Podem retardar la discapacitat en persones fràgils de la comunitat?

L’envelliment és un procés molt heterogeni, ja que cada persona és diferent i té la seva pròpia trajectòria, estat funcional, necessitats i desitjos. Per això, és important definir el segment en el qual ens trobem quan parlem d’aquest. Anomenem fragilitat a aquell segment de l’envelliment on la persona es troba en risc de patir una davallada cap a una discapacitat.

En el marc del cicle de seminaris Els reptes de l’envelliment. Una mirada interdisciplinària a la vellesa, el professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i líder del grup de recerca en Envelliment, Fragilitat i Transicions a Barcelona del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Marco Inzitari, va presentar les principals conclusions del projecte +Àgil Bcn per intentar donar resposta a la següent pregunta: Podem retardar la discapacitat en persones fràgils de la comunitat?

En el procés d’envelliment observem una pèrdua de capacitats de la persona que en els últims anys s’han separat en dues corbes diferenciades. D’una banda, la capacitat intrínseca de la persona, que és la suma de totes les reserves dels òrgans i sistemes i les seves potencialitats. Aquesta capacitat s’ha de construir durant l’etapa infantil i jove amb estils de vida saludable i va disminuint amb el temps. D’altra banda, la capacitat funcional, que és la capacitat de funcionar i dur a terme les activitats de la vida diària, i la pèrdua de capacitat intrínseca es pot compensar, en alguns casos, modificant l’entorn, per assolir una millor capacitat funcional.

Es pot intervenir en una població ja envellida?

L’objecte del programa +Àgil Bcn se situa en una fase en la qual comença a davallar la capacitat intrínseca, però encara no hi ha un nivell de discapacitat tan avançat que no es pugui revertir, per tant, és un target òptim per intervenir-hi. La recerca ha demostrat que això és possible: una gran quantitat d’estudis i assajos clínics demostren que si es realitzen una sèrie d’activitats que es poden resumir dins del que s’anomena estil de vida saludable, es pot aturar, com a mínim, aquesta fragilitat i podem posposar la discapacitat. Per fer-ho, s’actua al voltant d’aspectes com la funció física, la locomoció, la funció cognitiva, els aspectes psicològics, les funcions sensorials i la vitalitat. Cadascun d’aquests conceptes té alguna intervenció per mantenir-ho o millorar-ho: realitzar exercici físic, la nutrició saludable, mantenir relacions socials, cuidar el son, etc.

El problema és que resulta molt complicat mantenir aquestes accions un cop acabat l’assaig clínic, i pràcticament cap dels programes duts a terme a l’assaig queden implantats i segueixen continuant per a les persones que ho necessiten. Per tant, molt sovint ens trobem davant d’una dificultat de traslladar la recerca als malalts, o en aquest cas a la comunitat.

Els recursos de la comunitat: factor clau per a la sostenibilitat

Per superar aquest abisme fa uns anys es va publicar un consens sobre la implementació d’intervencions saludables a la realitat. Els factors principals per assolir aquestes intervencions complexes són promoure la participació de la persona usuària, empoderant-la i apropant la intervenció al seu àmbit, així com comptar amb els recursos i els agents que ja estan a la comunitat per tal que sigui sostenible en el temps.

Així neix l’any 2016 el projecte +Àgil Bcn, que es basa en tres pilars fonamentals:

• Atenció integrada: S’integren diferents components tant del sistema sanitari (atenció primària, geriatria, fisioteràpia, etc.) com dels recursos de la comunitat com poden ser centres cívics, programes d’activitat física, programes d’estimulació cognitiva, etc.
• Participació i empoderament de la persona: El programa està codissenyat amb els usuaris per tal d’empoderar a la persona i que participi activament en la seva autocura i que així sigui sostenible en el temps.
• Sostenibilitat econòmica: Plantejat de manera que no depengui d’una provisió continua del sistema sanitari o social.

Com introduïr un estil de vida saludable?

En el marc del projecte +Àgil BCN els centres d’atenció primària col·laboren conjuntament amb recursos especialitzats en geriatria per tal d’elaborar programes d’intervenció dirigida a persones d’edat avançada. L’objectiu és que aquests rebin un tracte personalitzat i adaptat a les seves necessitats, preferències i capacitats per tal de millorar la qualitat vida de cadascun d’ells i introduir-los en un estil de vida actiu i saludable. 

Mitjançant les consultes habituals, se seleccionen les persones de més de vuitanta anys que comencen a presentar signes de deteriorament físic o cognitiu per tal que passin a formar part d’aquest procés. Algunes característiques rellevants d’aquesta davallada són la lentitud en caminar, la pèrdua de memòria, força i/o equilibri o, també, pèrdues de pes involuntàries i, fins i tot, endinsar-se en un estat de soledat no desitjada. 

Una vegada feta la tria, se sotmeten a una valoració integral que permet reconèixer els principals conflictes i necessitats de cada pacient per tal d’elaborar el pla d’intervenció individualitzat que tindrà una durada aproximada de tres mesos. Durant aquest període, es realitza una única visita de seguiment i, un cop finalitzat el procés, l’objectiu és que aquests mantinguin el grau d’activitat mitjançant recursos existents a cada comunitat adaptats als seus recursos socioeconòmics i al seu estat físic o funcional.

El procés consta d’una fase dinamitzada on el pilar fonamental és l’exercici físic dividit en sessions grupals setmanals centrades en exercicis multicomponents amb els quals s’intenta deixar enrere el sedentarisme i endinsar les persones grans en un estil de vida saludable. Altres aspectes a treballar són la nutrició, adherida a la dieta mediterrània, els conflictes amb el cicle de la son o factors com la localització de condicions desfavorables com la soledat no desitjada, enllaçant-los amb recursos de voluntariat existents. És un programa realment multicomponent. 

Primers resultats del programa +Àgil Bcn 

Després de la primera sèrie del programa, on hi van participar més de 100 persones, es van observar uns resultats favorables i que impacten notablement en la millora de la funció física i en els marcadors més rellevants, com la força muscular o l’equilibri, entre d’altres. A més, no només el pacient promig és el que ha manifestat certa evolució sinó que, també, ha impactat positivament en persones que, d’entrada, presentaven diferents graus de fragilitat o, fins i tot, ja comptaven amb un deteriorament cognitiu previ. Normalment, aquests pateixen una exclusió d’aquest tipus de programes i assaigs clínics a causa de falsos estigmes interioritzats a la societat. 

Un dels conflictes que s’han trobat, però, és l’”addicció” a les sessions d’exercici físic per part de molts participants, gràcies al fet que l’ambient que es genera és agradable i no volen deixar-ho enrere. Tot i ser un resultat positiu del programa, el mateix acabaria no sent sostenible. En aquest cas, es consideren dues línies principals de treball. D’una banda, una aplicació mòbil (ViviFrail) que neix a partir d’un projecte europeu on les persones grans hi poden trobar exercicis per a continuar amb l’activitat física al seu domicili. D’altra banda, els recursos comunitaris on es poden adreçar, com centres cívics o espais destinats a aquest sector de la població i, des d’on es poden dissenyar programes de continuïtat que progressivament redueixin la intensitat de la dinamització. D’aquesta manera, la iniciativa permet brindar independència a les persones grans i adaptar el programa als diferents barris de la ciutat i els seus recursos i context social. A causa de la pandèmia de la COVID-19 no es va poder arribar a implementar aquesta darrera mesura.

La pandèmia i el confinament total de la població també va afectar negativament a molts dels participants que prèviament havien guanyat forma i funció física i això va contribuir en molts altres factors: depressió, fatiga, reducció de la interacció social… Per aquest motiu, es va decidir potenciar el component digital i es va començar a estudiar el sector per poder elaborar una aplicació que s’adapti a les necessitats i condicions de la població envellida: oferir una formació prèvia i suport tècnic presencial o telefònic durant les sessions i millora a la interactivitat de les aplicacions entre d’altres.

Podeu visualitzar la ponència ‘Podem retardar la capacitat en persones fràgils de la comunitat?’ del professor Marco Inzitari aquí: