AniversarisDocènciaNotícies 
Enguany es graduaran 60 estudiants en Filologia i en Llengua i literatura catalanes a la UOC
9 de juliol de 2013 El proper mes de setembre farà 15 anys que la UOC inicià la llicenciatura de Filologia catalana. Com en totes les universitats a distància, els estudiants segueixen els seus estudis més a poc a poc que en altres centres. És per això que, malgrat ser la universitat amb més matriculats d’aquests estudis, el ritme de graduats ha anat pujant lentament. Enguany han presentat i aprovat 60 estudiants els seus treballs de fi de carrera o de fi de grau. És una gran notícia, primer per a ells, que hi han dedicat molts esforços o moltes hores tretes de les que podrien haver dedicat a descansar, a treballar o a la família. Però també és una bona notícia per als professors i per a la UOC, que es consolida com un dels centres més importants de formació en estudis catalans.
Tot seguit, publiquem els títols d’una selecció de Treballs finals de carrera i de grau dels presentats durant el curs 2012-13, en què es pot apreciar la diversitat i profunditat d’interessos dels nous filòlegs.
Llengua i lingüística
| |
| Aina Monferrer Palmer | Les traduccions de la poesia de Vicent Andrés Estellés al castellà. Anàlisi contrastiva d’alguns aspectes de la traducció relacionats amb la semàntica cognitiva i amb la pragmaestilística |
| Laia Andres Garrigosa | La traducció català-castellà. Eines i recursos per al tractament del lèxic casteller |
| Assumpció Rehues Estivill | Converses en un espai de frontera dialectal. Estudi sobre la transició dialectal en les fronteres comarcals del Priorat i del Baix Camp |
| Núria Samsó Salvat | El parlar tarragoní de Maspujols: Punt de trobada entre el català oriental i l’occidental |
| Alícia Mansilla Lluís | Els manlleus de l’anglès en el català actual |
| Albert Tantinyà Calm | L’argot juvenil i el codi d’escriptura al web adolescents.cat |
| Mònica Cabré i Playà | Les oracions comparatives prototípiques en català. Estudi general i relació amb altres llengües romàniques |
| Jaume Casassas i Castellà | L’alternança per / per a davant d’infinitiu. Raons contraposades. Praxi i normativa (una qüestió de sintaxi normativa controvertida i actual) |
| Àngels Culell Ribalta | Keep on moving from English to Catalan: el determinisme lingüístic en la traducció del moviment |
| Antoni Rodríguez Morales | Interrogatives orientades en l’Ulisses de James Joyce |
| Anna Riera Pijoan | La llengua que som(s). Estudi dialectal audiovisual de la comarca de la Garrotxa |
| Aina Gallart Fos | Sogall: Descripció del parlar del Cabanyal |
| Marc Segura Oms | Ramon Miquel i Planas: la defensa de l’ortografia tradicional en la codificació del català contemporani |
| Carmina Ferré i Garriga | El llenguatge dels mitjans |
Cultura i societat
| |
| Georgina Goberna | El pare en la cultura catalana moderna, una testa de vell en bronze? |
| Julián Monje Alonso | Zeni: la construcció d’un mite. Aproximació musical a Vals, de Francesc Trabal |
| Cristina Camarero Brú | Les aportacions de Lluís V. Aracil a la sociolingüística catalana |
| Catalina Massanet Ferrer | Troba el que cerques: Recursos de sociolingüística en línia |
| Xavi Parcerissa Pagador | L’ús social del català: Punts forts i punts febles. La Secció d’Institut Serra de Noet de Berga: Un cas concret sobre l’ús del català en un centre educatiu |
| Gemma Pardell Iglesias | L’explicació del canvi de llengua habitual d’una persona |
| Marga Sellarès Gutiérrez | Quina política lingüística per a una Catalunya independent?” Les representacions de la llengua catalana en la militància política catalanista |
| Sandra López Márquez | El blog i el wiki: eines digitals d’ensenyament-aprenentatge a les aules de llengua i literatura catalanes |
| Esther Pairó Malla | Narcís i l’altre de Jordi Pàmias: més enllà del mite. |
| Montserrat Domingo García | El Voluntariat Lingüístic a Andorra. Aprendre català en el si d’una parella lingüística: un projecte institucional i associatiu |
| Mercè Flix Prats | El bilingüisme i la minorització lingüística dins la sociolingüística catalana. Del postfranquisme a la globalització |
| Jordi Martínez Becerril | Els Estudios de llengua catalana de Manuel Milà i Fontanals: un nou camí per a l’estudi de la llengua catalana. El primer intent d’una descripció científica de la llengua catalana |
| Olalla Martínez Oronich | Contribució sociolingüística a la Viquipèdia: entrades de conceptes i d’autors |
| Mònica Riu Canillo | Parlem català? Els nous parlants de català a Andorra |
| Montserrat Berríos Curto | Funcions socioculturals del videoclip en català a Catalunya: Imatge, llengua, música i tecnologia |
| Alba López Artés | Política i jovent; interpretacions en clau lingüística |
Literatura
| |
| Alessandra Marcia | Muses i sirenes. La fascinació d’un personatge |
| Judith Pérez Juncosa | El teatre de Guimerà a la primera dècada del segle XX. Anàlisi de les obres Arran de terra, Aigua que corre i L’aranya |
| Núria Vives Ylla | Mercè Rodoreda i Joan Sales, mirada íntima a la seva trajectòria professional |
| Montse Gatell Pérez | El llarg silenci |
| Maria Carmen Rubio Bosch | L’obra poètica de Josep Lluís Pons i Gallarza: la idealització d’un paisatge |
| Jordina Ayats Atar | La construcció de la feminitat en els personatges femenins de L’hora violeta, de Montserrat Roig, i La dona veloç, d’Imma Monsó |
| Àngels Guillem Arener | El Calila e Dimna al Llibre de les bèsties. Breu estudi comparatiu dels contes La serp que atemoreix, La pedra preciosa i La rata transformada en dona, en les versions àrab, catalana i castellana |
| Ana Maria Davis Perkin | L’àmbit temàtic de la saviesa en Ramon Llull |
| Anna Presegué Coll | La dramatúrgia del teatre català contemporani: la nova generació de dramaturgs catalans (2006-2012) |
| Josep Marbà Barbeta | Heura, la sal estrangera |
| Maria del Pilar Castel Soler | Entre Fanny i Aloma. Personatges femenins en l’època de la represa de la novel·la (1923-1939) |
| Marta Salvador Menchén | Teresa Pàmies: testimoni d’un exili |
| Maria José Ferré Alberola | La dona en el mirall. La poètica del cos: el feminisme de Maria-Mercè Marçal sota una perspectiva cognitiva. La germana, l’estrangera |
| Anna Parés Berch | La mirada d’Àngel Guimerà. El camí cap a una visió tràgica moderna |
| Susanna Congost Dalmau | Les dones de Rodoreda: Heroïnes o víctimes? Construcció de la subjectivitat femenina a La plaça del Diamant i a Mirall trencat |
| Eva Crespo Naranjo | Tirant, Yvain i Lancelot, presoners d’Amor. L’amor com a connector entre els herois de Chrétien de Troyes i Joanot Martorell |
| Cristian Gómez Montenegro. | Tirant lo Blanc al país de les meravelles? El fet sobrenatural en el pas del llibre de cavalleries a la novel·la cavalleresca |
| Rut Maria Ponga Rodríguez | Mallorca 1229. Visions de guerra: La conquesta de Mallorca des de les diferents cròniques |
| Maria Assumpta Montagut Freixas | La conquesta de Mallorca a través de quatre fonts medievals |
| Carme Marin Sala | Les dones prenen la paraula. Una alenada femenina per la narrativa medieval des de Tirant lo Blanc |
| Esther Pairó Malla | Narcís i l’altre de Jordi Pàmias: més enllà del mite. |
| Elvira Compte Moreno | Tècniques narratològiques amb exemples de la literatura catalana: reflexions i decisions del procés creatiu |
(Visited 6 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Blog del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.
Articles relacionats
Comentaris