Singularitat en l’educació superior: mètodes de detecció i classificació

En un món complex, el camp educatiu necessita avançar en reptes d’aprenentatge que generin noves dinàmiques d’innovació i en promoguin la detecció per difondre’ls com a referents d’un ensenyament diferenciat.

Aquest tema tracta aquest article científic, el qual ha estat elaborat per Pablo Lara Navarra, Enric A. Sánchez Pérez, Antonia Ferrer Sapena i Àngels Fitó Bertran, membre del grup de recerca Management & e-Learning (MeL). L’article va ser publicat a la revista Expert Systems with Applications el 2023.

Sobre l’article

Després d’una investigació empírica de les pràctiques singulars que es poden trobar a tot el món a l’educació superior, l’article va identificar cinquanta-cinc centres que es podrien fer servir per descriure l’escenari global d’iniciatives innovadores.

Els van avaluar mitjançant una descripció tancada de les seves propietats, utilitzant setze variables organitzades al voltant de tres grans aspectes del funcionament dels centres. Utilitzant tècniques d’intel·ligència artificial, van descobrir que aquestes setze variables es poden reduir a set i van trobar quatre grans grups amb propietats ben definides.

L’estudi proporciona dos resultats principals

El primer és la classificació de les institucions d’educació superior que realitzen pràctiques singulars en quatre grups.

1. Grup d’Excel·lència (fortalesa al Model Organitzacional) (nivell alt).
2. Grup Estàndard-Singularitat (nivell mitjà/baix).
3. Grup d’Alta Singularitat (fortalesa al Model de Servei) (nivell mitjà/alt).
4. Grup de baixa singularitat (nivell baix).

El segon és l’establiment i la proposta de redefinir les variables més significatives entre les proposades inicialment. Variables relacionades amb: Disseny i planificació de l’aprenentatge, Model d’avaluació i acreditació, Recursos d’aprenentatge, Agents i rols, Estructura organitzacional, Vinculació amb col·laboradors i Destinataris/Ecosistema. Aquesta proposta haurà de ser verificada i matisada en estudis posteriors, tant experimentals com matemàtics.

Conclusió

Per concloure, cal ressaltar que la singularitat no és només un concepte teòric abstracte. A partir de l’anàlisi empírica realitzada a la investigació és possible redefinir-la i convertir-la en un concepte operatiu. L’adaptació de l’educació superior en un context global de canvi tecnològic i social ha de ser constant i permanent, i les escoles del futur han de tenir instruments adequats que els permetin assessorar-se sobre el rumb que han de triar en els plantejaments estratègics.

Consulta l’estudi

Podeu llegir l’article complet fent clic aquí.