Conflicte a Ucraïna: l’impacte de la guerra en la salut de les persones

El 24 de febrer Rússia va posar en marxa la invasió d’Ucraïna, un país de 44 milions d’habitants, cosa que va donar lloc al cop més gran contra la pau a Europa. Un conflicte que a dia d’avui ja ha causat més de 3.573 morts de civils i 3.816 ferits a Ucraïna. Qualsevol guerra genera efectes immediats en la salut de les persones, però crisis humanitàries d’aquest tipus també poden comportar conseqüències i altres  problemes de salut a mitjà i llarg termini.   

En aquest article professorat dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC analitza l’impacte del conflicte a Ucraïna en la salut de les persones des de diferents perspectives: la destrucció dels sistemes de salut, l’augment de patologies infeccioses en les zones de conflicte, l’impacte de la guerra en el medi ambient i els sistemes alimentaris globals, així com els efectes neurològics i l’impacte del conflicte bèl·lic en la salut mental de les persones.

Els altres efectes col·laterals d’una guerra: els serveis sanitaris, per Daniel Rueda i Dolors Colom Masfret

És difícil fer estimacions del que suposa una guerra als sistemes sanitaris dels països afectats. Segons notícies recents de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), avui ja s’han registrat més de 100 atacs contra l’atenció sanitària a Ucraïna, els efectes directes dels quals són el nombre de ferits i de morts, sense oblidar la destrucció material dels centres d’assistència. Com recorda el director general de l’OMS, els atacs a l’atenció sanitària suposen una vulneració del dret internacional humanitari.

Quan es narren els efectes devastadors d’un conflicte bèl·lic es posa l’accent a l’estratègia de la guerra, a la devastació i ruïna d’edificis, les alarmes, tocs de queda, els refugis, a les morts a tots dos bàndols, les ruptures de famílies , la por a la població, la fugida i l’èxode. En definitiva, en els canvis que produeixen a la població la destrucció. Tot això és important sens dubte, però els desastres també tenen efectes en la vida de les persones, en la convivència, en l’organització d’una societat, en els serveis tant de proveïment de productes de primera necessitat, com en tots aquests altres serveis com l’educació i la salut.

La guerra sembra de morts i ferits ciutats i camps de batalla. Els hospitals no donen l’abast a atendre totes aquestes persones en el supòsit que aquestes edificacions i els seus diversos departaments surtin il·lesos de les bombes i atacs, cosa que no passa a Ucraïna. Ni l’atenció primària ni hospitalària queden fora de perill dels atacs, com ens mostren les imatges a Ucraïna. La salut, com a dret bàsic, no pot quedar reduït a l’acció d’organitzacions civils, sinó que ha d’estar integrada entre els serveis més essencials de qualsevol país. Però la salut no es pot garantir si no tenen mitjans materials, hospitals, farmàcies, metges, infermers o qualsevol altre professional de l’àmbit sanitari. La solidaritat internacional i l’acolliment de la població a altres països no és una garantia suficient per respectar el dret de salut.

Els 17 objectius del desenvolupament sostenible recollits a l’Agenda 2030 queden anul·lats quan s’entra en un conflicte bèl·lic com el de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Conflictes d’aquesta mena tenen l’efecte de crear més pobresa, d’acabar amb anys d’avenços cap al benestar i la qualitat de vida de la població i acabar amb drets reconeguts universalment, i retrocedir a èpoques de pobresa, de desolació i de plors. Parlar de prevenció, millora de la salut pública, de teràpies i malalties que han de ser ateses pels sistemes de salut de cada país deixa de tenir sentit quan l’statu quo queda arrasat de forma violenta.

Davant d’aquests efectes col·laterals és urgent que determinats sistemes que es fonamenten sobre drets universals, com la salut, tinguin un reconeixement i un sistema de garanties també universal, de manera que cap ciutadà, provingui d’on provingui, sigui refugiat o immigrant, pugui accedir als serveis sanitaris a qualsevol part del món. Cal recordar que les persones que fugen d’un país en guerra, no sempre porten tota la documentació necessària i que aquesta documentació, si n’hi ha, moltes vegades no està homologada ni validada als països d’acollida. Els obstacles administratius no poden prevaldre sobre el dret a l’assistència de les persones.

La COVID-19 i l’augment de patologies infeccioses durant el conflicte bèl·lic a Ucraïna, per Salvador Macip

Encara que molts països ja estan actuant com si la pandèmia ja hagués acabat, el cert és que el SARS-CoV2 continua circulant per tot el planeta i causant un nombre important de contagis i, per tant, de casos greus. Malgrat que el gran percentatge de vacunació fa que en algunes zones la mortalitat hagi baixat en picat, encara queden regions on la baixa immunització fa que moltes persones continuïn en situació de risc. Europa de l’est és un d’aquest llocs on les campanyes de vacunació no han estat tan efectives. Rússia, per exemple, només té un 50% de la població amb la pauta completa (comparada amb el 86% a Espanya, per exemple). A Ucraïna, a Kyiv n’hi ha un 65%, però en altres regions del país amb prou feines arriba al 20%. En un moment que circula la variant més contagiosa del coronavirus, això és un problema, especialment quan hi ha una situació de guerra que fa que les mesures de control siguin molt difícils.

Es tem que la guerra a Ucraïna contribueixi a escampar no tan sols la COVID-19, si no altres malalties infeccioses. Els dèficits en els sistema sanitari, la priorització de la supervivència, la manca de subministraments mèdics i de tests, i la impossibilitat de mantenir distàncies (les imatges dels refugis plens son significatives) o portar mascaretes fan que la situació a Ucraïna sigui especialment perillosa. Abans de la guerra hi havia hagut un brot de polio, i la campanya per vacunar 140.000 nens va quedar interrompuda. També hi havia hagut un pic de xarampió, amb una vacunació baixa en alguns llocs, de només el 50%. Però potser el principal perill en aquesta situació és que s’escampi la variant resistent de la tuberculosis, que pot ser de fins el 30% dels casos. Un tractament incomplet d’una tuberculosi pot facilitar que apareguin resistències, i en condicions de guerra és fàcil que els llargs tractaments s’hagin d’interrompre. La situació amb els refugiats fa que, a més a més, aquests problemes es puguin estendre també cap a la resta d’Europa.   

L’impacte del conflicte en el medi ambient i la salut planetària, per Cristina O’Callaghan-Gordo

Els conflictes armats tenen un impacte important sobre el medi ambient, amb conseqüències negatives per a la salut humana. L’ús d’explosius dona lloc a una gran generació de residus i a l’alliberament de materials tòxics. Els danys a instal·lacions de subministrament i potabilització d’aigua porta a la contaminació biològica i química de l’aigua de consum, i el dany a infraestructures industrials pot provocar vessaments o alliberació de productes nocius per a la salut, un risc que és especialment elevat a Ucraïna, país que té 4 centrals nuclears. A més, durant la guerra, augmenten les violacions a les lleis ambientals que porten a la caça furtiva i la tala il·legal. Segons el Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient (UNEP, per la seva sigla en anglès), ja al 2014 la situació ambiental al Donbass s’acostava a una catàstrofe ecològica  a causa de la contaminació de l’aire, el sòl i l’aigua per la combustió de grans quantitats de municions als enfrontaments i les inundacions a les plantes industrials.

 Els efectes per a la salut de la contaminació generada pel conflicte bèl·lic es noten des del primer moment del conflicte, a través de la contaminació de l’aire i de l’aigua, i també fins a anys després que hagi acabat el conflicte degut a la destrucció de serveis ecosistèmics. Per exemple, segons dades de l’UNEP, el bombardeig d’instal·lacions i xarxes d’aigua a Ucraïna posa en risc el subministrament segur d’aigua de més de 3,9 milions de persones, la qual cosa augmenta el risc de malalties transmeses per l’aigua. Els danys a llarg termini són difícils de calcular ara mateix a Ucraïna, però l’UNEP indica que només al 2014 ja es van destruir de manera irreversible 479 hectàrees de bosc durant el conflicte al Donbass, fet que pot tenir conseqüències negatives per a l’economia local i fer la zona més vulnerable davant els efectes de la crisi climàtica un cop hagi acabat el conflicte.

La guerra a Ucraïna tindrà també efectes ambientals a escala global depenent de com s’afronti la crisi energètica que les sancions a Rússia ha desencadenat. Antoni Guterres, secretari general de la ONU, ha fet una crida als governs a aprofitar l’actual crisi energètica per accelerar la transició a fonts d’energia netes. Caldrà veure però, si els països responen a aquesta crida o negocien el subministrament amb altres productors de petroli i fins i tot de carbó.

L’impacte de la guerra d’Ucraïna en el sistema alimentari global, per Anna Bach, F. Xavier Medina, Alicia Aguilar, Alicia Garcia, María Pilar Villena, M. Eugènia Vilella i Violeta Moyà 

La guerra d’Ucraïna ens envaeix en tots els àmbits, però estem preparats per fer front a un col·lapse del sistema alimentari global? Qualsevol situació de guerra altera l’accés de les persones a la seva alimentació quotidiana: la producció, la distribució i l’abastament d’aliments queden alterats sense remei. La situació s’agreuja encara més quan parlem d’un important país productor d’aliments com Ucraïna, que actualment exporta 60 milions de cereals a tot el món. 

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ja ha alertat, a través del sistema mundial d’informació i alerta sobre l’alimentació i l’agricultura, de l’augment dels preus del blat i dels cereals secundaris a tot el món per la suspensió de les exportacions d’Ucraïna i Rússia. Tanmateix, a més de la producció i subministrament de cereals, més de la meitat del subministrament global d’oli de girasol també depèn d’aquests dos països. Això provoca que els preus dels aliments, combustibles –no oblidem que Rússia és una de les potències mundials productores de gas i de petroli– i fertilitzants per al camp es disparin i que algunes cadenes de subministrament hagin d’interrompre la seva activitat. Aquest fet, a més de tenir un impacte directe en el preu dels aliments bàsics, porta els països en vies de desenvolupament a patir més gana, inseguretat alimentària i desnutrició. 

Els efectes del conflicte bèl·lic són globals i ja s’estan notant a molts països més enllà d’Europa, ja que Rússia i Ucraïna exporten al nord d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia del Sud. D’aquesta manera, el conflicte bèl·lic, a més de provocar dificultats humanitàries a la mateixa regió, també pot posar en perill la seguretat alimentària de moltes regions del món que depenen d’aliments assequibles provinents de mercats internacionals per a la seva subsistència diària. A un sistema alimentari desestabilitzat per la pandèmia i la crisi climàtica, ara se li suma l’augment de preus dels aliments a causa de la guerra a Ucraïna. 

Concretament, la situació és particularment preocupant a Somàlia. A la sequera persistent des de fa 4 anys, i a la guerra des de fa dècades s’hi afegeixen les anul·lacions de les importacions de blat d’Ucraïna i Rússia, principals proveïdors del país. Això ha deixat 28 milions de persones en una situació de fam severa. A més, segons l’ONG Save the Children, el focus d’atenció ha fet que l’agenda internacional es bolqui amb Ucraïna, relegant a un segon pla països com Somàlia i Iemen, amb situacions que són clarament catastròfiques. El Iemen ha estat reconegut per les Nacions Unides com la crisi humanitària més gran actual. L’ONU va estimar en 4,3 bilions de dòlars l’ajuda alimentària necessària per pal·liar els efectes de la guerra al Iemen. Tot i això, la conferència de donants organitzada al març es va quedar en tot just un quart d’aquesta xifra, a causa en part de la irrupció de la guerra a Ucraïna.

La fragilitat dels sistemes alimentaris tradicionals a causa de la guerra és evident i, per aquest motiu, cal insistir i incidir en la seva transformació globalment per aconseguir que totes les persones, en tot moment, puguin accedir a una alimentació saludable i sostenible. Per aconseguir-ho, hem de continuar implementant els mecanismes legals existents i creant-ne d’altres necessaris per ajudar a cobrir les necessitats alimentàries, higièniques i mèdiques de les poblacions immerses en conflictes bèl·lics, de les desplaçades, i de totes les vulnerables, sense distinció. Cal portar a terme mesures i accions solidàries que puguin servir de precedent i guia per a futures generacions que tindran problemes similars a escala global, com ara guerres, crisis econòmiques, catàstrofes climàtiques i pandèmies, en què les fronteres físiques cada cop els protegiran menys.

Les conseqüències neurològiques i l’impacte en la salut mental, per Marco Calabria i Antoni Baena

Segons una estimació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 10% de les persones que viuen fets traumàtics en situacions de conflicte tindran problemes de salut mental greus i un altre 10% desenvoluparan conductes que afectaran el seu benestar i funcionalitat. Però aquestes xifres poden ser inclús més elevades segons un estudi de Murthy i Lakshminarayana (2006) en el que es va analitzar la prevalença dels trastorns mentals relacionats amb els conflictes bèl·lics dels últims 20 anys. L’estudi destaca que els tres trastorns mentals més freqüentment relacionats amb fets traumàtics són la depressió, l’ansietat, i l’estrès post traumàtic. En el conflicte d’Afganistan, la prevalença d’aquests trastorns podia arribar fins el 67,7%, el 72,2%, i el 42,0% respectivament entre les persones que havien viscut la guerra. Un col·lectiu particularment vulnerable són els infants i els joves, que amb prou feines són capaços de gestionar emocionalment les situacions de violència i de guerra. Un estudi fet a Palestina (Mousa i Madi, 2003) demostra que els joves que van viure la Segona Intifada tenien més conductes agressives, trastorns del son i pitjor rendiment escolar. Per aquest motiu, la Mental Health Europe està alertant de les conseqüències a llarg termini per als infants i joves d’Ucraïna si no es porten a terme intervencions per enfortir les seves estratègies d’afrontament i resiliència. 

D’altra banda, les persones refugiades i desplaçades també són susceptibles de patir trastorns mentals. Durant les primeres setmanes del conflicte a Ucraïna va haver-hi gairebé 3,2 milions de persones refugiades i, per tant, les repercussions en l’àmbit de la salut mental poden ser devastadores. El trauma pel conflicte, el desplaçament i l’adaptació al país d’acollida faran augmentar la sintomatologia relacionada amb la depressió, l’ansietat i l’estrès post traumàtic al voltant del 20% de les persones desplaçades, inclús entre les que s’han adaptat de manera acceptable. Però aquest escenari, per si no fos suficient, pot complicar-se encara més si les persones refugiades es veuen obligades a retornar al país d’origen. El fenomen de la ‘síndrome de resignació’, que pateixen els refugiats a Suècia quan se’ls comunica que han de tornar al seu país, és un clar exemple de com els conflictes poden desencadenar seqüeles sobre la salut mental que cal prevenir i tractar amb estratègies conjuntes de salut pública de primers auxilis psicològics amb recursos suficients i a llarg termini, ja que s’estarà davant d’una nova realitat social a la que caldrà adaptar-se.

Referències:

Bogic, M., Njoku, A., & Priebe, S. (2015). Long-term mental health of war-refugees: a systematic literature review. BMC international health and human rights, 15(1), 1-41.

Mousa, F., & Madi, H. (2003). Impact of the humanitarian crisis in the occupied Palestinian territory on people and services. Gaza: United Nations Relief and Works Agency for Palestinian Refugees in the Near East (UNRWA).

Murthy, R. S., & Lakshminarayana, R. (2006). Mental health consequences of war: a brief review of research findings. World psychiatry, 5(1), 25.

World Health Organization. (2001). The World Health Report 2001: Mental health: new understanding, new hope.