Cinc conceptes per entendre el nou paradigma de salut planetària

16/02/2022
Foto: Greg Rosenke en Unsplash.

La salut planetària s’ha definit com la consecució del nivell màxim de salut, benestar i equitat assolit a tot el món respectant els límits dels sistemes naturals de la Terra per mitjà de la integració de diversos sistemes humans (polítics, econòmics i socials). És un concepte relativament nou, però que, donat el context d’emergència climàtica i ambiental en que ens trobem, en poc temps ha agafat una forta rellevància.

Durant el darrer segle, la humanitat ha fet grans progressos en la millora de la salut i el benestar de la societat a escala global. Ho veiem per exemple en la reducció de la mortalitat infantil, l’augment de l’esperança de vida i la reducció de la pobresa. Paradoxalment,  aquests millores s’han aconseguit a través de l’explotació dels recursos naturals a un ritme sense precedents, comprometent la salut i el benestar de les generacions presents i futures.

Sens dubte, adoptar un enfocament de salut planetària en la nostra societat és primordial per fer front als grans reptes de la crisi ambiental i climàtica, ja que ens permetrà seguir millorant la salut de les persones dins dels límits sostenibles del planeta.

A continuació compartim cinc conceptes per entendre el nou paradigma de salut planetària. Pren-ne nota!

1. Antropocè

Antropocè és el nom d’una nova era geològica que es caracteritza per ser l’època en què les activitats humanes tenen un impacte profund sobre els ecosistemes. En general es pren la Revolució Industrial com a data l’inici de l’Antropocè, tot i que l’efecte dels humans sobre el planeta s’ha anat intensificant a partir de mitjans del segle xx.

Durant aquest període ha augmentat l’escalfament global i l’extinció d’espècies, s’ha incrementat el consum d’energia i de recursos naturals i s’han produït grans quantitats de residus com, per exemple, el plàstic. Tot això està tenint un impacte irreversible en les condicions climàtiques i la biosfera i representa un repte sense precedents per al futur de la humanitat.

2. Pèrdua de la biodiversitat

La pèrdua de biodiversitat és un dels problemes mediambientals més greus avui dia. Fa referència tant a l’extinció d’espècies a tot el món com a la reducció o pèrdua local d’espècies en un determinat hàbitat.

Aquest fenomen té efectes negatius sobre la salut humana a través de diferents vies, entre d’altres: afavoreix l’aparició de noves malalties infeccioses, posa en risc la seguretat alimentària, afecta el benestar físic i emocional de les persones i  compromet l’accés i el descobriment de nous medicaments.

3. Crisi climàtica

La crisi climàtica és l’alteració del clima a causa de l’activitat humana. La concentració de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera fa que augmenti la temperatura del planeta. Això no només comporta un escalfament global, sinó que també altera altres aspectes del clima i això acaba afectant el funcionament de diversos sistemes naturals.

La crisi climàtica afecta molts fenòmens meteorològics i climàtics extrems, com les inundacions de terrenys costaners, les tempestes més intenses, l’augment de sequeres o les onades de calor. Aquests efectes ja afecten a totes les regions del món i suposen un risc molt important per a la salut humana.

El canvi climàtic  té efectes directes sobre la salut, com la mort per onades de calor o events climàtic extrems, o l’increment del risc de tenir malalties. Però també té efectes indirectes sobre la salut de les persones, més difícils de predir i de quantificar, com els causats pel canvi de patrons de malalties transmeses per vectors, per la contaminació, la pèrdua de productivitat dels conreus, falta de recursos hídrics, o per l’increment de conflictes violents i/o migracions  que es produeix quan hi ha escassetat de recursos. 

4. Sistemes alimentaris sostenibles i saludables

S’entén com a sistemes alimentaris sostenibles i saludables aquells que garanteixen la seguretat alimentària i la nutrició de totes les persones sense posar en risc les bases econòmiques, socials i ambientals d’aquestes per a les futures generacions. Tenir en compte quins aliments incloem en la dieta no només repercuteix en la salut de les persones, sinó també en la salut del planeta.

Com a consumidors podem fer moltes coses per aconseguir que la nostra alimentació sigui més sostenible i saludable: consumir productes ecològics, locals, de temporada i mínimament processats; augmentar el consum de fruites i hortalisses; eliminar o reduir el consum de carn i productes d’origen animal; planificar els àpats i aprofitar les sobres de menjar per evitar el malbaratament alimentari.

5. Urbanització

La urbanització és el creixement de les zones urbanes a conseqüència del desenvolupament de la societat i de l’expansió dels modes de vida urbans. Es tracta d’un procés únic que ha tingut lloc en les últimes dècades.

A principis del segle xxi, per primera vegada en la història de la humanitat, més del 50% de la població viu en ciutats. Aquesta és una tendència a l’alça i s’estima que aquest percentatge sigui del 70% a mitjans de segle.

La urbanització és la font del 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionades amb l’energia i una important impulsora dels canvis d’usos del sòl. Tot i així, les ciutats també ofereixen oportunitats per reduir l’impacte medioambiental: distàncies de viatge curtes, menor espai vital per càpita o l’eficiència en el subministrament de béns i serveis.

Màster universitari de Salut Planetària

En aquest context, la salut planetària emergeix com un nou camp científic i professional orientat a promoure canvis profunds en les nostres societats per continuar millorant la salut de la humanitat dins dels límits sostenibles del planeta.

És per aquest motiu que la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, ofereixen un nou màster universitari de Salut Planetària des del mes d’octubre de 2021.

Aquest màster interuniversitari, únic entre les titulacions oficials i pròpies de màster del món, té com a objectiu proporcionar una formació interdisciplinària i transdisciplinària, a distància, a professionals de diferents àrees de coneixement per capacitar-los per analitzar els riscos que la crisi ambiental i climàtica global planteja per a la salut humana, avaluar-ne els possibles impactes i proposar solucions d’adaptació i mitigació.

(Visited 136 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Directora del màster de Salut Planetària de la UOC, la UPF i ISGlobal.
Comentaris
Deixa un comentari