Després de la tesi. Estratègia postdoctoral i publicació de la monografia

15 març, 2022

El 4 de maig tindrà lloc el seminari híbrid Després de la tesi. Estratègia postdoctoral i publicació de la monografia, organitzat pel grup de recerca LiCMES sota la coordinació d’Adriana Nicolau i Teresa Iribarren. El plantejament d’aquesta activitat parteix de la necessitat de proporcionar models i generar coneixement a l’entorn d’una etapa clau de la carrera acadèmica: la construcció del currículum postdoctoral. El seminari, que es podrà seguir en línia, se celebrarà a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya al 22@ de Barcelona, de 16:30 a 18:00.

Els inicis de l’etapa postdoctoral solen ser complexos, incerts i molt exigents: cal aconseguir un finançament poques vegades immediat o estable, difondre els resultats obtinguts durant l’etapa predoctoral, obrir noves vies d’investigació que ampliïn el camp explorat durant els anys precedents, definir una estratègia de publicació, impartir docència, estudiar els requisits de possibles contractes ulteriors… Afrontar aquesta miríada de requeriments demana un esforç notable i, a mig termini, exigeix la definició d’una estratègia eficaç que permeti construir un currículum personal coherent i rellevant. Si a aquestes qüestions se’ls afegeix l’abordatge de projectes d’una certa envergadura, com és la publicació de la monografia de la tesi, l’exigència esdevé encara major.

El seminari Després de la tesi. Estratègia postdoctoral i publicació de la monografia pretén donar a conèixer com han enfrontat aquests múltiples reptes quatre investigadores de l’àmbit literari que han menat l’etapa postdoctoral amb èxit: Maria Lacueva Lorenz (Université Paris 8), Gemma Pellissa Prades (Universitat de Barcelona), Marta Puxan-Oliva (Universitat de les Illes Balears), i Natasha Tanna (University of York). Les convidades presentaran la seva experiència en clau de mentoratge per a Adriana Nicolau, membre del grup LiCMES que a l’abril de 2021 va defensar la tesi Feminismes al teatre català contemporani (2000-2019) —amb Menció de Doctorat Internacional, reconeguda amb el Premi Extraordinari de Doctorat i amb una Menció Honorífica del Premi Josep Carner de Teoria Literària que atorga triennalment l’Institut d’Estudis Catalans.

Maria Lacueva Lorenz (doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura, Universitat de València, 2013) és professora d’Estudis Catalans a la Université Paris 8-Vincennes-Saint Denis. També ha estat investigadora i docent a les universitats alemanyes de Heidelberg, Mannheim i Saarland, i és col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva investigació se centra en dues línies: d’una banda, els Estudis Culturals aplicats a l’ensenyament del Català com a Llengua Estrangera i, de l’altra, la història de la literatura catalana d’autora, especialment dels segles XX i XXI. El volum que recull la seva recerca doctoral s’intitula Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme (Institució Alfons el Magnànim, 2019).

Gemma Pellissa Prades (doctora en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes, Universitat de Barcelona, 2013) és PAS tècnica de recerca del projecte Narpan 2 Textos Catalans Medievals i Renaixentistes a la base de dades Llull DB. Anteriorment ha estat investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós B i Juan de la Cierva (incorporación) a la Universitat de Barcelona, així com Beatriu de Pinós A a la Harvard University. S’ha especialitzat en literatura catalana medieval, tot i que compta amb interessos més amplis. En relació als seus estudis doctorals, ha editat i introduït les Obres sentimentals de Francesc Alegre: Requesta, Raonament, Somni Faula de Neptuno i Diana (Edizioni dell’Orso, 2016).

Marta Puxan-Oliva (doctora en Humanitats, Universitat Pompeu Fabra, 2010) és investigadora contractada Ramón y Cajal a la Universitat de les Illes Balears, i amb anterioritat va ser investigadora postdoctoral Marie Sklodowska Curie i va obtenir una beca postdoctoral de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat professora a la Universitat Pompeu Fabra, a la Universitat de Harvard, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya i és experta en teoria de la narració, estudis racials, estudis literaris globals i ecocrítica. Entre d’altres publicacions, destaca el volum basat en la seva recerca doctoral, el llibre Narrative Reliability, Racial Conflicts and Ideology in the Modern Novel (Routledge 2019).

Natasha Tanna (doctora en Espanyol, University of Cambridge, 2017) és professora de World Literature i actualment ocupa una Leverhulme Trust Early Career Fellowship a la University of York. Ha conduït recerca i impartit docència a la University of Cambridge, la University College London, i la Universidad de Guanajuato a Mèxic. S’ha especialitzat en els vincles entre teoria queer, teoria decolonial i teoria crítica de la raça amb les literatures llatinoamericana, caribenya, ibèrica i catalana. Entre les seves publicacions destaca el volum que recull la seva recerca doctoral, Queer Genealogies in Transnational Barcelona. Maria-Mercè Marçal, Cristina Peri Rossi, and Flavia Company (Legenda, 2019).

El seminari, que se celebrarà el proper 4 de maig de 16:30 a 18:00, pot resultar d’interès per a totes aquelles persones que es trobin a l’etapa predoctoral o acabin d’encetar l’etapa postdoctoral en l’àmbit de les humanitats, i especialment en les disciplines de la Filologia Catalana, els Estudis de Gènere i els Estudis Teatrals. L’assistència és oberta a tothom, via inscripció prèvia. Per formalitzar la vostra inscripció virtual o presencial, escriviu a: adriananicolau@ub.edu.

 

(Visited 26 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari