La navalla suïssa o la biblioteca multifuncional

Alonso Arévalo, Julio; Vázquez Vázquez, Marta (2015). “La biblioteca como editora de contenidos”. En: Métodos de información (MEI), II época, vol. 6, núm. 11, p. 201-213.

per Jordi Llobet

La navalla suïssa és una eina centenària, creada originàriament l’any 1891, per a ús dels soldats de l’exèrcit suís. Les primeres navalles incorporaven en un mateix bloc diverses utilitats: un ganivet, un tornavís per muntar i desmuntar el fusell, un obrellaunes i un punxó. Amb el pas dels anys, l’estri ha anat incorporant noves funcionalitats i atraient nous públics fins al punt de convertir-se en una peça multifuncional indispensable de l’utillatge viatger, tot i que sovint només s’empra per impressionar els companys de viatge.

Les biblioteques públiques, institucions també centenàries, evolucionen cada dia més com una navalla suïssa, en la mesura que van incorporant noves funcions que les puguin convertir en peces indispensables del sistema cultural, davant d’un futur cada cop més incert. Julio Alonso i Marta Vázquez fan una nova aportació a la llista d’usos, en base a un bon nombre d’iniciatives de xarxes bibliotecaries nord-americanes, com les del Colorado Library Consortium (Evoke), o vinculades al sector bibliotecari com Biblioboard o SELF-e.

Els dos bibliotecaris especialistes de la Universitat de Salamanca descriuen alguns dels camps d’actuació d’unes biblioteques que en lloc de servir a la col·lecció, s’han de plantejar com a objectiu servir a la creació (Roger E. Leiven, 2012).  I deixen ben clar com, en el marc del desenvolupament de les noves plataformes digitals bibliotecàries, aquest eix estratègic pot orientar la seva intervenció fins a convertir-les en editores, distribuïdores o dinamitzadores de les creacions de la comunitat i, en especial, de les obres dels autors locals.

Conservar i dinamitzar la producció local és una tasca prioritària de les biblioteques públiques, garants de la memòria de la comunitat en totes les seves dimensions, tant analògiques com digitals. No es fa estrany, doncs, com molt bé oberven Alonso & Márquez, la volada que estan prenent les obres “autoeditades” d’autors locals en les col·leccions bibliotecàries. A aquest primer pas, consideren, en podria seguir un altre: vendre llibres electrònics des del catàleg de la biblioteca. El fet de poder enllaçar-hi l’oferta digital de les llibreries, o d’altres productors, permetria incrementar significativament la informació i l’oferta bibliogràfica disponible per als usuaris, en benefici de tots.

Les biblioteques, segons els autors de l’article, encara podrien fer un pas més, fins arribar a convertir-se en editores de continguts de l’àmbit local. L’expertesa sobre l’edició digital es podria posar al servei d’uns autors i d’una producció d’interès per a la comunitat. D’aquesta manera, el suport a l’edició es podria convertir en un eix estratègic del desenvolupament d’uns serveis bibliotecaris que aposten per consolidar-se com espais oberts a la creació i adequats per donar-ne visibilitat, en base a la seva capacitat d’influència cultural i el seu paper prescriptor.

Els autors il·lustren aquest recorregut amb un bon nombre d’experiències nord-americanes que, salvant les distàncies i en una escala lògicament molt més reduïda, tenen correspondències en algunes iniciatives properes: el segell BMR Edicions Digitals, impulsat des de la Biblioteca de Premià de Mar per una alumna del nostre màster, amb l’objectiu d’editar en format electrònic obres inèdites d’autors locals; l’espai dedicat a la història local, de la Biblioteca de Vila-seca; o la connexió que es vol establir amb el sector llibreter a través del servei de préstec digital eBiblioCatalunya, coordinat des del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Nous temps, nous reptes: servir, promoure, distribuir i tractar la informació són funcions assumides per les biblioteques públiques des de fa anys. Ara, l’escenari digital ofereix l’oportunitat d’ampliar-les, tal com Alonso & Márquez observen amb molt d’encert, tot i que amb un estil de redacció millorable. Del ventall d’opcions que ofereixen, amb graus d’interès i possibilitat diverses, caldria ponderar quines encaixen millor amb les habilitats bibliotecàries i quines podrien desplegar-se conjuntament amb altres professionals, com ara els editors, molt més competents a l’hora de produir continguts.

L’expertesa digital de les biblioteques obre camins molt potents tant per amplificar el ressó d’estratègies ja existents com per explotar noves línies de treball al servei de la creació. Només cal, a l’hora d’emprendre qualsevol d’aquests nous reptes, tenir sempre molt present l’exemple de la navalla suïssa, per tal d’evitar que l’aposta per noves funcionalitats en lloc d’atendre les necessitats de la comunitat acabi servint només per impressionar els companys de viatge.