Nou TFG de Llengua i literatura catalanes sobre el periodisme femení els anys 30
14 d'octubre de 2020
Irene Polo, retrat d’una època. La mirada femenina en el periodisme de la II República, d’Anna Martínez de Mas, ha estat dirigit per la professora Maria Dasca.
L’obra d’Irene Polo, com la de María Luz Morales, Anna Murià, Aurora Bertrana o Teresa Arquimbau, representa l’entrada del periodisme femení durant uns anys especialment convulsos a Catalunya. Entre dues dictadures i en el marc de l’obertura política i social de la II República espanyola en què les dones engegaren un procés de reivindicació de drets, la periodista donà veu tant a les dones com a les causes socials i polítiques de l’època, tal com es pot comprovar en els seus articles entorn al dret a vot de les dones.
El present TFG pretén identificar les principals característiques socials i polítiques dels anys trenta, com ara el dret de vot femení o les lluites laborals, a través del periodisme literari, així com conèixer el paper de la dona en la vida periodística i literària del període d’entreguerres a nivell general i, concretament, estudiar la figura d’Irene Polo en el marc del periodisme literari de la II República.
A partir del buidatge dels articles publicats a la premsa de l’època, s’ha analitzat l’estil dels seus articles i les característiques que el defineixen així com els temes principals sobre els quals escriu l’autora.
El seu periodisme es basa en la incorporació de diversos punts de vista, l’atenta observació de les situacions com transmet en les seves descripcions, l’ús d’un llenguatge i un estil literari i la inclusió de la seva mirada en el relat de la realitat. Practicà el que s’ha definit com a periodisme d’investigació, amb temes controvertits quant a la política, la situació de les classes treballadores i de les dones.
Irene Polo va escriure uns 300 articles que publicà, principalment, a Imatges, La Humanitat, La Rambla, L’Opinió, L’Instant i Última Hora. La periodista, que avui podríem definir com a generalista atès que va escriure sobre moda, temes socials i laborals o culturals, anà especialitzant-se en política.
El periodisme de Polo, en definitiva, pretenia visibilitzar situacions de vulnerabilitat de sectors desafavorits i, per tant, es tracta d’un periodisme compromès amb la república.
Podeu saber-ne més consultant el TFG complet aquí: http://hdl.handle.net/10609/121108
