Marina Albarracín: “Cal oferir eines perquè la gent sigui conscient de com pot revertir el canvi climàtic”

A Washington D.C. s’alça l’impressionant nou edifici del Centre Hopkins Bloomberg, de la universitat Johns Hopkins: entre d’altres acull la seu de la Planetary Health Alliance (PHA), integrada per més de 400 organitzacions mundials, des d’ONG a governs o universitats, de prop de 70 països. El model d’implantació dels deu nodes (hubs) mundials de la PHA, però, és diferent a cada sector. Per exemple, tot i que reuneix 44 països, l’activitat del node europeu no se centralitza en una seu física única, sinó que flueix i articula trobades i accions al voltant de pols com Utrecht, Maastricht i Amsterdam. Marina Albarracín, llicenciada en Psicologia, començarà aviat a treballar al hub, a partir de la seva experiència al màster universitari de Salut Planetària (interuniversitari: UOC, UPF, ISGlobal).

Anem a pams i comencem pel concepte: en què consisteix la salut planetària?

La salut planetària és un concepte força recent, però esdevé un nou marc per redefinir la salut pública. En termes entenedors vindria a ser la interconnexió entre els sistemes de la Terra i la salut humana. És una manera de veure la salut de manera multidimensional i interdimensional, que no es pot separar de la salut dels ecosistemes. La salut planetària analitza, a més a més, com els canvis globals en tots els sistemes de la Terra acaben afectant la nostra salut.

Per tant, com afecta el canvi climàtic i de l’entorn en l’ésser humà, les migracions, la geopolítica, l’assistència a nous grups de població, les pandèmies…

En efecte. De manera especial, a més a més, el màster s’enfoca molt en el que són els grups vulnerables, i al tema de caràcter molt social de qui seran els qui acabaran patint la major part de les conseqüències de tots aquests canvis.

Quina sèrie d’inquietuds i circumstàncies et va portar a cursar el màster universitari de Salut Planetària?

Va ser una combinació de factors. En primer lloc, el meu rerefons educatiu: jo vaig cursar Psicologia (per la UAB), em vaig graduar el juny de l’any passat i volia un canvi de direcció, perquè no em convencien les sortides professionals més normalitzades de la carrera de Psicologia, que d’una manera o una altra vindrien a ser les de tipus clínic. Jo estava molt més interessada en la part social, en com ens comportem els éssers humans a escala social i de grup. D’altra banda, la meva passió per la natura també em va empènyer a provar de connectar d’alguna forma la psicologia amb la Terra… I vaig trobar aquest màster, on coincidia tot.

Que a més, per circumstàncies personals, t’anava de perles que s’impartís online.

Absolutament, la meva parella l’estava fent aquí a Dinamarca, i això em permetia combinar el màster amb viure aquí.

Del conjunt d’assignatures, quines t’han impactat més o t’han deixat empremta?

Per exemple, l’assignatura de Sistemes alimentaris sanitaris i sostenibles: òbviament jo ja en sabia alguna cosa, però no el gran impacte que té tot el que consumim i mengem en el planeta. De manera que això m’ha portat a fer canvis personals. També l’assignatura de Solucions integradores i canvis transformadors: és amb la que més he connectat amb el meu bagatge acadèmic, perquè tracta de com fomentar el canvi, i això està molt vinculat al que és la psicologia, a entendre a les persones per a poder comunicar-nos amb elles, i com impulsar aquest canvi tan necessari. Però, a més a més, he après a ser molt més curosa i no donar per certes totes les informacions que ens arriben per Internet.

I tot això condueix al teu treball final de màster (TFM).

Jo vaig centrar el TFM en com la conservació comunitària en poblacions indígenes i rurals del sud global incideix en la salut i el benestar d’aquelles comunitats. Al final, es tracta d’intentar comprendre la idea de cuidar la Terra per cuidar-nos a nosaltres mateixos, el que plasma i explica un dels aspectes fonamentals de la salut planetària. Els resultats demostren que hi ha beneficis en la salut i el benestar de les persones i comunitats que participen en aquests projectes, però no poden donar-se per segurs, perquè també hi ha estudis que constaten conseqüències negatives… Tenim les dues parts, i cal estar molt alerta amb les dinàmiques econòmiques i de distribució d’aquests beneficis per comprendre què és el que provoca aquestes conseqüències negatives: per exemple, potser es tracta que es pagui a les comunitats perquè conservin, però fer això pot implicar que aquestes comunitats entrin en una economia de mercat, on tenen accés a nous aliments més processats, el que fa que sorgeixin nous problemes per a la salut a llarg termini. 

Al mateix temps he notat que únicament en aquells projectes que tenen la salut com a principal objectiu es constaten efectes positius sobre aquesta. És a dir, que la motivació inicial ve determinada per les accions i objectius principals del projecte, la qual cosa implica que els projectes de conservació comunitària haurien de posar la dimensió de la salut al centre del disseny de les iniciatives per tal que hi hagi impactes positius, tant pel medi ambient com per la salut i el benestar humans, ja que la majoria dels projectes han demostrat que és possible.

Recentment, has començat a treballar amb el hub europeu de la Planetary Health Alliance. Què t’hi va portar?

Acabat el màster, jo buscava una sortida professional i em va resultar molt difícil trobar una feina relacionada amb aquest àmbit. Em vaig posar en contacte amb el codirector del màster, el Dr. Josep Maria Antó, que em va estar orientant i em va dir que enviés un correu als seus col·laboradors d’Holanda i Dinamarca. I em van oferir unes pràctiques de setembre de 2024 a gener de 2025.

Quines seran les teves tasques al hub?

A hores d’ara encara estan per concretar del tot, però sé que organitzaré esdeveniments i conferències sobre salut planetària, aquí, a Holanda i en l’àmbit europeu. Coneixeré molta gent del sector, que crec que és una gran oportunitat, i espero que a partir dels contactes que faci pugui desenvolupar la meva feina aquí molt més enllà del gener. També desenvoluparé la meva pròpia investigació, que tinc la intenció d’enfocar en les ecoemocions.

Què són les ecoemocions?

Són aquelles emocions, molt comunes avui en dia, que es produeixen arran del bombardeig d’informació sobre el canvi climàtic, que massa sovint resulta molt catastrofista. Això fa que les persones tinguin una sensació de no-control, d’impotència cap al canvi climàtic i tots aquests problemes globals dels quals reben molta informació. Al final, cal anar amb molt de compte a l’hora de comunicar, i fer-ho sent conscients de la necessitat d’oferir també eines que permetin a la gent sentir-se capaç de fer un canvi. La informació sola no és suficient, perquè si no dones eines, la gent cau en emocions d’ansietat.

Quina mena d’eines pot ajudar la població, els espectadors, a ser conscients del seu poder vers el canvi climàtic?

Al final, molts canvis personals produeixen una gran massa de canvi. Es parla molt dels negative tipping points, que serien els punts de no retorn dels sistemes de la Terra, però ens cal donar importància també als punts de no retorn positius (positive tipping points), aquells canvis transformadors, capaços d’impulsar canvis positius estructurals. Segons aquests, només una minoria del 10-25 % que s’oposa a la norma actual pot acabar convertint-se en majoria a través del peer effect, la influència dels nostres iguals. Per això és molt important transmetre poder i autoeficàcia en els nostres missatges, per tal d’allunyar-nos de la por, que sovint ens paralitza.