Literatura, adolescents i pandèmia, per Gemma Pellissa

Crònica de Rosanna Martínez Ferrándiz

El Seminari permanent d’estudis de literatura catalana contemporània 2022, coordinat pels professors Teresa Iribarren, Josep-Anton Fernàndez i Olívia Gassol, va finalitzar el passat 22 de novembre. La conferència que va tancar el cicle la va realitzar Gemma Pellissa Prades, doctora en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de Barcelona, d’on és professora. Pellissa va presentar el projecte d’innovació docent en què està treballant, i que donava títol al seminari: La literatura com a recurs de resiliència psicològica davant els efectes de la pandèmia en adolescents. Al llarg de la sessió en va detallar els objectius, la planificació temporal i els recursos humans i materials amb la voluntat d’animar docents de secundària a sumar-s’hi.  

La idea inicial del projecte aspira a donar solució a un problema: les conseqüències psicològiques que van generar el confinament per la pandèmia del Covid-19 i les restriccions posteriors. L’Organització Mundial de la Salut i molts estudis d’altres institucions i articles especialitzats mostren amb dades esgarrifoses l’augment de la violència dins de l’espai domèstic, especialment envers les dones, així com un creixement notable dels trastorns d’ansietat, depressió i  suïcidi en adolescents. 

El projecte de Pellissa vol donar resposta a aquest problema social a partir de l’experiència de lectura compartida i l’escriptura expressiva: pretén equipar el professorat dels instituts amb eines i estratègies a l’aula que contribueixin a millorar l’estat emocional dels adolescents que, d’alguna manera, pateixen algun trastorn de resultes de la pandèmia. Es tracta d’un projecte interdisciplinari dissenyat amb la col·laboració d’Adrián Montesano, professor de l’àrea d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació (UOC), i Teresa Iribarren, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats (UOC), que dirigeix un projecte relacionat amb les violències contra les dones en l’àmbit de la literatura. També hi haurà la participació activa dels professors de secundària interessats, que seran els qui aplicaran la dinàmica a l’aula. 

L’objectiu principal és aconseguir que els alumnes expressen mitjançant debats orals i l’escriptura, experiències íntimes, més o menys traumàtiques, que hagen pogut passar amb la pandèmia. La investigadora va recordar estudis com els del professor de psicologia de la universitat de Texas James W Pennebaker, qui va demostrar als anys 1980 que les persones que escrivien sobre una experiència traumàtica, tot i que no es dirigiren a ningú en concret, milloraven la seua salut mental. Partint d’aquesta premissa, àmpliament demostrada en estudis posteriors, s’organitza aquest projecte educatiu de literatura i escriptura terapèutica. Pellissa va advertir que hi haurà una exploració pilot amb un grup de tercer de l’ESO d’un centre concertat de Castellar del Vallès. 

L’equip universitari del projecte farà, en primer lloc, una tria d’obres de literatura juvenil que abasta des de primer fins quart de l’ESO i de literatura general a Batxiller. Els llibres tractaran temes com la solitud, el dol, la violència contra les dones, la malaltia, la resiliència o els trastorns alimentaris. A partir del títol elegit, es dissenya una seqüència d’intervenció didàctica pensada per fer una sessió setmanal a l’aula (que pot ser en horari de tutoria). Per evitar efectes adversos, no hi haurà avaluació de les intervencions, sinó que es treballarà per facilitar la introspecció personal en un ambient de confiança i seguretat a l’aula. Després d’haver llegit l’obra, se’ls convidarà a pensar què senten els personatges i per què. A través d’un exercici d’empatia podran parlar de si mateixos amb la veu dels personatges. La confidencialitat és essencial. Les activitats d’escriptura tan sols les compartiran amb el professor, que informarà regularment de l’evolució dels alumnes i els temes de conversa. Des de la universitat es tindrà accés als textos de forma anònima. Després d’aquesta primera fase d’interacció entre la universitat i els centres, s’avaluaran els resultats i es proposaran millores per a futures intervencions. En tercer lloc es treballarà en equip amb els professors de secundària per identificar les necessitats dels docents i els problemes dels alumnes. Es crearà una carpeta de materials de l’àmbit de la psicologia d’accés obert amb indicacions pràctiques i adreces d’interès sobre blocs temàtics com l’ansietat, autolesions, idees de suïcidi o agressions. 

Pellissa Prades va exemplificar la dinàmica prevista a partir de l’exposició d’algunes activitats del grup pilot de tercer de l’ESO a Castellar del Vallés amb la professora Montse Gatell. Partint de la novel·la juvenil Mentida, de Care Santos, es convidarà els alumnes a plantejar situacions problemàtiques. El llibre, tot i que no parla directament del tema de la pandèmia, tracta temes amb els quals ells es poden identificar, com la falta de comunicació amb la família, l’aïllament social, la diferència de classe social o la incomprensió. Una de les propostes d’activitat expressiva és escriure un correu a un desconegut (com en el cas dels joves de la novel·la) on expliquen com s’han sentit en un moment de vulnerabilitat. Escriure i debatre sobre aquests temes pot resultar de molta ajuda tant per detectar problemes en els adolescents com per contribuir a superar els seus neguits i previndre casos més greus com l’ansietat o la depressió -qui sap si també el suïcidi. Si bé aquest treball a l’aula, va observar Pellissa Prades, no pot substituir la intervenció professional, pot oferir un espai clau per a la millora de la salut psíquica dels adolescents i per a la identificació de situacions de vulnerabilitat emocional.

Donat l’interés del projecte, a més de deixar clar que tant les seqüències com el material estarà disponible en línia, Gemma Pellissa va oferir la seua disposició a escoltar tots aquells professors interessats. Va encoratjar a fer preguntes o propostes a través del seu correu electrònic gemmapellisa@ub.edu. També es va recomanar una pàgina web on s’hi descriu un projecte que els ha de servir de referent, Poesia i cossos diversos, vinculat al projecte La poesia catalana contemporània des de la perspectiva dels estudis afectius, dirigit per Margalida Pons a la Universitat de les Illes Balears.

Rosanna Martínez Ferrándiz és estudiant del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC

Aquesta activitat ha comptat amb un Ajut per a la difusió de la recerca en l’àmbit de les lletres del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.