Un treball acadèmic sobre Nervi.cat

Quan en el marc del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació se’m va proposar un treball sobre Nervi, vaig haver-me d’aturar uns segons i valorar el projecte propi. És la nostra revista cultural i la nostra petita història suficient per construir-hi un treball al voltant? N’hi ha prou amb allò que tres amics inicien el novembre del 2011 per poder analitzar uns continguts, un web, una estructura i una idea de fons?

Després vaig pensar que sí, que potser n’hi havia prou. Que entre manifestos, articles, periples de recerca d’autors, contactes amb col·lectius, models a seguir… es podia elaborar un treball que resumís els reptes i la trajectòria d’una publicació sobre cultura a la Catosfera que parteix d’algunes idees inicials i de zero al mateix temps.

En el meu treball, calia anar més enllà de Nervi, és clar. Calia anar cap a tot allò que permet que siguem on som. La història, ja no tan petita i sobretot fonamental per tots nosaltres, del naixement dels blogs a Internet, la seva explosió i expansió, les seves tendències i els motius de la seva visibilitat i el seu èxit. Un èxit fet o no a la mida de tots. Calia estudiar els fenòmens del blogs individuals però també dels col·lectius, de quines maneres la gent acaba per reunir-se sempre, fora i dins d’Internet, per pensar, compartir i escriure coses plegats. Les dinàmiques de les comunitats virtuals em permetrien entendre per quins mecanismes vam arribar nosaltres tres, els editors de Nervi, al resultat actual: de blogs individuals a un espai col·lectiu.

I com que cada col·lectiu pot escriure una mica la seva constitució i el seu funcionament, sense poder defugir del medi en què es mou, he volgut investigar els referents de revistes culturals en què es basava Nervi, d’on parteixen i com funcionen, per acabar definint i entenent jo mateixa, molt més que no pas abans, d’on partim nosaltres, quin és el nostre full de ruta i per què la nostra proposta de revista cultural que no defuig la política i la societat és una proposta valenta que mantenim perquè considerem necessària. I el futur? El futur és un país incert sobre el qual cal imaginar possibilitats.