Defensa de tesi de Júlia Ojeda sobre la narrativa catalana de postcrisi
5 desembre, 2023
Us convidem a assistir a la defensa de la tesi de Júlia Ojeda Caba, La narrativa catalana de postcrisi (2010-2020). Llengua, gènere i país en el tríptic de Marta Rojals, que ha estat dirigida per Teresa Iribarren.
L’acte se celebrarà dimarts 12 de desembre de 2023 a les 11:30. Cal inscriure’s aquí.
Resum: L’objecte de la investigació són les representacions literàries de la narrativa catalana que han literaturitzat el període que s’inicia just després de l’esclat de la crisi econòmica de l’any 2008, amb especial atenció al cas de Marta Rojals. La postcrisi és l’etapa que abraça des de l’any 2010 fins al 2020, i que està marcada per la confluència d’un conjunt d’esdeveniments d’ordre social i polític: el moviment dels indignats i el moviment feminista, i la imbricació d’aquestes amb el Procés Independentista català. Amb ànim de contribuir al debat teòric i conceptual al voltant dels estudis sobre literatura de la crisi i de les narratives precàries, extensament desenvolupat en l’àmbit hispànic, la primera part de la investigació està dedicada a la conceptualització del terme postcrisi i al diàleg amb bibliografia tant acadèmica com literària d’àmbit estatal, especialment amb l’hispanisme. L’objectiu d’aquesta correspondència ha estat, per una banda, explorar-ne els aspectes compartits, i per l’altra, assenyalar les singularitats de la literatura catalana de postcrisis, les quals estan directament relacionades amb l’estatus polític i cultural del país i els seus propis malestars. Per fer-ho, en la segona part de la investigació, s’ha construït un corpus, d’unes setanta-cinc obres, presentat a partir d’una panoràmica de vuit eixos, a través del qual s’ha identificat les narratives de postcrisi com un corrent literari important dins de la literatura catalana actual. Com estudi paradigmàtic s’han seleccionat les tres novel·les de Rojals, Primavera, estiu, etcètera (2011), L’altra (2014) i El cel no és per a tothom (2018). L’anàlisi exhaustiva del tríptic rojalià, realitzat, en tercera instància, des d’una perspectiva sociopolítica, ha requerit l’elaboració d’un marc analític específic, articulat a partir de conceptes provinents de la sociolingüística crítica i de la intersecció entre els estudis de gènere i nació, que ha permès posar en relleu la singularitat de la narrativa de Marta Rojals.
