Quins són els principals reptes de la salut planetària?

18/01/2023
Imagen de rawpixel.com en Freepik.

El Cicle Retos de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) té com a objectiu reflexionar sobre els desafiaments que les organitzacions, l’educació, l’economia i la societat en conjunt han d’afrontar al llarg dels pròxims anys, des d’una perspectiva que incorpori el valor de les experiències, els punts de vista i les realitats locals. Una de les temàtiques que s’han tractat en el marc de la iniciativa és la dels reptes de la salut planetària.

La sessió va comptar amb la participació de Cristina O’Callaghan-Gordo, codirectora del màster universitari de Salut Planetària (UOC, UPF i ISGlobal) i investigadora associada de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal); Anna Bach-Faig, directora del màster universitari de Nutrició i Salut i investigadora del grup de recerca FoodLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC; i Mireia Gascon Merlos, investigadora de l’ISGlobal i professora col·laboradora del màster universitari de Salut Planetària. 

La sessió va començar amb una pregunta del moderador, el periodista Albert Brosa, qui va plantejar a les expertes on situaven la salut planetària des de la seva perspectiva professional i personal. Cristina O’Callaghan-Gordo va començar responent que “la salut dels humans i la salut dels ecosistemes estan determinades per factors socioeconòmics”. Mireia Gascon Merlos va explicar que “la nostra salut també funciona com un ecosistema, i que la salut dels humans i del planeta s’influeixen mútuament”. Per la seva part, Anna Bach-Faig va afegir que “l’alimentació i el procés de producció dels aliments que consumim també té a veure amb la salut planetària i determina com cap altra activitat humana, el futur del nostre planeta”. La xerrada es va dividir en tres blocs principals, en els quals s’intercalaven preguntes de l’Albert Brosa i de les persones assistents. 

Com ens trobem en el moment actual?

Durant les últimes dècades, hem vist una gran millora dels indicadors de salut a escala global. No obstant això, al mateix temps, ha empitjorat la salut dels ecosistemes: ha disminuït la biodiversitat, han augmentat les emissions de CO₂ a l’atmosfera, etc. 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que el repte més gran el qual ens afrontem en les pròximes dècades és la crisi climàtica. “No podem seguir amb aquesta tendència i hem de reaccionar. La crisi climàtica i ambiental global són un risc imminent. Ens trobem en un moment d’inflexió”, va advertir Cristina O’Callaghan-Gordo.

Anna Bach-Faig va explicar que comptem amb un sistema alimentari disfuncional: “En la dieta occidentalitzada que predomina avui dia, hi ha un alt consum de carn i aliments processats. Un terç de les emissions de gasos d’efecte hivernacle venen de la producció d’aquests aliments. Així mateix, un 70% del consum d’aigua també hi està relacionat. Aquest tipus d’alimentació no només perjudicial per al planeta sinó que també ho és per a la salut humana”.

Actualment, la crisi climàtica ja està posant en risc la salut i qualitat de vida de les persones. Cada any augmenten els problemes de malnutrició derivats de la crisi climàtica i veiem esdeveniments climàtics extrems que causen morts. L’OMS confirma que, entre l’any 2030 i el 2050, la crisi climàtica causarà 250.000 morts addicionals cada any. Les ponents van posar de manifest que és necessari prendre consciència que la situació actual té, i tindrà cada cop més, un impacte negatiu sobre la nostra salut.

Un dels principals reptes de la salut planetària és la crisi climàtica.
Foto: Freepik.

Què hem de fer? Solucions i mesures 

Per tal de fer front als reptes de la crisi climàtica, Cristina O’Callaghan-Gordo va assegurar que hem d’estar disposats a cedir i a fer renúncies tant en l’àmbit individual com social: “No podem ignorar la responsabilitat individual. Una cinquena part de les emissions de CO₂ es podrien reduir només amb canvis individuals”. 

Per la seva part, Mireia Gascon va exposar la necessitat d’implementar polítiques actives per a redirigir l’economia, la producció d’aliments, el transport, la mobilitat, etc.: “Cal una transició cap a altres models econòmics. Canvis estructurals que depenguin de polítiques d’estat regionals, i locals”. Per la seva part, Anna Bach-Faig va reclamar la necessitat d’integrar les polítiques de sostenibilitat a les alimentàries tenint en compte les tres dimensions: socioeconòmica, saludable i sostenible. 

De fet, la mala salut del planeta podria donar lloc a malalties relacionades amb el sistema immunitari (és un tema que s’està investigant). Concretament, s’està investigant l’impacte de la pèrdua de la biodiversitat del nostre entorn en la diversitat de la nostra microbiota (o en la falta d’algunes poblacions bacterianes que poden ser beneficioses per nosaltres). Tot això té una repercussió en el desenvolupament, l’activació i el control del sistema immunitari”, va assegurar Mireia Gascon. 

Per tal de generar consciència sobre la implicació individual en la generació de residus, les ponents van destacar la rellevància de les tres R: reduir, reutilitzar i reciclar. Mireia Gascón va insistir en la importància que hi hagi polítiques que facilitin la gestió dels residus. En aquest sentit, una de les mesures més importants, tal com va explicar Anna Bach-Faig, és reduir el malbaratament alimentari tant en l’àmbit de les llars com de la restauració.

És necessari reduir el malbaratament alimentari tant en l'àmbit de les llars com de la restauració.
Foto: Freepik.

A on volem arribar o a on hauríem d’haver arribat?

Bach-Faig, O’Callaghan-Gordo i Gascon van coincidir en destacar que és primordial reduir el consum de carn i consumir més productes i aliments de proximitat, així com disminuir l’ús del transport privat. Mireia Gascon va assegurar que “les dues grans àrees que emeten més CO₂ (i que, per tant, tenen major impacte en el medi ambient) són l’agricultura i el transport”. 

Anna Bach-Faig també va fer referència a l’objectiu de la FAO de reduir el malbaratament alimentari a la meitat. També va destacar la importància de disminuir el consum de sucre i productes ultraprocessats i augmentar el consum de verdures i llegums. “Hem de canviar els hàbits i la producció d’aliments. Anar cap a una transició agroecològica que tingui en compte tots aquests fluxos de recursos i de necessitats”, va destacar. 

Finalment, es va parlar de la incultura a escala de salut planetària que hi ha en la població adulta. Coincidien en el fet que s’ha de començar a educar des de la infància. “Com més d’hora prenem consciència que les nostres accions tenen un impacte directe sobre la nostra salut, més fàcil ens serà acceptar aquests canvis de consum i de renúncies que hem de fer a escala individual”, va assegurar Cristina O’Callaghan-Gordo. Tanmateix, i a causa de la falta de temps, van concloure que és imprescindible actuar a tots els nivells educatius. En aquest sentit, Anna Bach-Faig va aprofitar per aconsellar una exposició dirigida a joves i adolescents. S’anomena Menja, actua, impacta i tracta sobre el sistema alimentari com a una de les primeres causes de la crisi ambiental i social actual. 

Recupera la sessió del Ciclo Retos sobre salut planetària aquí: 

(Visited 6 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora de continguts.
Comentaris
Deixa un comentari