Crònica de la visita al Monestir Sant Miquel dels Reis i conferència “Sociabilitat femenina a la València del segle XVI”

El passat dissabte 17 de desembre, el Monestir Sant Miquel dels Reis, de València va acollir una trobada de la titulació de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, que va reunir els estudiants del grau i altres visitants interessats, en una intensa jornada carregada d’activitat.

Malgrat les previsions meteorològiques adverses, amb pluges torrencials i temporal en bona part del territori valencià, que van impedir el desplaçament de bona part dels inscrits inicialment a l’acte, finalment, un grup d’estudiants, professorat i interessats vam aconseguir de reunir-nos en un entorn carregat de significat. L’acte va incloure una interessant visita guiada a les instal·lacions de l’antic monestir de Sant Miquel dels Reis, actual Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, creada a partir d’una important donació de la biblioteca particular de l’erudit i historiador Nicolau Primitiu Gómez Serrano per part dels seus hereus el 1979.

Durant la visita, s’hi va explicar l’evolució històrica d’aquell espai de memòria tan singular, així com el complex procés de remodelacions i d’ampliacions de l’edifici fins a tenir els usos actuals, visible a través de les restauracions efectuades: el que primer havia estat una alqueria islàmica (s. XI), va passar a ser el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya (s. XIV), per esdevenir posteriorment, el monestir jerònim de Sant Miquel dels Reis (s. XVI) i, finalment, després dels processos desamortitzadors, un complex penitenciari (s. XIX-XX), malauradament, amb un paper rellevant en l’època franquista.

Val a dir que la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu en l’actualitat, no sols alberga el fons bibliogràfic més important del País Valencià, sinó que és també seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Societat Bibliogràfica Jerònima Galés, entre d’altres.  El passeig per les instal·lacions va incloure la visita a l’església, l’antiga sagristia i la cripta, on suposadament havien de descansar les restes mortals dels ducs de Calàbria, Germana de Foix i Ferran d’Aragó, impulsors de la fundació del monestir de Sant Miquel, que li va comportar el sobrenom “dels Reis”. També vam tenir ocasió de visitar la cel·la A, on actualment es troba el despatx de Nicolau Primitiu Gómez, amb una mostra de les edicions i volums dedicats a l’erudit valencià. Finalment, vam poder recórrer ràpidament, la interessant exposició temporal “Premsa satírica i cultura popular valenciana” que acull actualment la institució.

Després d’una animada pausa-cafè, que va permetre converses disteses entre els assistents, com a cloenda de l’acte, es va donar pas a la conferència impartida per Verònica Zaragoza Gómez, professora col·laboradora de la UOC i autora de la tesi «En vers vull desafiar…». La poesia femenina a l’àmbit català (segles XVI-XVIII). Edició crítica (Universitat de Girona, 2016), que va anar precedida de la intervenció de Josep Daniel Climent, també professor col·laborador de la UOC, que va parlar sobre els estudis de Llengua i Literatura Catalanes en aquesta universitat i la importància quantitativa de l’alumnat valencià.

A la conferència, que va versar sobre la “Sociabilitat femenina a la València del segle XVI”, Zaragoza va emmarcar la participació de les dones en l’ambient cultural i intel·lectual de la València del Cinccents, a través d’aportacions i referències a figures femenines que van més enllà de l’acte de creació literària. Així, s’hi va esmentar una nòmina de les erudites, lectores i mecenes que ha transmès la documentació arxivística i literària, acompanyades de les principals autores del moment. Abans, però, l’estudiosa es va fer ressò de l’escassa visibilitat de l’escriptura femenina en els estudis literaris actuals i els treballs encetats per trencar aquesta dinàmica (de fet, durant aquest semestre el Seminari d’Estudis Catalans està dedicat a “L’escriptura i la cultura en femení a l’àmbit lingüístic català (segles XVI-XVIII)”, impartit per la mateixa professora col·laboradora). La conferència va tancar amb la intervenció dels assistents, que van fer algunes preguntes pertinents, relacionades amb l’estat de la recerca actual i alguns dels problemes derivats d’aquest tema tan poc tractat per la crítica fins ara, però que comença a tenir visibilitat en l’àmbit acadèmic i social. Agraïm l’assistència d’aquest petit grup, plaent i interessat, i lamentem que les circumstàncies climatològiques impediren l’accés a altres persones que hi havien mostrat interés.