Una mirada a la salut laboral en clau de perspectiva de gènere

Per què una dona estressada és titllada d’histèrica i, en canvi, l’home pateix amb tota probabilitat el pes de la responsabilitat?

 Carme Valls Llobet.

El 8 de març és un dia per reivindicar la igualtat de drets entre homes i dones i per visibilitzar a totes les dones que han fet passos endavant per aconseguir-la. Un dels drets encara per assolir és la igualtat en salut laboral efectiva i real.  Hi ha un capítol molt dur en la lluita per la seguretat i salut laboral: el 25 de març de 1911 es va incendiar la fàbrica de camises Triangle Shirtwaist de Nova York. Van morir 123 dones i 23 homes. L’origen de l’incendi va ser una burilla mal apagada. No hi va haver escapatòria perquè les portes estaven tancades per evitar robatoris. A partir d’aquí es comencen a introduir normes de seguretat i salut laboral als EUA.

La salut és un concepte ampli, així com s’assenyala al preàmbul de l’Organització Mundial de la Salut (OMS): “La salut és un estat complet de benestar físic, mental i social i no solament l’absència d’afeccions o malalties”. La salut laboral influencia la salut i a la inversa.  L’Organització Internacional del Treball (d’ara endavant OIT) també s’ha preocupat de la salut, pràcticament des dels seus inicis, el primer conveni es referia a la limitació d’hores de treball. El juny de 2022, a la Conferència 110a de l’OIT es declara com a principi fonamental “un entorn de treball segur i saludable”, això implica que dos Convenis de l’OIT relacionats amb la salut laboral passin a ser convenis fonamentals: el Conveni 155 i el 187. 

La Unió Europea també ha adoptat directives relacionades amb aquesta temàtica, així la Directiva 89/391/CEE adopta el marc sobre salut i seguretat en el treball. Aquesta norma és fonamental perquè garanteix uns requisits mínims en matèria de seguretat i salut en el treball. A l’ordenament jurídic espanyol, l’esmentada Directiva s’incorpora mitjançant la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i s’aprofita per incorporar també el Conveni 155 de l’OIT. 

Actualment, ens trobem en el mateix punt que l’any 1995, quan es va dictar la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals. Fa trenta anys no es pensava en els riscos psicosocials, en els nous entorns laborals que han aparegut, i en la distinció biològica home-dona. És necessari que la seguretat i salut en la feina sigui real i efectiva i en aquest sentit, resulta clau la reformulació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, o anant un pas més enllà, una nova llei que s’adeqüi al present.  Els plans de prevenció de riscos laborals són l’instrument clau per poder fer efectiu que es garantirà la salut laboral en els llocs de treball tant si són ocupats per un home com si ho són per una dona. L’avaluació de riscos laborals no pot ser un mer tràmit, s’ha de ser conscient que no s’ha de treballar patint dolor o violències, siguin del tipus que sigui. 

Quan la dona s’incorpora al món laboral, aquest estava dissenyat en clau societat patriarcal. Els rols que estaven assignats a home i dona es continuen perpetuant, hi ha professions feminitzades com l’ensenyament o infermeria. La dona s’identifica amb les cures, i són elles qui continuen cuidant familiars i assumint l’organització de la casa. Quan descansen, per tant? Són elles qui redueixen la jornada laboral o demanen excedències afectant possibles subsidis o pensions futures. Tant les cures com la maternitat són un biaix per la promoció laboral, l’anomenat sostre de vidre. La doble jornada laboral fa que la dona “no pugui més” i que es deixi de parlar no sols de conciliar sinó també de corresponsabilitat.

No es pot obviar el fet de la distinció biològica home-dona. Un mateix lloc de treball tindrà uns riscos diferents segons si l’ocupa un home o una dona. Ha de deixar de ser tabú la menstruació o la menopausa. La capacitat reproductora de la dona s’ha de cuidar, no violentar. Les dones són la meitat de la població i tenen molt talent per aportar i continuen invisibilitzades. Per desgràcia, durant molts anys tenir o no una bona salut mental s’ha associat, per exemple, a la submissió a les normes socials i de convivència. L’administració d’ansiolítics o antidepressius a les dones es fa sense un diagnòstic previ i rigorós, molts cops per tapar, amagar problemes d’afectivitat, de pobresa o del cansament que suposa el paper de cuidadores. 

El Conveni 190 de l’OIT sobre la violència i l’assetjament, en vigor a l’ordenament jurídic espanyol des del 25 de maig de 2023, ha d’ajudar a erradicar la violència en els llocs de treball. La violència es pot donar en casos d’assetjament laboral, assetjament per raó de sexe o sexual. El silenci no ajuda a fer que s’elimini. La denúncia via protocols d’assetjament per raó de sexe o sexual (obligatoris a totes les empreses amb independència del nombre de persones treballadores) i via interposició de denúncia a la inspecció de treball són passos valents i que han de comptar amb el suport de tothom: homes i dones.