Còmic: tradició i aires nous

Resulta sorprenent observar com el còmic, que en els seus orígens molts van menystenir, ha anat fent-se un lloc entre el públic tant nacional com internacional. Lletres i il·lustracions, dues arts que unides han donat a llum obres la força il·locutiva de les quals s’ha vist multiplicada, arriben eficaçment al lector, ja sigui per fer-lo riure, plorar, imaginar o, simplement, remoure les seves consciències. Perquè si alguna cosa caracteritza la historieta en els nostres dies és la diversitat de gèneres que aborda, cosa que li permet captivar un públic cada vegada més heterogeni.

Aquest cap de setmana va tancar les seves portes l’edició número 37 del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Han estat tres intensos dies que, com bé s’ha fet ressò la premsa, han aconseguit reunir més de 112.000 visitants, entre els quals van haver tant veterans amants del gènere com nouvinguts. Això no ha estat un obstacle en el desenvolupament de la trobada, sinó més aviat la seva major virtut. Múltiples perfils de lectors han trobat espais diferenciats on poder saciar les seves ànsies de còmic i novel·la gràfica, entretenir-se, fer-se amb els grans del gènere, enriquir els seus coneixements o presentar els seus treballs a les editorials. Fins i tot els més petits han pogut gaudir d’aquest Saló.

Aquesta diversitat no només ha quedat reflectida en el públic de la trobada, sinó també entre els seus guardonats. De nou hi ha equitat de gènere entre els premiats; que tres dones hagin guanyat tres dels sis premis del que probablement sigui la trobada de còmic més important del país segueix sent notícia de per si, però aviat arribarà el dia que ja no serà necessari ni tan sols destacar-ho.

No obstant això, enguany trobem un nou fet ressenyable: la diversitat generacional. Poc menys de mig segle de diferència separa l’autora del Premi Revelación María Medem i Antonio Altarriba, Gran Premi de l’Edición. Entre ambdós pols hi ha la resta de premiats dividits en dècadas properes, però dispars. Amb ¡Universo! Albert Monteys ha obtingut el premi a la Millor Obra d’Autor Espanyol, Fernando Balius y Mario Pellejer han estat guardonats amb el Premi Popular per Desmesura. Lourdes Navarro estrena categoria a la Millor Obra Infantil i Juvenil amb El árbol que crecía en mi pared, mentre que Lo que más me gusta son los monstruos d’Emil Ferris ha rebut el premi a la Millor Obra Estrangera.

No només les edats dels autors, sinó també la varietat de formats i temàtiques de les obres són el millor exemple de la diversitat que sembla haver abanderat aquesta trobada. El món oníric en el seu constant pugna amb la realitat, ciència ficció que aposta pel format digital, la bogeria des d’una perspectiva autobiogràfica, la incomprensió i solitud que inunden l’adolescència o la relació que manté una nena llop lesbiana amb els monstres són algunes de les trames que van conquistar el palmarès d’aquesta edició. Conseqüentment, el poder enriquidor de la diversitat és el fruit que ens han deixat uns premis que, de forma democràtica, se sustenten tant en el consens d’un jurat, com en les votacions de professionals de l’àmbit i l’opinió dels lectors.

Tant de bo aquesta tendència de promocionar la diversitat en el còmic i la novel·la gràfica romangui in crescendo, ja que això significarà un veritable estímul per a la creativitat. Tot sembla indicar que la vitalitat del gènere està assegurada i que, tenaçment, seguirà guanyant adeptes i acreditació cultural.