Per què envellim?

L’envelliment és un fenomen complex amb múltiples dimensions que no es pot comprendre des d’una única disciplina. Envellir és un procés biològic i psicològic que alhora està determinat pel context socioeconòmic i cultural en el qual vivim. Per això, i amb l’objectiu de reflexionar sobre les necessitats, els reptes i les oportunitats que sorgeixen en societats cada vegada més envellides, el Dr. Salvador Macip, el Dr. Marco Inzitari, la Dra. Mireia Fernández-Ardèvol i el Dr. Daniel López Gómez, professors i investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), organitzen el cicle de seminaris Els reptes de l’envelliment. Una mirada interdisciplinària a la vellesa.

En el quart seminari del cicle, el Dr. Salvador Macip va impartir una ponència titulada “¿Por qué nos hacemos viejos? Las bases biológicas del envejecimiento“ i moderada pel Dr. Daniel López Gómez. En la ponència, es van presentar els processos biològics i moleculars que expliquen les transformacions corporals associades a l’envelliment, com ara les arrugues, la pèrdua de capacitats funcionals i cognitives, etc.

El Dr. Salvador Macip, catedràtic dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i del departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester, va començar la ponència exposant la reflexió següent: “A mesura que envellim augmenta la prevalença de múltiples malalties (com ara el càncer, les infeccions, les malalties cardíaques o neurodegeneratives, etc.), per tant, l’edat es podria considerar un dels principals factors de risc per a moltes patologies. L’envelliment és un procés de deterioració que comparteix certes bases biològiques amb altres malalties. És per això que alguns investigadors es plantegen si l’envelliment és, en si mateix, una malaltia”.

Per què envellim?

Hi ha moltes teories que s’han anat desenvolupant amb els anys sobre per què envellim. Es podrien englobar en dos grans grups:

• Teories genètiques. Són aquelles que defensen que l’envelliment és “programat” i es regeixen pel concepte del rellotge biològic. S’emparen en el fet que tots tenim una longevitat programada com a espècie i definida en l’àmbit genètic.
• Teories de desgast o estocàstiques. Aquest tipus de teories, en canvi, creuen que l’envelliment és degut a l’atzar i a l’entorn. Per exemple, depenent del grau d’oxidació, la inflamació, l’estat dels mitocondris, etc.

El punt de vista actual és integrador, ja que considera que l’envelliment és la suma d’aquests dos conceptes. Fins al dia d’avui s’han tipificat nou característiques clau de l’envelliment que se’n consideren les causes principals: 

• Comunicació entre cèl·lules alterades
• Pèrdua de cèl·lules mare
• Acumulació de cèl·lules senescents
• Disfunció de mitocondris
• Alteracions del metabolisme
• Inestabilitat genòmica
• Escurçament dels telòmers
• Alteracions epigenètiques
• Pèrdua de proteòstasi

Durant la sessió, el doctor es va centrar a explicar l’acumulació de les cèl·lules senescents en els nostres teixits. La senescència cel·lular fa referència a l’acumulació de cèl·lules velles en teixits, també anomenades cèl·lules senescents. A mesura que augmenta el pas del temps, cada vegada hi ha més cèl·lules d’aquest tipus i el nostre organisme és incapaç d’eliminar-les per si mateix. Els altres vuit factors de l’envelliment acaben provocant l’acumulació d’aquestes cèl·lules, per la qual cosa estan molt relacionats.

En altres etapes de la vida, el nostre organisme experimenta un procés de regeneració, de manera que el sistema immunitari s’encarrega d’eliminar les cèl·lules velles i de netejar així els teixits. No obstant això, quan envellim, aquest procés es veu alterat. Les cèl·lules senescents s’acumulen juntament amb altres cèl·lules del sistema immunitari, i també els fibroblasts, sense arribar a eliminar-se. Això provoca la deterioració dels teixits del nostre organisme i en dificulta el funcionament correcte. Sembla que aquesta acumulació explica, almenys en part, que la pell s’arrugui, que els òrgans no es regenerin, que la massa muscular disminueixi amb l’edat, etc. 

La recerca duta a terme en els últims anys indica que l’acumulació d’aquestes cèl·lules pot contribuir al desenvolupament de múltiples malalties com els trastorns neurològics, les cataractes, la fibrosi pulmonar i l’obesitat, entre altres.

I bé, hi ha alguna manera d’evitar l’acumulació de cèl·lules senescents?

Fa 10 anys, Baker et al. van aconseguir fer un model d’un ratolí transgènic en el qual les cèl·lules senescents s’eliminaven. Es va veure que el fet de frenar l’acumulació d’aquesta mena de cèl·lules o, almenys, d’alentir-la, frenava l’envelliment del ratolí. Els animals vivien més temps i millor. A partir d’aquí, van sorgir altres estudis encaminats a evitar l’eliminació d’aquesta mena de cèl·lules per frenar-ne l’acumulació en teixits. Molts d’aquests estudis van proporcionar resultats esperançadors que van obrir camp a continuar aquesta via de recerca. 

El grup de recerca del Dr. Salvador Macip va aconseguir evitar l’acumulació de cèl·lules senescents en ratolins gràcies a intervencions farmacològiques (amb inhibidors de la BTK). Van tractar ratolins amb aquesta mena de fàrmacs i van estudiar la deterioració de diversos òrgans com el cervell i el múscul. A conseqüència d’aquest tractament, van observar que els ratolins vivien més temps i mantenien millor les funcions cognitives i musculars.

Hi ha un altre tipus de recerques que se centren a eliminar les cèl·lules ja acumulades. Actualment, s’estan fent estudis amb bombes intel·ligents com nanopartícules o anticossos, amb l’objectiu de destruir de manera selectiva aquestes cèl·lules senescents presents en els teixits i revertir, així, el mal que ha causat aquesta acumulació de cèl·lules.

En les últimes dècades, ha augmentat l’esperança de vida. No obstant això, els anys que passem en bona salut són els mateixos que llavors. Això significa que s’han prolongat els anys de vida sense gaudir de bona salut. El Dr. Macip va voler destacar que les recerques relacionades amb frenar o disminuir l’envelliment s’enfoquen a buscar la manera d’allargar els anys de vida gaudint de bona salut i qualitat de vida. Ho va explicar definint els conceptes de lifespan i healthspan. El concepte de lifespan fa referència a la durada de la vida. En canvi, healthspan és el nombre d’anys que una persona pot viure en plena salut, segons la definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). 

Per acabar la seva xerrada, el doctor va posar de manifest les implicacions que pot comportar el fet d’allargar els anys de vida en humans. Va incidir en el fet que alguns aspectes, com l’impacte social, ètic i legal, són qüestions que haurien de ser considerades en paral·lel a la recerca sobre l’envelliment; per exemple, com s’assumiria la càrrega de sobrepoblació o qui tindria accés a aquesta mena de tractaments o teràpies, etc.

Recupera la ponència “Per què envellim? Les bases biològiques de l’envelliment” del Dr. Salvador Macip aquí: