Salut planetària: nou paradigma que uneix la salut de les persones i la del planeta

07/09/2022
Foto: Pixabay.

Les causes implicades en la crisi climàtica i ambiental global actual (escalfament global, contaminació o pèrdua de biodiversitat, entre d’altres); el seu impacte sobre la salut humana; la necessitat d’adoptar mesures urgents i aplicar-les des d’un enfocament multidisciplinari, i la rellevància que té formar professionals que dissenyin les coordenades d’aquestes estratègies, van ser els principals temes que es van abordar en el magazín audiovisual Salud planetaria: nuevo paradigma que aúna la salud de las personas y la del planeta, organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb l’objectiu de presentar el màster de Salut Planetària

La salut planetària és una àrea nova de coneixement que se centra en la caracterització dels impactes que té sobre la salut humana la degradació dels ecosistemes per causes antròpiques (produïdes per l’activitat humana) i en l’anàlisi dels sistemes polítics, econòmics i socials que intervenen en aquesta situació.

Encara que el concepte de salut planetària es defineix i es perfila des de fa temps, la situació creada per la COVID-19 ha contribuït a dimensionar-lo i a donar-hi més visibilitat. Conscients de la importància de formar professionals en l’abordatge dels reptes que comporta aquesta nova realitat —qualificada com a “urgència” pels especialistes—, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) van llançar, l’octubre del 2021, el màster universitari de Salut Planetària (interuniversitari: UOC, UPF).

“Tot el que implica el concepte de salut planetària convida a redefinir les prioritats i a repensar la manera d’organitzar els serveis sanitaris i la interacció entre la salut i tots els sectors socials, que són aliats necessaris per fer front a la crisi del clima i de la biodiversitat. Cal actuar amb urgència i no perdre temps planificant a deu anys, sinó atallar aquí i ara el problema i, a més, fer-ho de manera multidisciplinària. Aquest sentit d’urgència és el que ens va portar a proposar a les institucions la iniciativa del màster de Salut Planetària”, va explicar Josep M. Antó, catedràtic de Medicina de la UPF, investigador de l’ISGlobal i fundador i codirector del màster, durant la seva intervenció. El magazín de salut planetària es va dur a terme amb l’objectiu de presentar aquesta nova opció acadèmica, així com analitzar les circumstàncies que han donat lloc a la crisi climàtica actual i abordar les accions que cal emprendre sobre aquest tema.

L'impacte del canvi climàtic en la salut humana

L’impacte del canvi climàtic en la salut humana

Durant el magazín, docents del màster van fer fer una posada al dia de les principals qüestions presents en aquesta realitat mediambiental. “El canvi climàtic afecta tots els determinants socials i ambientals, i actua com un multiplicador de riscos. En aquest escenari, si no s’introdueixen els canvis necessaris, tot apunta que els danys directes sobre la salut humana seran molt abundants. En aquest sentit, els informes sobre aquest tema apunten a un excés de mortalitat de 250.000 persones l’any relacionat amb el canvi climàtic”, va comentar el Dr. Carlos Faerron, cofundador i actual director de l’InterAmerican Center for Global Health i director associat de la Planetary Health Alliance. I va afegir: “Sense una xarxa vital biodiversa i sana no és possible sostenir la vida com la coneixem. Amb tot, malgrat això, la biodiversitat continua sent un tema poc valorat i reconegut, sobretot en els cercles de presa de decisions, i això caldria canviar-ho, perquè hi ha en risc qüestions tan importants com el nostre sistema alimentari, sense oblidar-ne altres com els centenars de medicaments que extraiem de la naturalesa o el control i la regulació de moltes malalties infeccioses”.

En la mateixa línia, Mireia Gascón, especialista en epidemiologia ambiental de l’ISGlobal, va posar l’accent en l’impacte tant directe (especialment pel que fa a les malalties respiratòries) com indirecte (augment de la incidència del càncer de pell i de la mortalitat associada a la pujada de les temperatures arran de la destrucció de la capa d’ozó) que té la contaminació atmosfèrica, un dels elements clau en la deterioració mediambiental. “Les conseqüències del canvi climàtic en la població són múltiples i van des de la desnutrició fins a l’augment de risc de transmissió de malalties infeccioses, la contaminació de les aigües i altres qüestions associades, com la pobresa energètica. Tots aquests factors estan, al seu torn, relacionats amb les ‘migracions climàtiques’, que es preveu que augmentin en el futur”, va apuntar.

Per la seva banda, F. Xavier Medina, antropòleg i director de la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament de la UOC, va fer referència al paper de la ramaderia industrial en aquest context: “Hi ha evidència científica, sobretot en les societats occidentals o industrialitzades, que hi ha un excés de consum de carn, i des de fa temps es reclama no sols una reducció d’aquesta ingesta, sinó també que es consumeixi carn de millor qualitat. Així mateix, des del punt de vista de la sostenibilitat, se sap que les granges amb una producció intensiva fan que augmenti la pol·lució, sobretot al seu entorn directe, amb la qual cosa esdevenen molt més contaminants”.

Màster universitari de salut planetària

Sobre el màster universitari de Salut Planetària

El màster universitari de Salut Planetària de la UOC, la UPF i l’ISGlobal és pioner al món. En aquest sentit, Cristina O’Callaghan-Gordo, epidemiòloga ambiental, fundadora i codirectora del programa, va assenyalar que està dirigit a proporcionar les eines necessàries als professionals que treballin en l’àmbit de la salut planetària, de manera que siguin capaços d’analitzar les causes del canvi climàtic i la crisi ambiental; d’avaluar els riscos que això implica per a la salut, i, sobretot, de promoure solucions per als reptes que aquesta situació planteja.

“Entre les habilitats que han de desenvolupar els experts i expertes en salut planetària hi ha la capacitat d’unir la sostenibilitat i la salut i d’aplicar aquesta sinergia a diferents àmbits d’actuació per tal de complir els tres valors principals d’aquesta nova àrea del coneixement: complexitat, inter- i multidisciplinarietat i urgència. Així es podrà donar resposta als reptes que planteja la salut planetària i treballar braç a braç amb altres disciplines, amb l’objectiu de definir solucions i adoptar o implantar mesures concretes en la societat”, va comentar.

Per aquest motiu, els continguts del programa estan estructurats en tres blocs temàtics: “En el primer bloc s’ofereix un context general de la salut planetària, de manera que els alumnes aprenguin les metodologies i els enfocaments necessaris per comprendre-la. El segon bloc temàtic se centra en l’anàlisi de les àrees que s’han identificat globalment com a claus per a la salut planetària: canvi climàtic, sistemes alimentaris, pèrdua de biodiversitat, ciutats sostenibles, recursos hídrics i contaminació global. L’últim bloc se centra en les solucions, amb una assignatura enfocada a la translació d’aquestes solucions transformadores i un projecte de recerca”, va explicar la codirectora del màster, que va destacar que el programa ha estat elaborat per un comitè acadèmic d’experts en aquesta àrea des de diferents disciplines, els quals, a més, en revisen i n’avaluen totes les assignatures regularment. El programa disposa, també, de l’aval d’un comitè internacional d’experts, entre els quals el Dr. Howard Frumkin, que treballen des de diferents disciplines en l’àmbit de la salut planetària. 

El màster està principalment orientat a professionals de les ciències de la salut i les ciències naturals, socials, polítiques, econòmiques i jurídiques, a més de les enginyeries, “uns perfils que ja veiem reflectits en la primera cohort d’alumnat que va començar el màster a l’octubre del 2021”, va assenyalar Cristina O’Callaghan-Gordo.

Alguns estudiants van participar en el magazín per compartir la seva experiència cursant aquests estudis. Sofía Bustos, una nutricionista de Valparaíso (Xile) que ha enfocat la seva carrera cap a la sostenibilitat i la sobirania alimentària, va destacar que “el màster de Salut Planetària m’ofereix estratègies que em permeten continuar aprofundint en la feina que faig, bona part de la qual està dirigida als sistemes alimentaris, i m’ajuda especialment en una de les meves funcions: el disseny de polítiques alimentàries”. 

Per la seva banda, Fernando Wang, fisioterapeuta especialitzat en cures intensives i rehabilitació cardiopulmonar, va afirmar que “a més dels avantatges que ofereix la modalitat en línia, el que destaca més del màster és el contingut, centrat en la manera com els nostres hàbits de vida afecten la salut. En el meu cas, m’interessa especialment l’impacte en la salut respiratòria”. Així mateix, Irene Villalobos, infermera, va destacar l’elevada qualitat dels recursos d’aprenentatge que es recomanen en el màster: “Tots els documents d’evidència científica que es comparteixen provenen de fonts oficials i aporten molt coneixement. Això fa que em senti molt motivada per tornar a estudiar”.

És clar, doncs, que la situació creada per la crisi climàtica ja és un fet, que es manifesta en diversos àmbits, i molt especialment en la salut humana, i que requereix accions immediates i el foment de canvis profunds en la societat, que s’han d’abordar de manera multidisciplinària. I, en aquest marc, el nou paradigma que suposa la salut planetària com a àrea científica i professional hi té un paper determinant, ja que, tal com va assenyalar el Dr. Howard Frumkin, epidemiòleg i especialista en medicina ambiental, i un dels primers experts que va donar visibilitat a aquest concepte, “la humanitat ha de posar la ciència al centre de totes les estratègies que s’adoptin per fer front als reptes que planteja la salut planetària”.

Recupera el magazín audiovisual Salud planetaria: nuevo paradigma que aúna la salud de las personas y la del planeta aquí:

(Visited 16 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari