Afàsia: què és i com es viu amb aquest trastorn

22/06/2021
Foto: cottonbro en Pexels.

A Espanya, cada 28 de juny se celebra el Dia de l’Afàsia i, durant el mes de juny, s’organitzen arreu del món diverses iniciatives per visibilitzar aquest trastorn. L’afàsia és una alteració del llenguatge que pot afectar la producció i la comprensió de la parla i avui dia encara és molt desconeguda.

Visibilitzar l’afàsia és un repte important i fonamental, ja que, segons una enquesta promoguda per l’Associació Nacional de l’Afàsia dels Estats Units, s’estima que tan sols un 7 % de les persones entrevistades havia sentit parlar de l’afàsia i la podia descriure com un trastorn del llenguatge. En aquest article t’expliquem què és l’afàsia i com és la vida amb aquest trastorn amb la col·laboració de Lu Vives, que viu amb afàsia des del 2018.

Què és l’afàsia?

L’afàsia és una alteració del llenguatge que pot afectar la producció i la comprensió de la parla. Les alteracions es poden produir tant en la comunicació oral com en l’escrita (lectura i escriptura). No obstant això, no totes les modalitats de comunicació es veuen afectades de la mateixa manera, atès que hi pot haver casos d’una alteració de la producció de la parla amb una comprensió preservada o viceversa.

L’afàsia pot ser conseqüència d’una lesió cerebral —normalment per un accident cerebrovascular— o bé de traumatismes cranials o tumors cerebrals. A més a més, la neurodegeneració, un procés de pèrdua neuronal a causa de malalties de l’envelliment, també pot provocar afàsia. En aquest últim cas, el tipus més conegut és l’afàsia progressiva primària.

Aquesta és la definició més tradicional de l’afàsia i la que se sol emprar en la pràctica clínica en logopèdia i en neuropsicologia. Però què és l’afàsia per a una persona que la pateix? Per descobrir-ho de primera mà en parlem amb Lu Vives, que va tenir un ictus el 2018 i des d’aleshores viu amb aquest trastorn.

Actualment la Lu es dedica intensament a visibilitzar aquest trastorn del llenguatge, i fa una gran feina a les xarxes socials. Amb el lema “Hola Que Tal – Afasia“, explica la seva experiència amb la patologia i comparteix consells per ajudar les persones que es troben en la mateixa situació mitjançant el seu compte de Twitter i el seu canal de YouTube. A més, participa activament en l’organització del Dia de l’Afàsia a Espanya, que se celebra cada 28 de juny.

L’afàsia és una alteració del llenguatge que pot afectar la producció i la comprensió de la parla.

Per a ella, l’afàsia és un nou estil de comunicació que incorpora diferents alternatives per expressar-se, com ara el dibuix i el ritme de la música: “L’afàsia és com una nova experiència d’aprenentatge: abans parlava sis idiomes i ara en parlo un més”, afirma.

Estratègies verbals per a la cerca de paraules

Quan la Lu explica què és l’afàsia a les persones que no coneixen el trastorn assegura que “no pot trobar les paraules” perquè li “costa dir els noms de les coses”. Amb aquesta afirmació descriu molt bé una de les dificultats que poden tenir les persones amb trastorns del llenguatge: recuperar les paraules del nostre lèxic.

Els conceptes i les paraules estan organitzats en el nostre cervell en diferents sistemes neuronals, i, quan volem denominar un objecte, hi ha diversos processos que s’activen. Des del significat (què és?), la representació de la paraula i el so (fonemes i síl·labes), fins a la fase d’articulació (com el sistema motor verbal produeix els sons de les paraules).

Per ajudar-se en la cerca de les paraules, la Lu segueix diverses estratègies. La primera consisteix a començar la cerca per mitjà d’algun fonema de la paraula, com ara la primera lletra. D’aquesta manera, restringeix la quantitat de paraules possibles i a partir d’aquí reconstrueix la resta de síl·labes. Es tracta d’un treball intens per a les persones que viuen amb afàsia, ja que la cerca de la paraula correcta, que normalment fem de manera automàtica, per a elles requereix una selecció intencional.

Una altra estratègia és utilitzar informacions contextuals. Així, per exemple, si ha de trobar la paraula pintar, es pregunta qui ho fa o intenta completar una frase que inclogui la paraula que vol. L’última opció és buscar sinònims o definicions: “Si vull dir la paraula quiosquet i no em surt, penso en ‘bar de platja’, i amb l’ajuda del mòbil aconsegueixo trobar la imatge d’un quiosquet i la paraula en qüestió”, explica.

Amb aquests exemples, la Lu mostra com podem incorporar en la vida diària algunes de les tècniques que es fan servir en la rehabilitació dels trastorns del llenguatge. Per tractar les dificultats de recuperació lèxica s’empren pistes fonètiques de manera progressiva i paraules amb frases més riques en contingut informatiu, dues de les estratègies que la Lu fa servir en el seu dia a dia.

Estratègies de suport per a la comunicació oral

Per augmentar l’eficàcia comunicativa de les persones que viuen amb afàsia, les estratègies verbals es poden acompanyar de facilitadors o suports alternatius. Hi ha diverses opcions que es poden completar i personalitzar segons les necessitats de la persona i el context comunicatiu.

Entre les més conegudes hi ha els sistemes de comunicació augmentativa i alternativa, els sistemes pictogràfics (imatges, fotografies i dibuixos), quaderns de comunicació per organitzar la informació, i també sistemes electrònics més sofisticats, com ara agendes, aplicacions digitals o teclats amb text predictiu. Un altre possible sistema de suport a la comunicació oral és l’ús dels gestos icònics, que simulen una acció i permeten transmetre la forma d’un objecte, o bé les expressions facials, que simulen un sentiment d’aprovació o un estat intern.

La teràpia d’entonació melòdica s’utilitza de manera extensiva en la recuperació de l’afàsia.

En els últims anys les tecnologies han anat evolucionant i s’han convertit en una eina fonamental per a les persones amb afàsia a l’hora de comunicar-se. El mòbil ha esdevingut una eina comunicativa imprescindible per a la Lu, ja que utilitza els missatges de veu per comunicar-se cada dia amb les persones del seu entorn. Si ha d’explicar alguna cosa complexa, com ara durant una visita mèdica o en una botiga de la seva ciutat, demana a un familiar que li gravi l’explicació i ella reprodueix l’àudio amb el missatge al seu interlocutor o interlocutora. Finalment, també utilitza les aplicacions mòbils i les adapta a les seves necessitats. Així, quan no recorda el nom d’un lloc conegut, reconstrueix la ruta amb Google Maps i arriba fins a la destinació per trobar el nom de la ubicació.

Una altra estratègia que l’ajuda molt és fixar-se en el ritme i la música. La teràpia d’entonació melòdica (TEM) s’ha utilitzat de manera extensiva en la recuperació de l’afàsia i ha demostrat que el ritme que utilitzem quan cantem augmenta la precisió articulatòria i la fluïdesa verbal.

La importància de la família i els amics

L’entorn pot ajudar molt una persona amb afàsia. En aquest sentit, aquests són alguns dels consells que ofereix el Servei d’Informació Integral de la Discapacitat d’Origen Neurològic de l’Institut Guttmann:

  • Evitar ambients sorollosos.
  • Emprar frases senzilles i curtes.
  • Fer que una frase equivalgui a una idea.
  • Formular preguntes clares amb opcions de resposta limitades.
  • Emprar gestos per acompanyar les paraules.
  • Vocalitzar bé, però amb un to natural.
  • Introduir un suport visual (imatges).
  • Respectar els torns de paraula.
  • Adequar-se al ritme de la comunicació.

L’entorn és un facilitador important per a les persones amb trastorns del llenguatge. La Lu destaca que “els que t’ajuden són els que t’entenen més”. La família sempre l’ajuda quan té alguna dificultat, mediant en la comunicació o ajudant-la a trobar la paraula que li falta. Els amics també hi tenen un paper destacat: “Ens truquem molt i això em serveix per practicar. És molt important que les persones amb afàsia parlin, encara que els costi al principi”, explica la Lu.

L’entorn és un facilitador important per a les persones amb trastorns del llenguatge.

Per a la Lu, el factor més important per fer front a l’afàsia és no deixar de practicar: “Hem de començar amb una paraula, practicar amb les persones que et coneixen de tota la vida, a les botigues de la ciutat o en un context tranquil. La clau per fer front a aquest trastorn és parlar, parlar i parlar…, encara que sigui un esforç molt gran”.

(Visited 50 times, 2 visits today)
Autor / Autora
Professor del màster de Neuropsicologia i investigador del grup Cognitive NeuroLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Doctor en Psicobiologia per la Universitat de Padua (Itàlia) i màster en Bioestadística i Epidemiologia per la Universitat de Milán-Bicocca (Itàlia). 
Comentaris
Deixa un comentari