Resolució de disputes alternativa i en línia impulsada per IA en la Unió Europea

Aura Esther Vilalta Nicuesa i Marian Gili Saldaña, professores i investigadores dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), han publicat recentment l’article «Resolució de disputes alternativa i en línia impulsada per IA a la Unió Europea: una anàlisi del marc legal i una proposta de categorització» en la Computer Law & Security Review (vol. 57), on es destaca la necessitat que l’ús de la IA en la resolució de conflictes sigui responsable i compatible amb els drets fonamentals i els valors democràtics.

L’article analitza la intersecció entre la intel·ligència artificial (IA) i els mecanismes de resolució alternativa i en línia de conflictes (ADR i ODR) en el marc jurídic de la Unió Europea (UE). A partir de la seva expertesa acadèmica en dret, tecnologia i accés a la justícia, les autores ofereixen una anàlisi crítica, jurídica i conceptual del recentment aprovat Reglament Europeu sobre la Intel·ligència Artificial (AI Act), avaluant-ne les implicacions en la resolució de conflictes i proposant una nova classificació dels mecanismes assistits amb IA.

L’estudi situa la seva anàlisi en el context dels esforços de la UE per promoure l’accés a la justícia (A2J), especialment arran de les iniciatives de transformació digital. L’ADR i l’ODR —que inclouen mecanismes com la mediació, l’arbitratge o les plataformes en línia— es consideren cada cop més eines clau per superar les barreres associades als procediments judicials tradicionals, com els costos elevats, la complexitat o la lentitud. Amb l’evolució tecnològica, la IA s’està integrant de forma creixent en aquests sistemes, fet que exigeix un marc jurídic i ètic sòlid que reguli el seu ús.

Amb una metodologia qualitativa i un enfocament normatiu basat en la recerca jurídica, les autores analitzen els avantatges i les limitacions de la IA en l’àmbit de la justícia. D’una banda, la IA pot millorar l’eficiència, donar suport a la presa de decisions i facilitar l’accés a la informació jurídica per part de ciutadania sense representació legal. De l’altra, planteja riscos rellevants pel que fa a la transparència, la rendició de comptes, els biaixos algorítmics i la possible substitució del judici humà en contextos que requereixen empatia i discerniment ètic.

L’article revisa els instruments ètics i normatius internacionals més rellevants en aquest àmbit, com la Recomanació de la UNESCO sobre l’ètica de la IA, els Principis de l’OCDE i els Estàndards de l’ICODR. Aquests marcs promouen valors com la supervisió humana, la justícia, la transparència i la responsabilitat, en línia amb l’enfocament adoptat per la UE.

Una part substancial del treball es dedica a analitzar el Reglament europeu d’IA, que classifica els sistemes d’IA segons el nivell de risc: inacceptable, alt, limitat o mínim. Les autores destaquen que els sistemes utilitzats per autoritats judicials o òrgans d’ADR per interpretar el dret o resoldre conflictes són considerats d’alt risc i, per tant, estan subjectes a estrictes requisits legals, incloent-hi avaluacions de conformitat, transparència i supervisió humana. Els sistemes utilitzats per a tasques merament administratives es consideren de risc mínim i poden acollir-se a codis de conducta voluntaris.

A partir d’aquesta anàlisi, es proposa una tipologia de mecanismes de resolució de conflictes assistits per IA segons el seu grau d’autonomia i el risc legal associat. La classificació inclou sistemes totalment automatitzats, models semiautomatitzats amb intervenció humana, eines d’assistència i aplicacions administratives. Aquesta proposta vol facilitar l’aplicació coherent de la normativa i orientar el desenvolupament futur d’aquestes tecnologies en el sector jurídic.

Finalment, Vilalta Nicuesa i Gili Saldaña fan una crida a continuar reflexionant des de l’àmbit acadèmic i institucional sobre el paper de la IA en la justícia digital. La seva recerca des de la UOC contribueix a construir un model europeu de justícia digital sòlid, ètic i centrat en les persones.

Per a més informació, podeu consultar l’article complet a:

Vilalta Nicuesta, A. E. [Aura Esther] i Gili Saldaña, M. [Marian]. (2025). AI-driven alternative and online dispute resolution in the European Union: An analysis of the legal framework and a proposed categorization. Computer Law & Security Review, 57. https://doi.org/10.1016/j.clsr.2025.106145