Punts clau de la III Conferència Internacional d’ECG

Del 3 al 5 de juny de 2024, la ciutat de Leeuwarden, als Països Baixos, va acollir la III Conferència Internacional ECG, que va reunir 230 participants de més de 12 països. Aquesta conferència va comptar amb 8 oradors principals, una taula rodona fonamental amb representants de cinc models econòmics destacats (benestar, cura, doughnut economics, social i solidari i EBC), 44 presentacions d’articles científics, 8 cartells i 10 estudis de casos pràctics.

La presència de la UOC i de MeL

José Carlos Ramos, membre del grup de recerca Management and e-Learning (MeL), va estar-hi present i va formar part del comitè organitzador del congrés internacional.

La UOC va presentar també quatre treballs en curs, en què va participar José Carlos Ramos. També hi va participar Cintia Pla, membre del grup de recerca MeL. Els articles van ser els següents:

1. New scenarios for competition. The birth of common good oriented competition. A case study analysis. J Lladós. JC Ramos
2. Mapping the Intersection of Common Good and Marketing with a bibliometric analysis. An Ethical Imperative for Sustainable Business Practices. Bibliometric analysis. C Pla, JC Ramos
3. Top performing companies in sustainability. What distinguishes them from classical businesses?. J Albors, JC Ramos
4. From business plan to impact plan. Developing a new business model framework for organizations and startups. A case project for education. F Bonilla, JC Ramos

Sobre la conferència

La III Conferència Internacional ECG va reunir una sèrie d’oradors principals que van abordar temes crítics relacionats amb els models econòmics i la sostenibilitat. Matthias Olthaar va emfatitzar l’impacte significatiu de l’ús de materials i de la terra a la biodiversitat i l’estrès hídric, argumentant en contra de la viabilitat del desacoblament ecològic. Rutger Hoekstra, de Wellbeing Economy Alliance, va destacar l’Indicador de Progrés Genuí (IPG) com una mesura més integral del benestar econòmic en comparació del PIB, que incorpora factors ambientals i socials. Niels Faber va analitzar la importància d’incorporar valor als materials i productes en lloc d’únicament a les transaccions, i va advocar per un canvi cap a organitzacions associatives amb objectius comuns en lloc d’objectius impulsats pel mercat.

Cees Buisman va subratllar l’impacte ambiental de l’agricultura industrial, especialment l’ús de l’aigua i la contaminació per pesticides. Bas van Bavel va examinar les economies de mercat històriques, detallant-ne els cicles de creixement i declivi i el paper de les elits del mercat en la creació de polarització social i esclerosi institucional. La seva anàlisi va suggerir que les associacions, més que no pas els mercats, podrien representar millor el bé comú i mantenir la prosperitat i l’equitat a llarg termini.

Aquests discursos principals van emfatitzar col·lectivament la necessitat de nous paradigmes econòmics que prioritzin la sostenibilitat, el benestar i el creixement equitatiu, i van desafiar la dependència tradicional del PIB com a mesura de l’èxit.