Fer veure els llibres

29 de juny de 2015

El llibre, crisi al marge, continua essent un referent ineludible de la cultura, la informació i el lleure. Però ja no n’és l’únic canal: altres suports, altres mitjans, altres àmbits, han ocupat també aquest espai de transferència. Internet, a més, ha accelerat aquest procés, ha multiplicat els punts i les capacitats d’accés de la població i, potser més rellevant que no sembla, ha creat noves formes d’hàbit i de consum. Per dir-ho així, al llibre li han sortit companys de viatge que en molts casos sumen, però que, en d’altres, hi competeixen directament. Fer-se visible, en conseqüència, més que una virtut esdevé una necessitat.

Fruit de l’assignatura de Promoció (Ca Es) del màster d’Edició Digital (Ca Es), us presentem unes reflexions sobre la promoció del llibre a partir d’aquests eixos: el context ha canviat, per tant, les llibreries –de la mà de tot el sector- també han de fer-ho; la revolució digital cal prendre-la com un repte; les accions de promoció i de foment són més essencials que mai: no esperem la gent, anem-la a buscar.

1
Adaptació compartida. Ens hem d’adaptar a les realitats –dinàmiques, canviants, de vegades terriblement segmentades- bo i començant per establir noves relacions dins la cadena de valor del llibre, en especial entre editors i llibreters. Una relació comercial i de confiança, amb estratègies sectorials compartides en què l’eficàcia -i sobretot l’eficiència- en el servei sigui impecable per al client final. L’ús de LibriRed i un codi de bones pràctiques en serien exemples.

2
Versatilitat. Els sistemes comercials i d’informació entre agents del sector del llibre han de ser fluïdes i transparents per tal que, conjuntament i individual, es dissenyin campanyes flexibles de promoció, adaptables a cada llibreria, a cada context, a cada segment de públic… No pas una campanya, sinó múltiples, o múltiples versions d’una campanya.

3
De l’editor a la llibreria i al client. Estratègies compartides. Al nostre sector li ha mancat gairebé sempre publicitat directa al destinatari final -massa sovint en mans dels grans bestsellers mundials i amb els mitjans com a altaveus còmplices. D’altra banda, les campanyes de foment, sovint públiques, són de resultats difícils d’avaluar i fins i tot retreuen al personal. Cal millorar la informació, el tracte i les condicions comercials entre editors i llibreters i ambdós han de treballar més plegats que al marge les accions directes al públic. Del dia a dia quotidià als grans esdeveniments i les fires. D’un Premi Llibreter obert també als lectors en format de festa a l’entrada d’altres indústries –no culturals- en l’aposta comercial del llibre.

4
Enmig del soroll mediàtic, de la mercantitilització de la cultura i de la multiplicació d’accessos, cal aturar-se a pensar en l’entorn, els canvis d’hàbits i de consum, en com vendre, en fer conèixer el que tenim, perquè, com dèiem, no n’hi ha prou amb esperar que entri el client, cal anar a buscar-lo. I després, fer-li fàcil la consulta, la recerca, la tria i la compra. I alerta, perquè en cadascun d’aquests aspectes cada cop hi ha més varietat de comportaments. Internet és un aliat: multiplica els punts d’accés, com més va és més universal, ja suposa el 60% del condicionament (informació, recerca, tria…) de compra,  ha fet que llegís més gent que mai i s’adequa al fet que la majoria de compres són impulsives i, de vegades, compulsives. Els nous hàbits i els nous agents els hem d’estudiar i asseure a les nostres taules.

5
Fer marca de la nostra personalitat. Que l’editor sigui identificat per la consciència de la construcció de fons i el llibreter per a seva proposta i capacitat d’atendre (recordem que hi ha preu fix: que el mateix llibre val arreu e mateix i que per tant la competència no ve del producte i del preu sinó de la tria i el servei). Cal definir, singularitzar i promoure la nostra proposta de contingut i de continent/servei. En aquest punt, el convertir la llibreria en una referent d’acció cultural de la comunitat és essencial, dins del món de la lectura (presentacions, tallers, clubs…) fins a l’aliança permanent amb les entitats del poble, barri o ciutat en la dinamització cultural i, comercial i associativa. El nostre expertisatge promourà la fidelització de públics.

Les accions de promoció només s’entendran si les situem al capdavall de la cadena de valor, és a dir, en una relació de confiança i alhora comercial entre l’autor-l’editor-el llibreter-el lector: trencar la cadena és perdre potencial i sentit. I també si som capaços de construir estratègies compartides que siguin mínimament avaluables en relació al benefici de cadascuna de els parts –i no només amb indicadors relatius a la rendibilitat, també els intangibles són importants.

(Visited 5 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari