o productes tan particulars com els derivats de la raça de porc mangalica, autòctona, però emparentada amb el porc ibèric i amb productes gastronòmicament molt valorats avui dia.

Budapest, com a gran capital, té molt a dir pel que fa a la gastronomia. Els seus cafès històrics, d’ambient art-déco, com el Nova York, o fin de siècle, com el clàssic Gerbeaud, ens transporten a la gran capital del segle xix, mentre que locals com Séf utcája, Menza, Kiosk o Bistro 25 reinterpreten la cuina tradicional hongaresa amb nous aires. I tot això sense oblidar la cuina tradicional al (tan turístic com barat i ple) Fritzi Papa o a restaurants avui tan populars com For sale.

Entre els llocs que ningú es pot perdre, hi ha el mercat central (Központi Vásárcsarnok), al costat del pont de la Llibertat: un antic edifici de finals del segle xix que acull el principal mercat de la ciutat, amb un pis superior ple de parades, bars i restaurants on prendre alguna cosa o fer un mos. I molta atenció als voltants del mercat, amb restaurants de nova tendència tan interessants com el Borbíróság o el Hoppa Bistro.

Més enllà de la capital, una escapada a la regió nord-oriental de Tokaj-Hegyalja (paisatge cultural històric patrimoni de la humanitat declarat per la UNESCO el 2002) ens portarà a una de les regions vitivinícoles històriques d’Europa, on s’elabora el conegut vi Tokaji. La visita als cellers (alguns amb galeries subterrànies de més d’11 km de longitud) no deixarà ningú indiferent; gairebé tant com les noves interpretacions de la cuina hongaresa i els maridatges amb els vins locals de restaurants tan innovadors com l’Ős kaján, a Tolcsva, el Percze, a Mád, o el Labor Bistro, a la capital, Tokaj.

(Visited 12 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Catedràtic i investigador del grup FoodLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Director de la Càtedra UNESCO d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament.
Comentaris
Deixa un comentari