Conversa amb Najat El Hachmi
25 de juliol de 2012
El proppassat 5 de juliol va tenir lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya un acte organitzat per la titulació de Llengua i literatura catalanes de la UOC amb la participació de l’escriptora catalana Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979).
L’acte tenia el format d’una conversa entre l’autora i el professor de la UOC Josep-Anton Fernàndez, que ha estudiat la seva obra i n’ha parlat a congressos internacionals. El Hachmi va llegir fragments dels seus tres llibres —l’autobiografia Jo també sóc catalana (2004) i les novel·les L’últim patriarca (2008; Premi Ramon Llull de Novel·la 2008) i La caçadora de cossos (2011)— i va contestar preguntes sobre l’experiència de l’arrelament i els discursos sobre immigració a Catalunya i sobre com els canvis a què les onades migratòries han donat lloc en la la identitat catalana. L’autora va posar un èmfasi especial a mostrar els prejudicis que invisibilitzen determinades comunitats de nous catalans, especialment la musulmana.
D’altra banda, El Hachmi va parlar sobre la seva relació amb la tradició literària catalana, especialment amb autores com Mercè Rodoreda i Víctor Català/Caterina Albert, però també de la importància de la tradició oral amaziga i de la narrativa àrab a L’últim patriarca. Finalment, l’autora va explicar la rellevància que té el feminisme en la seva obra, i va donar detalls sobre les dificultats a què es va enfrontar en la representació de la sexualitat femenina a La caçadora de cossos, on la dona ja no apareix com a víctima passiva sinó com un subjecte actiu de la seva sexualitat, una posició que, com mostra a la novel·la, comporta uns límits problemàtics. Aquesta qüestió, va afirmar, no es pot separar de les relacions de poder presents en qualsevol interacció humana, unes relacions que en la seva última novel·la es concreten en l’exotisme de l’altre, d’una banda, i en les noves formes d’explotació laboral, de l’altra.
La conversa va confirmar que, malgrat la seva joventut, Najat El Hachmi és una de les autores de més projecció i ressò de la literatura catalana contemporània. La seva obra planteja, amb una gran complexitat i sofisticació, un seguit de qüestions sobre la identitat catalana, la sexualitat femenina i la construcció del gènere que la situen en plena sintonia amb els debats internacionals sobre aquests temes.
