“Ens agradaria que el nostre projecte servís de referència per a altres estudis de Salut Pública d’Espanya i en l’àmbit internacional”

24/04/2024
Mireia Llimós, estudiante del máster universitario de Salud Planetaria. Mireia Llimós, estudiante del máster universitario de Salud Planetaria.

Mireia Llimós és coordinadora acadèmica dels programes de formació en Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La pandèmia i la crisi climàtica, a més de tot el seu recorregut professional, la van animar a apuntar-se al màster de Salut Planetària (interuniversitari: UOC, UPF), pioner al món i ofert en col·laboració amb ISGlobal. El seu Treball de Final de Màster (TFM) fa convergir, precisament, la Salut Pública amb la Salut Planetària, i ha estat un dels tres projectes premiats en la convocatòria de millors treballs sobre Benestar Planetari que organitzen la UPF i altres institucions. Ens en parla en aquesta entrevista. 

Primer de tot, moltes felicitats pel premi. Què suposa?

Suposa un reconeixement no només al meu TFM. És el reconeixement a una feina que vam començar fa més de dos anys tot un grup de persones amb molta il·lusió i que encara té un llarg camí per recórrer. Tenim la sensació que és un projecte necessari i el premi ens anima a continuar endavant. 

Precisament, el teu TFM és molt aplicat, molt aterrat. Ens ho expliques?

Des de fa uns anys, porto la coordinació del màster en Salut Pública de la UPF i la UAB, i justament l’objectiu del projecte s’ha centrat a incrementar els continguts relacionats amb la Salut Planetària en les assignatures d’aquest màster. Ha sigut una sort poder aplicar el TFM en el meu àmbit de treball. Ha facilitat molt les coses. I veure que funciona… És molt motivador. 

Interveniu directament en la formació del professorat. Què us hi ha inspirat?

Ens hauria anat molt bé tenir referents, però hi ha molt poques experiències prèvies que busquin incloure la Salut Planetària de manera transversal en la formació de postgrau en Salut Pública. La idea va sorgir per diversos motius. D’una banda, l’evidència que la crisi climàtica i ambiental és un problema de Salut Pública. De l’altra, les diverses crides internacionals que demanen que l’educació, sobretot la universitària, incorpori de manera urgent la sostenibilitat i la Salut Planetària en totes les titulacions, però especialment en les de salut. I també ens va ajudar molt la iniciativa de Benestar planetari que la UPF impulsa des del 2018. En aquest context, l’any 2020 vam decidir que era necessari incrementar els continguts sobre Salut Planetària al màster, i que per fer-ho, la Salut Planetària havia d’esdevenir un eix transversal del programa, juntament amb els altres dos grans eixos que ja tenim definits, que són els determinants socials de la salut i la metodologia de recerca avançada.

És el reconeixement a una feina que vam començar fa més de dos anys tot un grup de persones amb molta il·lusió i que encara té un llarg camí per recórrer.

(…)

El primer que vam fer va ser incorporar en el pla d’estudis del màster una assignatura específica sobre Salut Planetària. Va tenir una molt bona resposta per part de l’alumnat. A partir d’aquesta experiència, ens vam proposar que el concepte de Salut Planetària estigués present en totes les assignatures del màster, que són moltes, 36 en total, perquè és un programa dos anys. La intervenció va començar el curs 2022-2023 formant el professorat a través de l’organització de dos seminaris relacionats amb Salut Planetària i d’un taller pràctic, i elaborant una guia amb recursos específics per a cada assignatura. 

En el moment d’acabar el TFM, a l’estiu, havíeu fet una prova pilot en cinc assignatures i havíeu detectat canvis substancials al contingut després de la vostra intervenció. En quin punt esteu, ara?

Al principi, com que no teníem gaires referents, vam donar moltes voltes a quina era la millor manera d’enfocar el projecte. Vam optar per començar definint una sèrie de paraules clau relacionades amb la Salut Planetària i veure, primer de tot, si aquestes paraules estaven presents a les guies docents de les assignatures del màster. Els resultats van ser que, en més d’un 50% de les assignatures, no hi havia cap paraula clau relacionada amb la Salut Planetària. Aleshores vam dissenyar una intervenció centrada a oferir formació al professorat del màster. Un cop feta la formació, vam comparar les guies docents per detectar si hi havia hagut un increment en les paraules clau definides prèviament. I sí: en quatre de les cinc assignatures que vam avaluar, hi havia hagut canvis. La incorporació de temàtiques relacionades amb Salut Planetària es va fer utilitzant recursos formatius com debats o treballs grupals, però poques assignatures ho han incorporat de manera més important, com seria  afegint  lectures obligatòries. Ara estem analitzant les guies docents de la resta d’assignatures del màster per veure si hi ha hagut canvis. Encara no tenim els resultats, però el professorat ha acollit el projecte amb molt d’interès. També és important ressaltar que la.
Salut Pública no té un grau específic de base, per la qual cosa la majoria de professors i professores no es dediquen a temps complet a la docència. Així doncs, necessiten més acompanyament. El fet que hàgim elaborat una guia específica amb recursos per a cada assignatura ha estat molt útil en aquest sentit.

Antropocè és un concepte molt important perquè significa un canvi d’era que es caracteritza per ser l’època en què les activitats humanes tenen un impacte profund sobre el planeta.

Insistiu a incrementar l’abordatge de dos conceptes: crisi climàtica i Antropocè

Antropocè és un terme que, conceptualment, està força acceptat, tot i que els geòlegs encara no l’han incorporat oficialment. Però és un concepte molt important perquè significa un canvi d’era que es caracteritza per ser l’època en què les activitats humanes tenen un impacte profund sobre el planeta. Des de la revolució industrial, l’escalfament global i l’extinció d’espècies han augmentat exponencialment, i també el consum d’energia i la producció de residus com el plàstic. Cal prendre consciència que estem en una època diferent, en què l’impacte de les accions humanes sobre la Terra és devastador i en què calen accions urgents per revertir la crisi climàtica i ambiental en què estem immersos. Abans no érem conscients que  la crisi climàtica és també una crisi de salut, però ara les evidències són aclaparadores: la salut del planeta depèn de les accions humanes i afecta la salut de les persones. En aquest sentit és molt important el concepte de cobeneficis: accions que poden tenir al mateix temps un impacte positiu sobre la salut de les persones i del planeta. 

Potser s’acabaran fusionant, aquests dos conceptes?

El concepte de Salut Pública té molta història i abraça molts aspectes. Se centra en la promoció, protecció i vigilància de la salut i en la prevenció de les malalties, mirades tant des d’un punt de vista individual com col·lectiu. I, és clar, ara això convergeix molt amb la Salut Planetària. L’OMS alerta que l’escalfament global és l’amenaça més gran per a la salut de les persones i que el canvi climàtic probablement serà la pròxima gran crisi de Salut Pública del segle XXI. Així que necessàriament la Salut Pública i la Planetària han d’unir esforços si volem ser capaços de donar resposta a aquesta crisi.

Aquesta feina que heu fet, d’incorporar la Salut Planetària als estudis de Salut Pública, pot inspirar altres centres educatius?

Ens agradaria que el nostre projecte servís de referència per altres estudis de Salut Pública d’Espanya i en l’àmbit internacional. És un dels nostres grans reptes. I també ens agradaria que, internacionalment, es fes alguna acció conjunta, vista la complexitat dels reptes i la urgència d’actuar. Hi ha diverses iniciatives, però poc connectades. 

Precisament, el juny de l’any passat vam entrevistar Carlos A. Faerron, director associat de l’Aliança per a la Salut Planetària, que parlava de fer una reforma curricular a gran escala.

El professor Faerron va impartir un dels seminaris dirigits al professorat del nostre màster. I un dels primers missatges que ens va voler transmetre és que no estem sols, que arreu del món estan sorgint moltes altres iniciatives amb objectius similars al nostre. Però necessitem un espai, un paraigua, per compartir les diverses experiències, per aprendre uns dels altres i, també, recursos financers per poder dur a terme els projectes.  

La salut pública se centra en la promoció, protecció i vigilància de la salut i en la prevenció de les malalties, mirades tant des d’un punt de vista individual com col·lectiu.

Des de fa gairebé sis anys, coordines els programes de Salut Pública de la UPF. Exercint aquest càrrec, vas decidir cursar el màster universitari de Salut Planetària. Com va ser?

El meu primer contacte amb la Salut Pública va ser una mica casual. Després d’estudiar ciències polítiques i especialitzar-me en gestió cultural, vaig començar a treballar a la UPF i va ser aleshores quan vaig descobrir la Salut Pública. Ja fa més de quinze anys de tot això!  Amb el temps vaig decidir que les meves línies d’interès eren la millora de dos àmbits concrets, l’educació de postgrau i la Salut Pública. Hi he anat treballant i m’he anat formant. Com comentava abans, la Salut Pública abraça molts temes, des de prevenció i la promoció, fins a polítiques, comunicació o ètica. Amb els anys, i sobretot després de l’experiència de la pandèmia i la resposta que es va donar des de l’administració, he anat veient la necessitat de formar-me en diversos aspectes. Un d’ells és la crisi climàtica. Tindrem més pandèmies i probablement les tindrem aviat. I apel·laran els professionals de Salut Pública, que hauran d’estar preparats per fer front a aquests reptes. Oferir una formació de qualitat és fonamental per aconseguir una millora en la capacitació dels futurs professionals. 

Què en destacaries, del màster?

La multidisciplinarietat em va atraure molt, ja que és una característica comuna amb la Salut Pública. La Salut Planetària emfatitza que, per fer front a la crisi climàtica, necessitarem que dialoguin professionals de molts àmbits diferents, no només de la salut, sinó de moltes altres disciplines, com arquitectes, economistes, comunicadors, etc. A més, el màster utilitza metodologies docents  innovadores i es treballen competències transversals molt interessants. És un programa molt recomanable. 

Queda clar que el teu futur professional continuarà per aquest camí…

És l’objectiu. Els programes de formació en Salut Pública encara tenen molt treball per fer. Entre d’altres coses, cal tenir més suport institucional  i obtenir més recursos econòmics. I no només en l’àmbit formatiu. És important que es destinin més diners a la Salut Pública, a la prevenció de les malalties i a la promoció d’estils de vida saludables, ja que ara suposa una part ínfima del pressupost. 

Podria haver-hi un grau de Salut Pública i Planetària?

En altres països, hi ha graus de Salut Pública, però aquí considerem que aquesta formació s’ha d’oferir en els  postgraus, justament perquè és un àmbit multidisciplinari i multiprofessional. Per exemple, al nostre màster hi tenim metges, però també politòlegs, biòlegs, infermers, economistes, estadístics, i fins i tot una arquitecta. Són més de trenta alumnes de disciplines diferents que treballen a l’aula aportant el seu camp d’experiència, i això suposa un aprenentatge infinitament més ric que si es trobessin trenta alumnes en un grau aprenent sobre Salut Pública. L’aprenentatge adquirit després de dos anys intensius al màster és increïble i això és molt important perquè necessitem professionals que puguin donar resposta a la greu situació d’emergència climàtica en què ens trobem.

És important que es destinin més diners a la Salut Pública, a la prevenció de les malalties i a la promoció d’estils de vida saludables, ja que ara suposa una part ínfima del pressupost. 

De fet, estem fent l’entrevista en situació d’emergència per la sequera, amb Gaza al focus de l’atenció mediàtica pel greu conflicte que s’hi està vivint, després d’una cimera del clima amb resultats poc vistosos… Com vas, d’optimisme?

Si m’ho planteges així, d’optimisme, poc. La veritat és que quan fas el màster en Salut Planetària, és difícil no angoixar-te una mica amb totes les evidències científiques que reps. La situació és molt alarmant. Personalment, miro d’anar treballant en el meu dia a dia amb petites accions que contribueixin a fer un món millor. Podem mirar d’actuar localment i tenir impacte global. Com la feina que hem fet. Tant de bo construïm aliances internacionals ben aviat. 

T’agradaria dir alguna cosa més?

Estic agraïda d’haver pogut cursar el màster en Salut Planetària. Si aconseguim que aquest concepte s’entengui i s’incorpori en el llenguatge i les accions de cada vegada més persones, anirem per bon camí.

I que estigui present en el discurs de les generacions que pugen?

És important que els infants entenguin que la salut no només depèn d’anar al metge quan no em trobo bé. I que és possible, i de fet molt més lògic, prevenir les malalties  construint entorns més saludables i sostenibles. És important que es parli de Salut Pública a les escoles i també de Salut Planetària, i que els nens i nenes entenguin que la salut de les persones i la salut del planeta estan entrellaçades. 

(Visited 73 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora de continguts.
Comentaris
Deixa un comentari