Respostes literàries i culturals al sobreturisme a Mallorca: Panoràmica d’un trauma

Crònica de Rosanna Martínez Ferrándiz

Dimarts 13 de setembre Guillem Colom-Montero va dictar la primera lliçó del Seminari permanent d’estudis de literatura catalana contemporània 2022, organitzat pel grup de recerca LiCMES-IdentiCat de la UOC. En la sessió, titulada Respostes literàries i culturals al sobreturisme a Mallorca (2011-2022), el professor de la University of Glasgow (Escòcia) va fer una anàlisi crítica d’un ric catàleg de creacions culturals mallorquines que tracten aquesta realitat amarga que és el sobreturisme. Es va centrar en algunes novel·les, textos dramàtics, revistes i còmics que aborden allò que va identificar com a “trauma cultural”. A banda de la mostra tan significativa que va exposar (delimitada entre els anys 2011 i 2022), em va cridar l’atenció sentir que la majoria de productes culturals mallorquins—sinó tots, com va observar Colom— representen el turisme, bé de manera directa, bé de manera tangencial, com un fet dolorós, com la causa d’una pèrdua col·lectiva que es percep com a frustrant i traumàtica.

El turisme massiu a Mallorca no és una activitat innòcua, tots ho sabem. Tampoc no és un fenomen exclusiu de l’illa. És un problema que s’ha globalitzat especialment en les darreres dècades, en bona mesura de resultes del model de viatges de baix cost i el lloguer turístic de cases particulars. Les consideracions negatives del sobreturisme són unànimes, fins i tot entre el mateix sector turístic. El ponent va citar el catedràtic Harold Goodwim per assenyalar el punt d’inflexió a partir del qual va canviar la percepció més aviat positiva del turisme cap a una “local political issue, sometimes spilling over into the street”.

El creixement exponencial del turisme a l’illa ha acabat desdibuixant la cultura autòctona, que es representa minoritzada, quasi extinta. Destrucció i despossessió de territori i cultura són  idees recurrents en aquesta panoràmica que comença amb l’obra Acorar, de Toni Gomila. Aquestes paraules del monòleg il·lustren de forma brillant el fet traumàtic del turisme massiu: 

“marcs alemanys que compraren terra, herència i patrimoni (…) i ho prepararen tot per convertir aquest minúscul lloc del món en un land alemany. I no en tengueren prou de vendre sa terra: havien de vendre s’ànima”.

Sense la terra i l’herència cultural es perd també l’ànima, la identitat col·lectiva.

Hotel Indira, de Melcior Comes, és la segona obra que va analitzar. La novel·la, publicada el 2014, contrasta dos models de valors i de gestió turística. D’una banda, hi ha el model d’empreses familiars i de la tradició. D’altra banda, hi ha el model de les multinacionals i la corrupció, que se situa en el context tristament conegut de les polítiques de Bauzà. En aquesta confrontació, els valors del preturisme de masses acaben desapareixent. El ponent destaca el 2014 com un any clau en la mobilització popular contra la turistificació (recorda, per exemple, la indignació i les protestes arran de l’incident amb aquells turistes que es van passejar nus a la Barceloneta). Aquell mateix any es publicà la revista Tot inclòs i el còmic Els darrers dies de l’imperi mallorquí: s’hi vehicula la noció de transformació profunda i irreversible del territori i de pèrdua mediambiental, cultural i lingüística.

El 2018 es publica el còmic Un infern a Mallorca, de Xisco Fuster i Toni Planissi, en què apareixen les mateixes idees de colonització i de pèrdua, i la novel·la Les possessions, de Llucia Ramis, on es tracten les tensions generades per malbaratar l’herència cultural i per malvendre la casa pairal —que és, més que una possessió individual, una pertinença col·lectiva. També va comentar la novel·la Alexandra Schneider und ihr casiotone, de Joan Miquel Oliver, amb diàlegs multilingües, Rostoll cremat, de Toni Gomila, l’assaig imprescindible Ciudad de Vacaciones, de Claudio Milano i José Mansilla, i els documentals Overbooking i Tot inclòs. Del 2020 va destacar dos llibres: Quadern d’Ifitri, d’en Guillem Frontera, i Gener a Reykjavík, d’Albert Herranz. En ells, el viatjant reflexiona en altres indrets sobre la seua condició de turista i els seus efectes destructius i alienants.

Les reedicions de novel·les de final dels seixanta i principi dels setanta sobre el  turisme també constitueixen un fet importantíssim en aquestes respostes culturals, com és el cas de 39 graus a l’ombra d’Antònia Vicens, Corbs afamegats, de Gabriel Tomàs o Els carnissers, de Guillem Frontera. Tot i el parèntesi de calma que va suposar la pandèmia, al 2021 es van representar amb èxit les obres Souvenir, Kelly i Paradís, que tractaven el trauma turístic des de diferents perspectives. El 2022 es fa sentir el clam d’angoixa a la novel·la Ràbia, de Sebastià Alzamora, davant la desolació i la destrucció que ha provocat la saturació turística a l’illa.

Les obres esmentades són només una mostra de l’allau de respostes culturals, totes elles molt crítiques, davant d’un model de turisme que està assolant el territori i fent desaparèixer la cultura autòctona. La devastació del territori, el paisatge i la cultura és tractada amb indignació, des d’unes subjectivitats trasbalsades per la impotència, que apareixen de manera recurrent en pràcticament totes les manifestacions culturals de Mallorca. La identitat illenca s’esborra davant dels ulls dels habitants autòctons.

Al final, els assistents van formular diverses preguntes que paga la pena recordar. De quina manera es tracta la qüestió lingüística? El conflicte amb els alemanys, encobreix un altre conflicte nacional? Com s’articula el discurs del dol? Com es duu a terme la representació del gènere? Sens dubte, aquest corpus constitueix un espai d’articulació d’un imaginari mallorquí que ens interroga a tots.

REFERÈNCIES

Alzamora, Sebastià (2022). Ràbia. Edicions Proa

Comes, Melcior (2014). Hotel Indira. Grup 62

Dioscórides Gomis, Àlex (2019). Overbooking [documental]. Joe Holles, Mallorcadoc

Els darrers dies de l’imperi mallorquí (2014). Edicions del despropòsit.

Frontera, Guillem (2020). Carnissers. Club Editor

Frontera, Guillem (2020). Quadern d’Ifitri. Ensiola

Fuster, Xisco i Toni Planissi (2018). Un infern a Mallorca. Edicions del despropòsit.

Gomila, Toni (2012). Acorar. Món de llibres

Gomila, Toni (2019). Rostoll cremat. Món de llibres

Hoodwin, Harold (2017). “The Challenge of overtourism”

Herranz, Albert (2020). Gener a Reykjavík. Calumnia edicions

Montero Matías (2019). Tot inclòs [documental]. Ana Pastor, rtve https://www.youtube.com/watch?v=_wi6hXxLxFM

Oliver, Joan Miquel (2018). Alexandra Schneider und ihr casiotone. L’altra editorial

Ramis, Llucia (2018). Les possessions. Llibres Anagrama

Tomàs, Gabriel (2020). Corbs afamegats. Nova Editorial Moll

Tot inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes. (2014, 2015, 2016, 2017)

Vicens, Antònia (2020). 39 graus a l’ombra. Nova Editorial Moll

Rosanna Martínez Ferrándiz és estudiant del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC

Aquesta activitat ha comptat amb un Ajut per a la difusió de la recerca en l’àmbit de les lletres del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.