Recordant Maria-Mercè Marçal
5 de juliol de 2016
“No consola — no em consola —
pensar que en qualsevol cas, el final és idèntic”
Maria-Mercè Marçal
Avui, 5 de juliol de 1998, moria a Barcelona Maria-Mercè Marçal amb 45 anys a causa d’un càncer. La poeta, novel·lista, traductora i assagista, va rebre amb la seva primera publicació “Cau de Llunes” (1976-1977) el premi Carles Riba. Les seves obres, que giren principalment entorn la identitat femenina, també s’hi troben altres subtemes dintre d’aquest gran eix temàtic, com l’amor, la incomunicació, la solitud, la rebel·lió… La seva poesia, sovint apassionada, lliure i arriscada, va ser influent en els col·lectius feministes i els moviments cívics. El seu activisme polític i cultural es veia reflectit en la seva producció poètica i literària. Abans de morir va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona.
 | |
FINA LLORCA I MARIA-MERCÈ MARÇAL
|
Recordem a la poeta i escriptora catalana amb un fragment de “El senyal de la pèrdua”, un llibre que recopila escrits inèdits de Maria Mercè Marçal en els seus darrers anys. També recuperem 14 reflexions de l’autora publicades a Catorze:
– 1 D’AGOST 1996 –
Avui és el tercer dia que visc amb la mort enganxada arrapada al costat dret. Fatres o quatre mesos — potser cinc, ja, amb el terror de les primeres proves que, aparentment, em van tranquil·litzar— vaig començar un poema. Només un vers: «Covo l’ou minúscul de la mort, arran de pit, sota l’aixella». Ara tinc tendència acanviar-lo una mica: «La Vida cova l’ou minúscul de la mort / ran del meu pit, la meva aixella». Però no sé continuar en vers. M’imagino que d’aquest ou minúscul n’ha desorgir un ocell d’ales immenses —de llum i d’ombra— que ho colgarà tot. Ara o, si tinc sort, més tard. No consola —no em consola— pensar que sempre, en qualsevol cas, el final és idèntic: «je ferais mon squelette aussi bien que tout le monde…» (cito dememòria, però de qui era?: la comtessa de Noailles?).
Podeu continuar la lectura a Catorze:
-> “Visc amb la mort enganxada”
14 reflexions de l’escriptora, també, a Catorze:
-> “No he acabat de dir el que volia”
-> Podeu llegir més sobre l’autora a LletrA.
