Ramon Gomis: “El gran repte en salut és formar-nos en prevenció”

Metge endocrinòleg, Ramon Gomis de Barberà (Reus, 1946) ha centrat la seva recerca biomèdica en la diabetis, l’obesitat i la nutrició. Catedràtic emèrit de medicina de la Universitat de Barcelona (UB), exdirector de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i consultor sènior en endocrinologia a l’Hospital Clínic de Barcelona, Gomis ha liderat els Estudis de Ciències de la Salut de la UOC de 2018 a 2022. 

Durant aquest període, l’investigador ha impulsat la recerca de frontera en l’àmbit de la salut a la UOC; ha apostat per fitxar professorat referent en el seu camp i per endegar estudis vinculats a reptes de futur, com ara la salut planetària. Gomis fa ara balanç del seu mandat i confessa que a partir d’ara dedicarà bona part del seu temps a cultivar la seva altra faceta, la literària.

Quin balanç fa de la seva direcció dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC?

Assumir-ne la direcció va ser tot un repte. Era un entorn molt diferent del que jo estava acostumat, de formació presencial. A la UOC la formació era virtual; l’alumnat cursava estudis com a segona opció professional i acadèmica, o perquè vivia en zones allunyades de la universitat presencial i volien tenir accés a formar-se.

Quins objectius es va establir per als quatre anys de direcció?

L’encàrrec que vaig rebre per part del rector era doble: per una banda, trobar professorat responsable de les assignatures amb una trajectòria potent en recerca: que fossin referents en el seu camp i tinguessin la capacitat d’entendre bé que la UOC és molt transversal, no s’especialitza en cap camp concret i, en aquest cas, tampoc ho fa la formació dels Estudis de Ciències de la Salut. I el segon encàrrec era ampliar la cartera de programes dels Estudis: explorar nous graus que jo considerés que haurien d’estar orientats a salut i a la prevenció de malalties. 

Ha pogut donar resposta a aquest encàrrec?

Pel que fa al professorat, hem estat capaços de respondre a aquesta demanda i hem aconseguit perfils docents força innovadors, referents en el seu camp. Hem fitxat tant a professorat amb experiència demostrada com a docents amb un recorregut més curt, però amb perfils molt competitius. 

En canvi, quant a ampliar el portafoli de programes, he de dir que això ho hem fet a mitges. Tenim aprovat el grau de nutrició, que té un pes cabdal en la prevenció de les malalties cardiovasculars i d’altres. En aquest grau, vam anar a buscar l’acreditació en partenariat amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF), tot i que és la UOC qui dirigeix el grau. Ja el tenim acreditat i l’any que ve la UOC i la nova direcció dels Estudis de Ciències de la Salut el podrà estrenar. 

Durant la seva direcció, també ha fomentat els àmbits de frontera.

Així és. De fet, era un dels aspectes que també em va demanar el rector, incidir en els camps de frontera. En aquest sentit, m’he plantejat els reptes del canvi climàtic, de l’envelliment, de la recerca en salut de la dona, perquè considero que són desafiaments de futur. I hem tingut èxit, tot i que de manera parcial. Per exemple, de salut planetària, hem aconseguit tirar endavant un màster pioner amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que ha tingut molt bona recepció. Es basa en la idea que la nostra salut, com a humans, depèn de la salut del planeta. 

Tanmateix, no hem pogut fer el mateix amb l’envelliment, malgrat l’enorme problema social que suposa. Tenim una població envellida, una piràmide poblacional invertida, i això repercuteix noi tan sols en els tractaments de les malalties, si no també en la seva prevenció. Hem incorporat professorat expert en aquest camp, com ara Salvador Macip, i hem avançat, però no el suficient. I en salut de la dona no hem acabat de consolidar els estudis: no hem assolit matrícules suficients per tirar el curs endavant, tot i els esforços i el lideratge de la professora Marta Massip. És una assignatura pendent.

Un dels reptes que tenia per endavant en assumir la direcció dels Estudis de Ciències de la Salut era potenciar la recerca. 

I en aquest sentit, hem aconseguit fites importants, com ara algunes tesis doctorals i publicacions científiques de qualitat. Hem incorporat un investigador Ramón y Cajal i hem endegat un nou programa de Doctorat en Salut i Psicologia. També hem presentat un projecte a La Caixa, potent, que estem pendents de la seva resolució.

En concret, volem fomentar la recerca en salut digital. La formació en salut, en general, és molt rellevant, perquè hem d’anar a la prevenció de les malalties, tal com ens ha demostrat la COVID-19 i ara tots els virus que estem patint. Si no treballem en la prevenció, el sistema sanitari grinyola perquè no té capacitat ni múscul per poder atendre les persones en moments de crisi. El gran repte és, doncs, formar-nos en prevenció. 

I ha d’anar acompanyat de la part digital. En un sentit ampli, conèixer com les noves tecnologies, com la robòtica o la intel·ligència artificial (IA), poden ajudar a prevenir i cronificar malalties. Perquè la majoria de les dolències no es curen, sinó que es cronifiquen, com la diabetis, el càncer o la hipertensió. En aquest sentit, són molt importants els sistemes de formació global i les eines virtuals que poden ajudar, per exemple, a controlar a distància els pacients, fer seguiment de la dieta que segueixen, del ritme cardíac, dels problemes respiratoris, entre d’altres, que faci que les persones que pateixen alguna malaltia crònica puguin portar una vida sense problemes. 

Recorda alguna anècdota en particular d’aquests quatre anys de direcció? 

Un moment de molta satisfacció per a mi va ser quan em vaig assabentar que hi havia alumnat del Regne Unit que volien fer el màster de Salut Planetària i que estaven aprenent espanyol per poder-lo seguir. Aquell fet ens va fer plantejar-nos fer la formació també en anglès.

Ara enceta una nova etapa.

Així és, i ja m’han demanat de fer d’assessor de diversos centres de recerca i instituts, així com de la Generalitat i societats científiques. També tinc un compromís amb una companyia farmacèutica per assessorar alguns programes de desenvolupament de nous fàrmacs. I sobretot, em vull dedicar a la meva altra faceta, com a escriptor. Tinc diverses coses pendents de publicar, com ara un llibre sobre Gabriel Ferrater, i una obra de teatre que estrenarem a Barcelona i Girona.

Al seu fill, Roger Gomis, també li fa d’assessor?

No, i ara! [Riu] Quan ha volgut ell, m’ha preguntat i li he donat la meva opinió, però sempre he volgut que fes carrera independent de mi. De fet, sempre ha tingut prohibit apropar-se a l’institut que jo dirigia [IDIBAPS], perquè jo tenia un paper molt dominant i hagués estat perillós. Ell és, a més, molt millor que jo. La meva generació partíem de molt avall, vam haver de crear moltes coses, vam haver de fer recerca competitiva. I ara la recerca del meu fill és molt més competitiva que la meva. I està bé que sigui així i que jo t’ho pugui dir. Les noves generacions sempre han de ser millors que les anteriors.