Déborah Presta: “Visibilitzar les múltiples maneres de discriminació que han patit les dones per causa del conflicte armat a Colòmbia és una tasca que encara s’ha d’enfortir”

27 setembre, 2023
Déborah Presta

Investigadora i acadèmica, Déborah Presta dedica el postdoctorat als desafiaments a què encara s’ha d’enfrontar Colòmbia. En aquesta entrevista, ens parla de la seva visió sobre el paper crucial de les organitzacions internacionals, la importància de la perspectiva de gènere i de les oportunitats que s’albiren en la transformació d’una nació marcada per un passat de violència i corrupció.

Estàs especialitzada en el conflicte armat de Colòmbia. Què et va motivar a especialitzar-te en aquest tema i què és el que hi trobes més desafiador?

El 2012, quan acabava el segon màster, en aquest cas de Desenvolupament i Cooperació Internacional, vaig tenir l’oportunitat de passar tres mesos a Cartagena de Indias (Colòmbia), treballant amb població desplaçada pel conflicte armat al país. Va ser llavors quan va néixer el meu interès genuí a conèixer les arrels profundes del conflicte alhora que les possibilitats i els mecanismes que poguessin aportar solucions negociades.

Crec que en aquest moment hi ha una amalgama de reptes i desafiaments a què s’enfronta la consecució de la pau al país. Combatre la història de violència que ha sacsejat Colòmbia és una aposta encara feble. El dolor i la desconfiança estan molt arrelats en la societat. La corrupció constant i reiterada en totes les esferes de la vida eleven en gran manera el repte d’aconseguir una pau estable i duradora. Al seu torn, l’aplicació de la justícia transicional, a través de la Jurisdicció Especial per la Pau (JEP), es presenta amb molts interrogants davant la societat colombiana. 

Podríem parlar molt sobre els desafiaments… En aquests moments, el Govern de Colòmbia està en una etapa de diàlegs amb l’ELN, la darrera guerrilla al país. Sens dubte, entre les amenaces més significatives per a aquesta etapa hi ha les dissidències de les FARC o els grups armats organitzats residuals (GAOR). Entre les més sonades hi ha l’Estat Major Central (combatents de les extintes FARC que mai no es van acollir a l’Acord de pau) o la Segona Marquetalia (excombatents de les FARC que van signar l’Acord, però que van decidir tornar a les armes). Clarament, l’anhelada “pau total” de Petro s’enfronta a un panorama tortuós. 

Ets professora col·laboradora de la UOC en l’assignatura Introducció al dret de la UE. S’entrellaça d’alguna manera aquesta especialitat amb la teva recerca sobre el conflicte armat a Colòmbia?

La meva tesi doctoral, que vaig acabar el 2018, es va centrar en el paper de les organitzacions internacionals en el conflicte armat a Colòmbia. A partir d’aquí, la meva recerca i, molt sovint, la docència, orbiten al voltant del paper de la Unió Europea (UE) en les diferents etapes de conflicte i construcció de pau a Colòmbia. No podem obviar que la UE ha estat un soci estable i sòlid en els esforços per consolidar la pau al país. 

El Servei Europeu d’Acció Exterior de la UE es va posar en marxa a partir de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el 2009. Actualment, comptem amb la Delegació de la UE a Colòmbia, la qual té estatus d’ambaixada diplomàtica. Les diferents accions exteriors que duu a terme la Unió s’han centrat en la política comercial, la cooperació en el desenvolupament i la dimensió política. Colòmbia sempre és un exemple idoni per explicar la política exterior de la UE davant els reptes contemporanis, sigui a través de la defensa dels drets humans, la consolidació de la pau i de la seguretat internacionals, o la prevenció de conflictes. 

Com incorpores la perspectiva de gènere en la teva anàlisi del conflicte i els esforços de construcció de la pau a Colòmbia?

Cada vegada que executo un projecte de cooperació internacional a Colòmbia, procuro que la veu de les dones sigui escoltada. Visibilitzar les múltiples maneres de discriminació que han patit les dones per causa del conflicte armat al país és una tasca que encara s’ha d’enfortir. La perspectiva de gènere sempre és un eix fonamental en els meus projectes. Les dones són les protagonistes. La manera en què han contribuït a restaurar el teixit social a través de les seves accions, la seva veu, les seves mans, la seva calidesa i la seva fortalesa… és exemplar.

Crec que en aquest moment hi ha una amalgama de reptes i desafiaments a què s’enfronta la consecució de la pau al país. Combatre la història de violència que ha sacsejat Colòmbia és una aposta encara feble. El dolor i la desconfiança estan molt arrelats en la societat.

Fas un postdoctorat a Colòmbia. Com va sorgir aquesta idea?

Vaig inscriure’m en una convocatòria que va llançar el Ministeri d’Universitats de l’Estat espanyol, amb l’objectiu de millorar la qualificació del professorat espanyol, finançada per la Unió Europea (NextGenerationEU). 

En el meu cas, el període postdoctoral és de tres anys i havia de fer els dos primers a l’exterior. A causa del meu àmbit de recerca, el lloc més indicat va ser Colòmbia. Actualment, l’estada de recerca la faig a la Universitat d’Ibagué, en el departament del Tolima. Aquest territori és molt interessant, perquè és el bressol de les FARC-EP (aquí hi ha la mítica Marquetalia) i forma part de la història vertebradora del conflicte armat intern. 

El documental Aromas de paz. Mujeres, café y desarrollo sostenible en el sur del Tolima és part del teu projecte. Quin és el pes d’aquest treball audiovisual en el teu postdoctorat i quin és l’objectiu principal?

En realitat aquest projecte és una part del treball que faig de manera totalment voluntària. M’encanta la cooperació internacional i tenir l’oportunitat de presentar aquest tipus de projectes m’ha permès acostar-me a les comunitats d’una manera molt més especial i profunda. Crec que un producte audiovisual és clau per estrènyer distàncies socioculturals. 

 

De quina manera la formació de xarxes d’associacions de dones ha impactat en l’empoderament d’aquestes dones i en la sostenibilitat del medi ambient a Chaparral?

Les dones del sud del Tolima i, en concret, la Red de Mujeres Chaparralunas por la Paz són un exemple viu del poder de l’associativitat. Quan aquestes dones s’uneixen i estrenyen llaços, generen espais i dinàmiques de construcció de pau, reparació del teixit social, comunitat, autoprotecció, entre altres qüestions. L’empoderament es produeix de manera transversal, en moltes àrees de la seva vida. Crec que són dones fortes que han optat per lluitar pacíficament i autoempoderar-se, aprofitant cada oportunitat que tenen davant. 

Una de les protagonistes del documental parla de la seva aposta per l’“associativitat”. Ens pots explicar en què consisteix i com beneficia les dones rurals?

Les dones rurals viuen, molt sovint, aïllades d’altres dones i famílies. Quan aconsegueixen entrar en una associació i participar en activitats socioculturals i econòmiques, a poc a poc les seves vides viuen un procés de transformació que les beneficia en facetes innombrables. Tenir el suport d’altres dones, compartir els problemes, buscar protecció en cas de violència basada en gènere (massa nombrosa per desgràcia), tenir altres oportunitats de negocis o de generació d’ingressos…, tot això va reflectint canvis en elles que, a llarg termini, produeixen canvis en la societat.

Durant els teus treballs de recerca has conegut dones amb perfils molt diversos. Què diries que tenen en comú, malgrat les diferències?

Crec que ser dona és un regal, és un do. Quan una dona s’apropia d’aquest do s’empodera. Per a mi, les dones que he conegut comparteixen aquesta apropiació. Són dones fortes, amb diferents caràcters i personalitats, però amb una enteresa i fortalesa interior que podem resumir en una bella paraula, la resiliència. 

Finalment, què busques aconseguir a llarg termini amb les teves tasques de recerca i divulgació sobre el conflicte armat colombià i la pau?

He après molt i mai vull deixar de fer-ho. Cada vegada visc més convençuda que l’amor i el perdó són dues eines poderoses per canviar aquesta etapa tenebrosa de la nostra història. El paper d’organitzacions internacionals com l’Organització de les Nacions Unides o la Unió Europea en la construcció de pau a Colòmbia és essencial. La seva tasca legitima els processos i aporta estabilitat i garanties de seguretat. 

Conec gran part del territori colombià i, en la meva experiència, la cooperació internacional ha ocupat un lloc transcendental en els processos de consolidació de la pau, en la reparació de les víctimes i en la reincorporació dels signants de l’Acord a la vida civil. 

Espero que molts investigadors i docents a l’Estat espanyol s’obrin un espai per endinsar-se en aquest conflicte amb milions d’arestes i es deixin sorprendre per la bellesa i esperança de les persones que busquen la pau i la segueixen.

(Visited 54 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari